A/E


RO/01. Teoria sobre el tema

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

TEORIA: LA VOCAL NEUTRA.

 

Com ja és sabut, en una considerable zona del domini lingüístic del català, la a i la e corresponents a síl·labes en què no recau l'accent tònic del mot -síl·labes febles o àtones- són pronunciades amb un mateix so. Aquest so, que en l'escriptura és representat,doncs, indistintament per a i per e, és un so intermedi entre aquestes dues vocals i és anomenat vocal neutra.

 

SUBSTANTIUS

Masculins amb e final: home, pare, roure, sucre ...

Excepcions: finals amb

- arca: patriarca

- ma : idioma

- ista: dentista

- cida: insecticida

altres: dia, poeta, guàrdia, papa ...

B) Femenins amb a final: sabata, fusta, tarda, casa ...

Excepcions: febre, mare, torre, classe, base, imatge, higiene, llebre, piràmide, sèrie, superfície, catàstrofe, barbàrie, índole, efígie, cúspide, calvície, crisàlide, intempèrie ...

 

ADJECTIUS

C) Masculins amb e final: ample, pobre, negre, recte ...

Excepcions: adjectius d'una terminacio amb "A" final: hipòcrita, egoista, belga ...

D) Femenins amb a final: ampla, bonica, pobra, trista ...

Excepcions: adjectius d'una terminació amb e final: alegre, amable, jove, simple, possible, probable ...

SUBSTANTIUS i ADJECTIUS

E) El plural de substantius i adjectius s'escriu sempre amb es, (tant si és masculí com femení): alcaldes, taules, pobres ...

Cal fer atenció als canvis ortogràfics que es produeixen:

 

- CA ........ QUES : coca -> coques

- ÇA ........ CES : plaça -> places

- QUA ....... QÜES : Pasqua -> Pasqües

- JA ........ GES : esponja-> esponges

- GA ........ GUES : amiga -> amigues

- GUA ....... GÜES : aigua -> aigües

 

VERBS

F) Última lletra terminacions verbals amb a: canta, feia, plora.

Si la neutra no és l'última s'escriu e: cantes, rentaven.

 

Excepcions:

- obre, corre, vine, omple

- infinitius segona conjugació: vendre, seure, caure ...

 

Si no es troba a final de mot ens podem guiar, en molts casos, per la forma primitiva del substantiu o, si és verb, per una forma on pugui trobar-se [a] o [E]-[e] tòniques:

 

teulada - teula rentava - renta

- - - -

entaular-se - taula passem - passo

- - - -

barqueta - barca segarem - segar

- - - -

paperera - paper ballàvem - balles

- - - -

barber - barba pesaré - peso

- - - -

 

Excepcions: jeure, treure, heure, néixer, péixer: formes tòniques

amb e i àtones amb a.

 

2) Comparació amb el castellà (generalment hi ha equivalència).

 

Excepcions: ànec, assemblea, cove, ebenista, efeminat, emparar,

enyorança, espàrrec, estella, Esteve, meravella, monestir, orfe,

orgue, ràfega, rave, resplendir, sergent, treball, vernís, Empúries,

punxegut, malenconia ...

ambaixada, arravatar, assassí, avaria, maragda, rancor, sanefa,

Sardenya, afaitar, avaluar, davant ...