CODI ACTIVITAT: TO10042


FONT : RUAIX, J.A. Català/1. Ed. Ruaix.


    
    
    
                    ___________________________________
                   |L'OPOSICIÓ OCLUSIVA/FRICATIVA (b/v)|
                   |___________________________________|
    
    L'oposició i distinció entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor)
    i el fonema /v/ (làbio-dental fricatiu sonor), que existeix en
    llengües com el francès, l'italià i moltes més, s'ha perdut en part
    del territori català. Mots com vi, servir, haver, etc., són
    pronunciats com si fossin escrits bi, serbir, haber, etc. Seria una
    cosa difícil, però certament positiva, que la llengua culta (p. e.
    en la lectura acurada, en els discursos, en el cant, etc.) intentés
    el restabliment a tota la nostra àrea lingüística de la pronunciació
    làbio-dental de la /v/, vivent encara al País Valencià, a Mallorca, al
    Camp de Tarragona, etc. Amb això evitariem la confusió, alguns cops
    greu, d'un bon nombre de mots, com són:(1)
    
    ball / vall
    bel / vel
    bellesa / vellesa
    bena / vena
    beure / veure
    
    De moment, doncs, cal aprendre's unes quantes regles per a saber
    escriure correctament les dues grafies b/v a les regions on s'ha
    perdut la distinció fonètica entre els dos sons, les quals regles
    apareixen en el quadre següent:
    
                  B                               V
    
    1) Davant de l, r: moble,
    oblidar, braç, arbre, etc.
    (exceptuant algun nom exòtic:
    Vladimir, etc.)
    
    2) Darrere de m: embenar,         3) Darrere de n: canvi, envestida,
    ambiciós, amb, etc. (exceptuant   convers, minvar, etc.
    algun nom compost: circumval-
    lació, tramvia, triumvir, etc.)
    
    4) Alternant amb p: saber (sap),  5) Alternant amb u: blava (blau),
    llobató (llop), etc.              nevar (neu), escriviu (escriure),
                                      escalivar (caliu), oval (ou), etc.
    
                                      6) Desinències de l'imperfet
                                      d'indicatiu: -ava -aves -ava
                                      -àvem -àveu -aven: cantava...(2)
    
    
    COMPARACIÓ AMB ALTRES LLENGÜES. L'ús de b/v coincideix generalment
    entre les llengües romàniques, però no sempre. Així:
    
    1) CATALÀ AMB V / CASTELLÀ AMB B
    
    - advocat, alcova, almadrava, almívar, Anvers (cast. «Amberes»),
      arravatar, avarca, avet, avi, avorrir, avortar;
    - bava, bevem (i beveu, etc.; cast. «bebemos...»);
    - canviar, caravella, cascavell, cavalcar, cavall, civada (però en
      cast. «cebada» vol dir ordi), covard, Còrdova, criva;
    - devem (i deveu, etc.; cast. «debemos...»);
    - endívia, envestir, espavilar, escovilló, escrivà, escrivim (i
      escriviu, etc.; cast. «escribimos...»), Esteve, esvelt;
    - fava;
    - gavatx, gavany (i engavanyar, cast. «gabán», «engabanar»),
      galvana, gavardina, gavarra, gleva, govern, gravar;
    - Havana (l'), haver;
    - javelina («jabalina»);
    - llavi;
    - núvol («nube»);
    - pavelló, prevere («presbítero»), provar (i aprovar, comprovar,
      reprovar, etc.);
    - raval («arrabal»), rave («rábano»), rova (o arrova, cast.
      «arroba»);
    - savi (i saviesa; però saber), savina (arbust, però sabina, cotxe,
      Sabina, nom propi, i sabí-ina, adj.), Savoia, serva («serba»),
      sèver («acíbar»), sivella, tàvec (o tavà, cast. «tábano»);
      taverna, tovera, travar, trèvol;
    - vaixell («bajel»), vedell («becerro»), vermelló, vernís (i enver-
      nissar, cast. «barniz», «barnizar»), Vesuvi, voga (sinònim de
      moda, pero boga, planta), vogar, voltor («buitre»).
    
    2) CATALÀ AMB B / CASTELLÀ O FRANCÉS AMB V
    
    - acabar, Àlaba, arribar;
    - baf (cast. «vaho»), baró (cast. «varón» i «barón»), basc, beina
      (cast «vaina»), bena (i embenar; cast. «venda», «vendar»),
      Bergara, berruga, berbena (planta; distint de revetlla, festa
      nocturna), besllumar (cast. «vislumbrar»), biga, billó (metall;
      cast. «vellón»; distint de bilió, cast. «billón»), Biscaia, bivac,
      bolcar (i bolquet, rebolcar), boleiar;
    - calb (i calbesa), comboi, corb (cast. «cuervo»), corb -a (cast.
      «curvo -a»);
    - debanar, desimbolt (cast. «desenvuelto»);
    - mòbil ( i automòbil, etc.);
    - Nerbion (riu basc);
    - oblidar (cast. «olvidar»);
    - paborde (cast. «pavorde» o «preboste»);
    - rebentar, riba;
    - saba, sabó, Sèrbia;
    - treballar, trobar (i trobador, etc.).
    
    PSEUDO-DERIVATS. Per regla general, les paraules d'una mateixa
    família (primitius i derivats o compostos) s'escriuen o tots amb B o
    tots amb V, perquè posseeixen la mateixa arrel. Però cal tenir en
    compte que existeixen pseudo-derivats, és a dir, falsos derivats,
    que procedeixen, no d'un mot català, sinó directament del llatí (i,
    per tant, són mots del llenguatge tècnic, científic, culte). Així:
    
    PRIMITIU    DERIVATS                       PSEUDO-DERIVATS
    
    avortar     avortament, avortó, etc.       aborció, abortiu, etc.
    
    calb        calba, calbesa, calbejar...    calvície
    
    cervell     cervellet, etc.                cerebral, cerebel, etc.
    
    corb        corbató, corbera, etc.         còrvids
      (subst.)
    
    corb        corba, encorbar, etc.          curvatura, curvilini,
      (adj.)                                   etc.
    
    deure       devem, devia, etc.             dèbit, debitori, etc.
    
    escriure    escrivim, escrivà, escriva-    escriba
                nia, escrivent
    
    llavi       llavifès, llaviejar, etc.      labial, labiat, etc.
    
    
    lliure      (lliurement, etc.)             llibertat, llibert, etc.
    
    
    moure       moviment, movem, etc.          mòbil, immòbil, automò-
                                               bil, etc.
    
    prevere     preverat                       presbiterat, presbiteral,
                                               presbiteri, etc.
    
    provar      provador, provatura, provable  probable (que és possible
                (que es pot provar), compro-   o fàcil) probabilitat,
                vable, etc.                    probatori, improbable,
                                               etc.
    
    Per als casos de dubte entre b i v en mots no compresos en les
    regles o llistes precedents, caldrà consultar el diccionari.(3)
    
    
    
    NOTES:
    
    1. Vegeu més exemples a la pàg. 140.
    
    2. En alguns parlars occidentals, la -v- intervocàlica d'aquestes
    desinències ha caigut: «cantaes» «cantàem», etc. Semblantment, és
    habitual en alguns llocs de pronunciar «vànua» per vànova, «oella»
    per ovella, i similars. Un fenomen invers és la intercalació, com
    fan a les comarques nord-occidentals, d'una v o b en les desinències
    del pret. imperf. de la 2ª i de la 3ª conjugacions: «voliva» per
    volia, «sentives» per senties, etc.

    3. Anotem que recentment s'ha establert la forma bòvila en lloc de
    «bòbila».
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    


GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació