CODI ACTIVITAT: TO12021


FONT : BADIA,J. i GRIFOLL,J. Jonc. Llengua catalana BUP. Edicions 62


    
    
    
    Els sons vibrants
    
    Els sons
    
    La distribució fonètica r/R no ofereix problemes a nivell pràctic.
    Les escasses variacions dialectals se situen a la pronunciació o
    emmudiment de la r a final de mot, o en el reforçament amb [t] en
    algunes zones de certs mots acabats en -R. En valencià és general la
    pronunciació de tots els casos de -R final:
    
    cantaR, fusteR, senyoR, claR,...
    
    En canvi, als altres dialectes aquesta -R sol ser muda a final de
    mot, però sona als altres casos i als derivats:
    
    canta(r)      (però: cantaR-li) 
    fuste(r)      (però: fusteRet) 
    senyo(r)      (però: senyoRa)
    cla(r)        (però: claRejar)
    
    En aquests dialectes, llevat sovint del baleàric, es pronuncien
    sempre les -R finals dels mots:
    
    acer, amor, auster, car, clor, clorur, cor, enter, exemplar, far,
    fer (= salvatge), fervor, futur, labor, mar, mer, obscur, or,
    popular, pur, rar, sever, sonor, sospir, vampir, vapor.
    
    I en determinades zones del català central alguns d'aquests mots
    apareixen reforçats amb una -T al final:
    
    car(t), mar(t), cor(t), amor(t),...
    
    Les grafies
    
    a) El so de [r] (erra simple) és sempre representat per la grafia R:
    
    pare, cara, Sara,...
    
    b) El so de [R] (erra múltiple) pot ser escrit:
    
    - R: A principi de mot, darrera de consonant i, en alguns mots
    compostos darrera de vocal:
    
    Remei, Manresa, antiraquític, autoretrat, birectangle (però no:
    birrem), contrarèplica, extraradi, monorefringent, neoradical,
    semirecte, sobrerealitat, suprarenal, triradiat, (no: trirrem),
    ultraràpid
    
    - RR: Entre vocals (menys en els casos anteriors): carro, serra,
    parra,...
    
    Remarca
    
    Per escriure la -R muda de final de mot en aquelles zones o mots en
    què habitualment no es pronuncia, podem seguir les indicacions
    següents:
    
    a) Els infinitius: solen acabar en -R (-AR, -ER, -IR, segons la
    conjugació, llevat dels que tinguin el final en [r3] (com caure
    plaure, moure):
    
    marxar, córrer, venir, dur,...
    
    (En algunes ocasions aquesta -R és pronunciada: quan l'infinitiu va
    seguit d'un pronom feble: venir-ne, dur-la,...)
    No confonguem:
    L'infinitiu: anar, tornar, (que també fem servir per formar el
    perfet perifràstic: va anar, va tornar) amb el perfet simple (en la
    seva tercera persona): anà, tornà,...
    
    En Lluís      va anar     a casa seva
                  anà
    
    (La segona forma és literària i gairebé no s'usa mai en la llengua
    parlada llevat d'alguna zona dialectal. Per tant, la confusió és
    només ortogràfica.)
    
    b) Els sufixos -AR, -ER, -OR, -DOR:
    
    bestiar, fuster, negror, escalfador,...
    
    c) Els noms que presenten -R en algun altre mot de la mateixa
    família (derivat):
    
    clar/clara/clarejar/claror,...
    por/poruc/poruga,...
    càntir/cantiret/cantiró
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    


GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació