CODI ACTIVITAT: TO14048


FONT : Documents de la Secció Filològica, III, 1996, p. 22-23


    
    L'ÚS DEL GUIONET EN L'ESCRIPTURA DELS MOTS FORMATS PER COMPOSICIÓ
    O PREFIXACIÓ
    (Acord de la Secció Filològica pres el dia 15 de març de 1996. Cal tenir
     present que, al marge de l'aplicació d'aquestes normes als mots 
     consolidats que apareixen en els diccionaris, la pràctica comunicativa
     pot donar lloc a mots o expressions que no hi són previstes, en les 
     quals pot ésser admès l'ús discrecional del guionet)
   
    

    1. S'escriuran amb guionet:

    A) Els numerals compostos (ordinals i cardinals). Ex.: vint-i-dos, 
       vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè.

    B) Els mots compostos que comencen amb el nom d un punt cardinal. 
       Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.

    C) Els compostos repetitius i expressius. Ex.: baliga-balaga, 
       barrija-barreja, bitllo-bitllo, bub-bub, bum-bum, cori-mori,
       a corre-cuita, flist-flast, fru-fru, gara-gara, leri-leri, 
       a mata-degolla, nap-buf, non-non, nygo-nyigo, de nyigui-nyogui,
       pengim-penjam, piu-piu, poti-poti, rau-rau, suca-mulla,
       fer la viu-viu, xano-xano, xiu-xiu, xup-xup, zig-zag.

    D) Els compostos que són manlleus no adaptats. Ex.: agnus-dei, 
       dalai-lama, ex-libris, flint-glass.

    E) Un petit grup de mots o expressions singulars: abans-d'ahir, 
       adéu-siau, dellà-ahir, al després-dinar, despús-anit, 
       despús-demà, qui-sap-lo (qui-sap-la).



    2. S'escriuran sense guionet:

    A) Els mots construïts amb prefixos com ara: 
       
       arxi-	arximilionari
       bes-	bestia
       ex-	exministre
       per-	àcid periòdic
       plus-	plusvàlua
       pre-	precristià
       pro-	prosil.logisme, proxinès  
       pseudo-	pseudoprofeta
       quasi-	quasidelicte
       sobre-	sobreguaita
       sots-	sotsarrendatari
       ultra-	ultraconservador
       vice-	vicepresident

    El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un 
    substantiu s'escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència;
    en canvi el mot no s'escriurà com a mot independent quan precedeix
    un adjectiu: els països no alineats, les nacions no violentes, els 
    no violents.

    B) Els mots contruïts amb formes prefixades acabades generalment en 
    -o i de vegades en -i, com ara:

       audio-	audiovisual
       cardio-  cardiovascular
       coxo-	coxofemoral
       denti-	dentilabial
       fisico-	fisicoquímic
       gastro-	gastroenteritis
       indo-    indoxinès
       labio-	labiodental   
       magneto-	magnetoelèctric
       socio-	socioeconòmic

    etc.  

    C) Els compostos que són manlleus adaptats. Ex.: exdevot.
    
    D) Els mots adesiara i usdefruit, que, malgrat complir la condició de
    l'apartat 3.C, tenen una tradició consolidada amb aquesta grafia.


    
    (Cal remarcar que els mots d'aquest apartat, encara que el prefix 
     acabi en vocal i el segon component comenci en r- o en s-, no 
     dupliquen aquesta consonant. Ex.: arxisatisfet, prerafaelita,
     presantificat, vicerector, vicesecretari; gal.loromànic, grecoromà, 
     jocoseriós, politicosocial)



    3. S'escriuran en general sense guionet els compostos formats a partir
    de dos elements que existeixen com a paraules catalanes independents
    -salvats els que han estat esmentats en els punts anteriors. Ex: capgròs,
    collverd, cordur, culnegre, frontample, ratapinyada, ratpenat; pocapena, 
    pocatraça, pocavergonya; damajoana,figaflor, herbacol, llirijonc; sordmut;
    cincnervis, setciències; correbou, pinçanàs; capicua, centengrana, coliflor,
    a collibé, culdellàntia, maldulls, semprenflor, vetesifils. 

   
    Els mots d'aquest tipus, però, s'escriuran amb guionet si es dóna   
    alguna de les tres circumstàncies següents:

    
    A) El primer element (o, eventualment, el segon) acaba amb vocal
    i el segon (o, eventualment, el tercer) comença amb r-, s-, o x-.
    Ex.: barba-roig, cama-roja, cara-rugat, barba-serrat, barra-sec, 
    penya-segat, cara-xuclat; poca-roba, bleda-rave, malva-rosa, 
    de soca-rel, aigua-sal, cara-sol, canya-xiula; busca-raons,
    cerca-renous, guarda-roba, penja-robes, esclata-sang, gira-sol,
    pica-soques, punxa-sàrries, toca-son, escura-xemeneies; 
    anca-rossegant; cul-de-sac, entra-i-surt.
  
    B) L'aglutinació de dos elements pot induir a lectures errònies o 
    dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres 
    concurrents. Ex.: pèl-llarg, cap-roig, pit-roig; cinc-en-rama, 
    plats-i-olles.

    C) El primer element duu accent gràfic (vegeu, però, l'apartat 2).
    Ex.: mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, pèl-ras; més-dient.

 
    
    També s'escriuran sense guinet, amb les mateixes restriccions que 
    aquests, els derivats, per sufixació, de mots que s'escriuen amb 
    guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme,
    exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, 
                                         ----
    blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler. Vegeu,
                                                ----
    però, 1. A i 1. B.


    4. Els topònims segueixen la mateixa norma que els mots del punt 3. 
    Ex.: Castellbó, Aiguafreda, Comanegra, Torregrossa, Vilafranca, 
    Fontalba, Bellpuig, Palautordera, Miramar, Cantallops, Portocolom; 
    Vila-real, Vila-rodona, Vall-de-roures, Palau-solità, Aigua-xelida,
    Puig-reig, Puig-aguilar, Font-romeu, Font-rubí, Mont-roig, Bell-lloc,
    Pont-xetmar. Alguns d'interpretació poc clara (i algun altre que té 
    una forma ja així fixada) s'escriuen amb guionet. Ex.: Guarda-si-venes,    
    Sala-d'heures.


    (Cal remarcar que, en tots els casos, si el darrer element d'un compost
    escrit sense quionet és un mot monosil.làbic, prendrà un accent si les
    regles generals de l'accentuació així ho demanen. Ex.: capgrós, bocafí,
    malbó, pinçanàs, a collibé. Si el compost, en canvi, s'escriu amb guionet,
    el monosíl.lab mantindrà la seva grafia inaccentuada. Ex.: vint-i-u, no-res,
    cella-ros, pèl-ras, fru-fru. Si el monosíl.lab duu accent diacrític 
    el conservarà. Ex.: subsòl, rodamón.
 
    



 
    


GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació