|
L'ÚS DEL GUIONET EN L'ESCRIPTURA DELS MOTS FORMATS PER COMPOSICIÓ
O PREFIXACIÓ
(Acord de la Secció Filològica pres el dia 15 de març de 1996. Cal tenir
present que, al marge de l'aplicació d'aquestes normes als mots
consolidats que apareixen en els diccionaris, la pràctica comunicativa
pot donar lloc a mots o expressions que no hi són previstes, en les
quals pot ésser admès l'ús discrecional del guionet)
1. S'escriuran amb guionet:
A) Els numerals compostos (ordinals i cardinals). Ex.: vint-i-dos,
vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè.
B) Els mots compostos que comencen amb el nom d un punt cardinal.
Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.
C) Els compostos repetitius i expressius. Ex.: baliga-balaga,
barrija-barreja, bitllo-bitllo, bub-bub, bum-bum, cori-mori,
a corre-cuita, flist-flast, fru-fru, gara-gara, leri-leri,
a mata-degolla, nap-buf, non-non, nygo-nyigo, de nyigui-nyogui,
pengim-penjam, piu-piu, poti-poti, rau-rau, suca-mulla,
fer la viu-viu, xano-xano, xiu-xiu, xup-xup, zig-zag.
D) Els compostos que són manlleus no adaptats. Ex.: agnus-dei,
dalai-lama, ex-libris, flint-glass.
E) Un petit grup de mots o expressions singulars: abans-d'ahir,
adéu-siau, dellà-ahir, al després-dinar, despús-anit,
despús-demà, qui-sap-lo (qui-sap-la).
2. S'escriuran sense guionet:
A) Els mots construïts amb prefixos com ara:
arxi- arximilionari
bes- bestia
ex- exministre
per- àcid periòdic
plus- plusvàlua
pre- precristià
pro- prosil.logisme, proxinès
pseudo- pseudoprofeta
quasi- quasidelicte
sobre- sobreguaita
sots- sotsarrendatari
ultra- ultraconservador
vice- vicepresident
El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un
substantiu s'escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència;
en canvi el mot no s'escriurà com a mot independent quan precedeix
un adjectiu: els països no alineats, les nacions no violentes, els
no violents.
B) Els mots contruïts amb formes prefixades acabades generalment en
-o i de vegades en -i, com ara:
audio- audiovisual
cardio- cardiovascular
coxo- coxofemoral
denti- dentilabial
fisico- fisicoquímic
gastro- gastroenteritis
indo- indoxinès
labio- labiodental
magneto- magnetoelèctric
socio- socioeconòmic
etc.
C) Els compostos que són manlleus adaptats. Ex.: exdevot.
D) Els mots adesiara i usdefruit, que, malgrat complir la condició de
l'apartat 3.C, tenen una tradició consolidada amb aquesta grafia.
(Cal remarcar que els mots d'aquest apartat, encara que el prefix
acabi en vocal i el segon component comenci en r- o en s-, no
dupliquen aquesta consonant. Ex.: arxisatisfet, prerafaelita,
presantificat, vicerector, vicesecretari; gal.loromànic, grecoromà,
jocoseriós, politicosocial)
3. S'escriuran en general sense guionet els compostos formats a partir
de dos elements que existeixen com a paraules catalanes independents
-salvats els que han estat esmentats en els punts anteriors. Ex: capgròs,
collverd, cordur, culnegre, frontample, ratapinyada, ratpenat; pocapena,
pocatraça, pocavergonya; damajoana,figaflor, herbacol, llirijonc; sordmut;
cincnervis, setciències; correbou, pinçanàs; capicua, centengrana, coliflor,
a collibé, culdellàntia, maldulls, semprenflor, vetesifils.
Els mots d'aquest tipus, però, s'escriuran amb guionet si es dóna
alguna de les tres circumstàncies següents:
A) El primer element (o, eventualment, el segon) acaba amb vocal
i el segon (o, eventualment, el tercer) comença amb r-, s-, o x-.
Ex.: barba-roig, cama-roja, cara-rugat, barba-serrat, barra-sec,
penya-segat, cara-xuclat; poca-roba, bleda-rave, malva-rosa,
de soca-rel, aigua-sal, cara-sol, canya-xiula; busca-raons,
cerca-renous, guarda-roba, penja-robes, esclata-sang, gira-sol,
pica-soques, punxa-sàrries, toca-son, escura-xemeneies;
anca-rossegant; cul-de-sac, entra-i-surt.
B) L'aglutinació de dos elements pot induir a lectures errònies o
dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres
concurrents. Ex.: pèl-llarg, cap-roig, pit-roig; cinc-en-rama,
plats-i-olles.
C) El primer element duu accent gràfic (vegeu, però, l'apartat 2).
Ex.: mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, pèl-ras; més-dient.
També s'escriuran sense guinet, amb les mateixes restriccions que
aquests, els derivats, per sufixació, de mots que s'escriuen amb
guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme,
exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge,
----
blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler. Vegeu,
----
però, 1. A i 1. B.
4. Els topònims segueixen la mateixa norma que els mots del punt 3.
Ex.: Castellbó, Aiguafreda, Comanegra, Torregrossa, Vilafranca,
Fontalba, Bellpuig, Palautordera, Miramar, Cantallops, Portocolom;
Vila-real, Vila-rodona, Vall-de-roures, Palau-solità, Aigua-xelida,
Puig-reig, Puig-aguilar, Font-romeu, Font-rubí, Mont-roig, Bell-lloc,
Pont-xetmar. Alguns d'interpretació poc clara (i algun altre que té
una forma ja així fixada) s'escriuen amb guionet. Ex.: Guarda-si-venes,
Sala-d'heures.
(Cal remarcar que, en tots els casos, si el darrer element d'un compost
escrit sense quionet és un mot monosil.làbic, prendrà un accent si les
regles generals de l'accentuació així ho demanen. Ex.: capgrós, bocafí,
malbó, pinçanàs, a collibé. Si el compost, en canvi, s'escriu amb guionet,
el monosíl.lab mantindrà la seva grafia inaccentuada. Ex.: vint-i-u, no-res,
cella-ros, pèl-ras, fru-fru. Si el monosíl.lab duu accent diacrític
el conservarà. Ex.: subsòl, rodamón.
GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació |
SALC - Servei d'Autoformació en Llengua Catalana
 |           |
CODI ACTIVITAT: TO14048