SALC - Servei d'Autoformació en Llengua Catalana

CODI ACTIVITAT: TO15008


FONT : RUAIX, J.A. Català/1. Ed. Ruaix i Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ 

Els diversos signes de puntuació s'utilitzen, dins una frase o un text, per delimitar-ne els diversos elements i per marcar pauses en l'entonació. Tot seguit indiquem, per a cadascun dels diversos signes de puntuació, quins són alguns dels seus usos principals.

 

 

La coma (,)

La coma serveix per marcar una pausa breu dins la frase. Després d'una coma cal deixar sempre un espai en blanc. Pel que fa al contacte amb altres signes de puntuació, una coma no pot precedir en cap cas un guió, un parèntesi o un claudàtor d'obertura, ni tampoc uns punts suspensius.

 

 

Usos de la coma

1) Per a separar un mot o un grup de mots que constitueixen una invocació, una crida:

Déu meu, escolteu-me. Mira, Joan, quines flors.

 

2) En les enumeracions i repeticions, per a separar entre ells mots o expressions d'una mateixa mena o categoria (com és ara una sèrie de noms, d'adjectius, de verbs, d'adverbis, etc., o els sintagmes equivalents):

És viu, eixerit, llest.
Ho han perdut tot: diners, temps, feina.
Vine, corre, afanya't! Treballa bé, amb zel, puntualment.

Però en general no es posa quan ja hi ha les conjuncions i, ni o o:
Blanc, negre o gris.
No m'agrada ni l'un ni l'altre. Surt i corre.

 

3) Per a separar oracions independents i curtes d'una mateixa clàusula:

S'assegué, begué un glop, encengué una cigarreta.
Els vailets esqueixaven antenes, partien abdòmens, separaven potes.

 

4) En intercalacions, aclariments o explicacions, encara que abans hi hagi la conjunció i.

Ell, visiblement emocionat, començà a parlar.
S'avançà i, mirant-se'l de fit a fit, l'increpà fortament.
He estat amb el metge, que m'ha parlat del teu mal. (Oració relativa explicativa.)

 

5) En inversions, és a dir, quan s'altera l'ordre lògic de la frase:

Fins que arribi el teu pare, no ens posarem a taula. (L'ordre lògic seria: No ens posarem a taula fins que arribi el teu pare.)
M'agrada, això. (Ordre lògic: Això m'agrada.)

Semblantment, quan l'enunciat comença amb un complement circumstancial una mica llarg:

A cada cop, jo tancava els ulls. Quan vaig arribar, ell ja havia sortit. Si estudia, aprovarà. Però: Aquí trobarem calma i silenci.

6) En els pleonasmes (és a dir, quan hom repeteix un element dins una mateixa clàusula) si hom hi fa una inflexió de la veu:

De germans, en tinc dos.
¿Que t'ho creies, això?

7) Per indicar l'omissió d'un verb

Quan, per evitar repeticions, s'omet un verb en una frase, generalment s'indica aquesta circumstància amb una coma.

 

En Jaume va suspendre les matemàtiques, i en Joan, la física;
Jo treballo en horari de matí, i tu, en horari de tarda;
A l'estiu hi fa molta calor, i a l'hivern, molt de fred

Però es pot ometre la coma si no es fa pausa i no hi ha perill de confusió:

Els uns ho troben bé, els altres malament.

8) Davant una conjunció adversativa en clàusula curta:

Eren pocs, però s'entenien molt bé.
No és un contemplatiu, sinó un actiu.

9) Delimitant conjuncions o locucions conjuntives en què solem fer pausa (com no obstant això, tanmateix, doncs, per tant, ara bé, en efecte, és a dir, en fi i similars):
Sou, tanmateix, molt galant. Digueu-me, doncs, o sí o no.

10) Sempre que, en cas de no posar-n'hi, podria resultar-ne confusió:

T'excloc de la participació dels meus llibres solament; però no, vull escloure't també de la participació dels meus diners.
L'energia solar no contamina gens i és inexhaurible. O més ben dit, el dia que s'exhaureixi, la vida no serà possible a la Terra.
Qui canta, els seus mals espanta.

En resum: sempre que llegint reposadament i en veu alta, es faci espontàniament una petita pausa per a separar unes frases d'altres o els vocables de què es componen.

11) Després de la salutació i del comiat

En cartes i altres documents administratius, cal escriure una coma tant després de la salutació com després del comiat.

 

                Senyor,

                Benvolguda professora,

                Atentament,

                Ben cordialment,

 

12) En les adreces

En les adreces, s'escriu una coma entre el nom de la via pública i el número, i també entre aquest i el pis i la porta.

 

                Balmes, 132, 1r.; Av. Catalunya, 43, baixos; Via Augusta, 145, 4t. 3a.

 

13) En les datacions

En la datació pròpia de tota mena documents, s'escriu una coma entre la població o el lloc on s'escriu i la data.

 

                Barcelona, 14 d'abril de 1995; Vic, 3 de gener de 1996

 

14) Per expressar fraccions decimals

Cal escriure una coma (i no pas un apòstrof) entre els números enters i les fraccions decimals de les xifres que en duen. Per tant, a diferència del que es fa per exemple en anglès, en català no és correcte utilitzar un punt per separar els enters dels decimals, com tampoc no ho és utilitzar una coma per separar els milers de les centenes.

el 10,5% dels estudiants [i no pas "el 10'5%"]; el resultat és de 1.439,54 unitats mensuals [i no pas "de 1,439.54 unitats"]