SALC - Servei d'Autoformació en Llengua Catalana

CODI ACTIVITAT: TO15017


FONT : RUAIX, J.A. Català/1. Ed. Ruaix i Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra

El punt i coma (;)

El punt i coma s'utilitza per marcar una pausa mitjana, més llarga que la de la coma però més curta que la del punt. Després d'un punt i coma cal deixar un espai en blanc i, com a norma general, cal continuar escrivint amb minúscules. Són, però, una excepció a aquest ús de minúscules els paràgrafs corresponents a la relació de fets i als fonaments de dret de determinats documents de tipus administratiu (bàsicament les resolucions i els informes), que tot i anar precedits d'un punt i coma s'escriuen amb majúscula inicial.

 

 

Usos del punt i coma

 

 

1) Per delimitar els elements d'una enumeració

Els diversos elements d'una enumeració disposada verticalment poden dur un punt i coma al final quan almenys algun d'ells és llarg o constitueix una frase, i no acostumen a dur cap signe de puntuació en els altres casos. Convé saber, però, que també es pot utilitzar el punt amb aquesta mateixa funció, segons la relació de proximitat que s'estableixi entre els diversos elements.

 

                Hi intervindran:

 

                —el president, que parlarà de les activitats dutes a terme durant el darrer exercici;

                —un representant del món empresarial;

                —un representant de les forces polítiques, que clourà l'acte.

 

2) Per separar frases estretament relacionades

El punt i coma també s'utilitza en els casos següents: en primer lloc, per separar oracions independents estretament relacionades; en segon lloc, per separar frases o parts de frases que internament ja tenen elements separats per comes; i, finalment, per separar entre elles oracions el·líptiques (llevat de la darrera, que normalment només ha d'anar precedida d'una coma).

això que dius només és vàlid en determinades circumstàncies; no té, per tant, una validesa universal

el nombre de crèdits de les assignatures citades és, respectivament, el següent: la primera, nou; la segona, set, i la tercera, sis

Barcelona té prop de dos milions d'habitants; València, prop de vuit-cents mil, i Palma, uns tres-cents mil