CODI ACTIVITAT: TO05043


FONT : RUAIX, J.A. El català/1. Ed. Ruaix


    
    
    
    LES FRICATIVES (I GRUPS AFRICATS) PALATALS (j/g, x/ix, tx/ig)
    
    
    És molt característic de la nostra llengua el funcionament dels sons
    palatals fricatius i dels grups africats corresponents.(1) Observeu
    el quadre i llegiu-ne en veu alta els exemples:(2)
    
              SONORS                      SORDS
    
              un gec, jo jec; joc         un xec; xoc
              raja; faja, vaja, vagi;     raixa; faixa; baixa, baixi;
                Bruges                      bruixes
    frica-    ajut; llegiu; pujant        eixut; lleixiu; puixant
    tius      coix operable               coixa operable
                (= «co/j/operable»)         (= «co/ix/operable»)
              creix a poc a poc           créixer a poc a poc
                (= «cre/j/apocapoc»)        (= «cre/ix/apocapoc»)
              peix i... («peji...»)       peixi
                                          puix (conjunció)(3)
              - - - - -                   - - - - -
              Djebel                      Txecoslovaquia
    grups     metges                      metxes
    africats  botja                       botxa
              mitja, mitjó                mig
              mig alat (= «mi/dj/alat»)   mig xalat (= «mi/tx/alat»)
                                              puig (substantiu)
    
    
    El so sonor s'escriu:
    
    {J}
    
    1) Davant de a, o, u: rajar, platja, rajoli, jove, ajut, just, etc.
    
    - els nexes -jecc- i -ject-*: injecció, objecció, projectar,
    subjecte, etc.
    
    - el verb jeure*: jec, jeus, jeu...
    
    - els mots jerarquia* (i jeràrquic...), jeroglífic*, Jeroni* (i
    jerònimes...), jersei*, majestat* (i majestuós...)(4)
    
    - noms hebreus*: Jesús (i jesuïta...), Jeremies, Jerusalem, Jericó,
    etc.
    
    
    
    {G}
    
    2) Davant de e, i, generalment: ragen, platges, gener, gerani,
    garatge, metge, rellotge, ragin, ginesta, girafa, bugia, règim,
    etc.(5)
    
    exceptuant: *
    
    
    El so sord s'escriu:
    
    {X}
    
    1) A principi de mot: xarop, xifra, xuclar, xarampió, xofer, Xàtiva,
    Xauxa, Xerallo, Xerta, Xivert, Xixona, la Xina, Xipre, Xile, etc.
    
    2) Darrere de consonant: punxar, guerxo, torxa, bolxevic, Elx, Vila-
    marxant, Manxúria, etc.
    
    3) Darrere de i: guix, mixeta, clixé, bixest, Flix, Ix, etc.
    
    4) Darrere de u semivocal (diftong): rauxa, disbauxa, etc.
    
    {IX}
    
    5) Darrere les vocals
    
    a: baixar, caixa, calaix, Carcaixent, Caixmir, etc.
    e: eixam, reixa, peix, Queixans, etc.
    o: moixó, cartoixa, boix, Foixà, etc.
    u: uixer, maduixa, gruix, Cuixà, Tuixén, Uixó, etc.(6)
    
    
    El so africat sord, que dins un mot escrivim {tx} (cotxe, botxí,
    Coratxà, la Garrotxa, etc.),(7) a final de paraula pot escriure's de
    dues maneres. Compareu:
    
    1)
    
    -IG(8)                        quan alterna amb j/g o amb tj/tg
    
    -aig: raig                    rajar, ragés, ragi, rajolí
          maig                    magenc
    -eig: passeig                 passejar, passegem(9)
          lleig                   lletja, lleges, lletjor
    -oig: boig                    boja, bogeria
          roig                    rogenc, rojor, enrogir
    -uig: fuig                    fugir, fugida, fujo, fuges
          puig (i Puigcerdà,      pujar, pujada, pujol, puget, pugés(10)
          Puiggròs, Puigmal,
          Puig-reig...)
    -ig:  mig (i migpartir)(11)   mitja, mitges, mitjó, mitjà, mitger
          desig                   desitjar, desitjós, desitgem, desitji
    
    
    
    2)
    
    -TX(12)                       quan alterna amb {tx}
    
    -atx: Andratx                 andritxol
          despatx                 despatxar, despatxos
          catx                    catxa
          empatx                  empatxar
          gavatx                  gavatxos
          matx                    matxs
          tatx                    tatxar
    
    -etx: campetx                 campetxos
          escabetx                escabetxament
    
    -itx: capritx                 capritxós
          càrritx                 carritxera
          Costitx                 costitxers
          escarritx               escarritxar
          esquitx                 esquitxar
          Felanitx                felanitxers
          pastitx                 pastitxos
          resquitx                resquitxet
          sandvitx                sandvitxos
    
    -utx: cartutx                 cartutxera
          falutx                  falutxos
          sacabutx                sacabutxada
    
    
    
    
    
    NOTES:
    
    1. Fent una comparació del català comú amb altres llengües,
    observem:
    
    - El nostre fonema /j/ no existeix en castellà com a fonema (però
    l'articulen dialectalment en casos com lluvia = «/j/úvia» o cayó =
    «ca/j/ó», etc.). Si que existeix en francès: Jean, agent, etc.
    - El fonema /x/ tampoc no existeix en castella; si, en francès:
    chat, chauffeur, chartreuse, etc. (escrit, com veieu, amb el dígraf
    ch). En anglès s'escriu sh: Shakespeare, flash, etc. En italià sc o
    sci: scemo, Sciacca, etc. En alemany sch. Schopenhauer, etc.
    - El grup africat /dj/, que nosaltres grafiem generalment /tj/ o /tg/,
    tampoc no figura en el sistema castellà. Els italians, en canvi,
    L'usen molt, escrit {g}, {gi} o {gg}: Gino, Giovanni, oggi, etc.
    - El grup africat /tx/, que nosaltres grafiem /tx/, /ig/ o /g/, correspon
    al digraf castellà ch: chicha, Che Guevara, etc., i semblantment a
    l'anglès ch: charleston, Churchill, Chesterton, Charlot, manches-
    terià, etc. En alemany és tsch: putsch, etc.
    
    2. El quadre mostra la pronúncia del català comú. Dialectalment,
    però, hi ha variants:
    
    
    - La {j} inicial s'articula aproximadament {dj} en el català occidental:
    jove = «djove» etc., a l'Horta de València sona /tx/: «txove» (d'aquí
    ve que aquest parlar s'anomeni apitxat). Én altres posicions
    s'articula ij en lleidatà i parlars afins (pluja = «pluija»), {dj} a
    les Balears i en gran part del País Valencià («pludja») i {tx} a
    l'Horta («plutxa»).
    - La {x} s'articula {tx} en català occidental: xiquet = «txiquet», etc.
    Els plurals dialectals en -ixs es resolen en -is: mateixs =
    «mateis»), etc.
    - El grup {tj} o {tg} equival a {j} en certes localitats i en certs mots
    com platja, pitjor, desitjar, mitjà, estotjar, etc.: plaja, pijor,
    desijar, mijà, estojar, etc. També, generalment, en la llengua
    antiga.
    - De resultes de la pronúncia apitxada, resten noms de llinatge
    valencians escrits amb ch: Moncho, Puchol Cherta, Chordi, etc.
    - Dins l'àmbit del català central es considera un defecte de
    pronunciar «platxa», «viatxar», «metxe», «mitxó» i similars per
    platja, viatjar, metge, mitjó..., o «artxiu», «martxar», «la Txi-
    na»... per arxiu, marxar, la Xina..., o «txalet» «txapa», «txicot»,
    «txocolata»,,. per xalet, xapa, xicot, xocolata, etc. Per contra, és
    habitual de dir "io", "ia" per "jo", "ja"; no cal dir que les pronúncies
    preferibles són les que corresponen a la grafia.
    
    3. Alguns llegeixen malament aquesta partícula, que cal fer acabar
    com fluix o dibuix, no com fluig o rebuig. També cal pronunciar amb
    so fricatiu final, no africat, els mots garbuix, panteix i
    Valldoreix.
    
    4. I altres de poc importants com jejú o jejúnum, jerbu, jet,
    jujitsu; les contraccions Jep, Jepet (de Josep); topònims japonesos
    (com les illes Fuji), àrabs (Djebel, Medjerda...), etc.
    
    5. Noteu els mots distingir, extingir, burgès, corresponents als
    castellans «distinguir», «extinguir», «burgués». Per altra banda és
    útil de saber que en alemany i altres llengües la {g} té sempre valor
    oclusiu velar, no fricatiu palatal (com en Hegel, Bergen,
    Volkswagen).
    
    6. El català antic escrivia baix, però baxa, és a dir, usava {x}
    intervocàlica després de {a}, {e}, {o} madexa, angoxa, etc. Aquest
    sistema ha perdurat en alguns cognoms com Rexach (per Reixac), Foxà
    (per Foixà), Buxadé (per Boixader), etc.
    
    7. Els casos de {tx} inicial pertanyen a mots forasters:
    Txecoslovàquia, Txad, Txaikovski, etc.
    
    8. En la majoria dels parlars, aquesta i, quan va precedida de {a}, {e},
    {o}, {u}, és muda; però en les terminacions del plural com raigs, boigs,
    etc., n'hi ha que aleshores canvien el so {tx} pel so {it}, resultant
    "raits", "boits", etc. Aquesta és una raó per a considerar el grup
    ig com a conjunt de fonemes, més que com a fonema ver i propi.
    D'altra banda, en el parlar de València la i sempre se sent:
    "raitx", "boitx", etc. 
    
    9. Les terminacions balears o arcaiques dels verbs en -jar, -gir fan
    naturalemnt -ig: jo passeig, jo fuig, etc.
    
    10. Són aberrants derivats com Putxet (topònim barceloní) o
    bellputxenc (gentilici de Bellpuig).
    
    11. En aquest cas, és a dir, quan la vocal és i, la {g} tota sola
    representa el conjunt fònic {tx}: "mitx", "desitx". Més exemples en
    -ig els trobem en els topònims Adasig, Molig, Santig, Tírig.
    
    12. Si hi afegim el mot rus tsarevitx, els topònims balears
    Favàritx, Vàritx i Fornalutx i el cerdà Urtx, els exemples del
    quadre exhauriran pràcticament tots els casos amb {tx} final.
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    


GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació