|
Ortografia de la s sorda
1. En la posició inicial de mot, el so de [s] és representat per la
lletra s si va seguida de les vocals, A, O, U. (Els mots ça i ço són
els únics que comencen en ç i són més aviat poc usuals.)
savi, sord, sud,...
Pareu atenció a:
*sabata, *safareig, *safata, safir, safra, *safrà, saga, sagal,
salpar, samarra, *sanefa, sapa, sarabanda, saragata, *Saragossa,
sarbatana, *Sardenya, *sarró, sarsa, *sarsuela, saurí, *soc, *sòcol,
*sofre, sotsobrar, *sucre, la Suda, surra. (* mots més habituals.)
I per les lletres S o C davant les vocals E, I:
sense, sivella / cel, cistella
Noteu: *sedàs, *sentinella, *sèquia, serraller, simbomba,
simitarra...
2. Enmig de mot és on trobem el major nombre de grafies diferents.
Així, entre vocals podem escriure:
a) ss: passar, mossa,...
Anoteu la grafia dels mots següents
alcàsser, *arrebossar, *arrissar, assor, assutzena, *carnisseria,
*carrossa, *cassota, cassussa, *disfressar, *drassana, *Eivissa,
escaramussa, genísser, *gessamí, *hissar, *massapà, *massís, *mosso,
*mostassa, palissada, *pissarra, *pòlissa, *regalèssia, rossí,
*Saragossa, *tassa, *tossut.
b) I en alguns mots compostos, s:
asimetria, antesala, antisèptic, biseccionar, contrasentit,
entresol, disèpal, hendecasíl·lab, hiposulfit, monosíl·lab,
parasíntesi, polisulfur, pre-socràtic, sobresortir, suprasensible,
trisòdic, tetrasil·làbic, unisexual, i altres...
c) O bé ç/c (escrivim ç davant de A, O, U i a finals de mot; i C
davant de E, I):
peça, eriçó / peces, edició
(Repasseu la llista de mots amb ç que us donem més avall.)
d) Alguns mots (pocs) també es poden escriure amb el dígraf sc. Es
tracta de:
piscina, ascensor, escena, abscissa, consciència, susceptible,
ressuscitar,..., així com els seus derivats.
e) En canvi, entre consonant i vocal o vocal i consonant podem
trobar les grafies:
_ s: dansa, pensar, pasta,...
_ c/ç: enciam, cançó,...
_ I, en alguns pocs casos, x: excursió, explotar,...
Fixeu-vos, ara, com s'escriuen aquests mots
alferes, barnús, *bus, *cabàs, Cadis, cafís, calabós, canemàs,
*cartipàs, cuscús, *esbós, *llapis, *matís, matràs, panís, quars,
ris, *sedàs, tamís, *tapís, *vernís, Vinaròs, *xerès,...
3. A final de mot, les grafies que poden representar el so d'ESSA
SORDA són dues:
a) s: tros, arròs,...
Noteu, especialment
alferes, barnús, *bus, *cabàs, Cadis, cafís, calabós, canemàs,
*cartipàs, cuscús, *esbós, *llapis, *matís, matràs, panís, quars,
ris, *sedàs, tamís, *tapís, *vernís, Vinaròs, *xerès,...
I els mots acabats amb els sufixos:
- ÀS, ASSA: gossàs, cuirassa,...
- ÍS, ISSA: canyís, terrissa,...
- DÍS, DISSA: passadís, corredissa,...
- ÚS, USSA: pallús, gentussa,...
b) O bé ç: lluç, glaç,... (Consulteu-ne la llista a l'apartat
següent.)
La ç
Aquesta lletra (anomenada ce trencada) és usada només per a
representar el so de [s] (ESSA SORDA). Combina amb la c, segons la
regla que ja hem vist:
-ç davant de A, O, u i a final de mot
calça, començo, forçut, lluç,...
-c davant de E, I:
calces, llucet, comenci,...
No hi ha, però, regles fixes per a l'ús d'aquesta parella de grafies
o les seves equivalents s/ss (tros - destrossar). Només la lectura
atenta i l'ús freqüent ens podran resoldre tots els dubtes.
Remarca:
a) Alguns casos poden ser resolts tenint en compte que c/ç poden
alternar, en una família de mots, amb el so de [t]:
_ força/forcejar/fortalesa
_ avancar/avantatge
_ adreçar/dreçar/dret
_ torçar/tort
_ alçar/altura
_ cançó/cantar
_ escurçar/curt
b) Els mots derivats formats amb els sufixos -ANÇA i -ENÇA:
esperança, coneixença,... (No són derivats pansa, cansa, dansa,
pensa, defensa,...)
c) Noms de lloc dels Països Catalans: L'Arboç, Argençola, Caçà,
Calassanç, Capçanes, Castellterçol, Corçà, Flaçà, Llançà, Lliçà,
Lluçà, Lluçanès, Can Maçana, La Maçana, Maçanes, Maçanet, Marçà,
Ronçana, Vinçà,...
d) D'altres topònims: Les Açores, Coblença, França, Moçambic, Niça,
Provença,...
e) Verbs: Agençar, amenaçar, avançar, caçar, calçar, començar,
encalçar, esmerçar, esquinçar, llençar, llançar, traçar, i els seus
respectius derivats i primitius: amenaça, avenç, caça, començ,
encalç, esquinç, llança, traç,...
f) Altres mots: açò (i ço), arboç, arç, balanç, balança, balç, boç,
braç, ça (ençà...), cabeça (d'alls), calç, calça, capça(1) (i
derivats: capçal, capçalera, escapçar,...), cerç, comerç, dolç(2),
eriçó, escorça, escurçó, estruç, faç, façana, faiçó, falç (eina),
francmaçó, glaç, jaç, llaç, llençol, lliçó, lluç, maça (eina),
mançanilla, març, novençà, peça, pedaç, pinça, pitança, plaça,
plançó, puça, raça, solaç, terç, terça, unça, variça, veça. I llurs
derivats.
NOTES:
1. capça: Part superior d'algunes plantes, com el bròquil, o la
col-i-flor. No ho confongueu amb «capsa», de cartó, de llauna,...
2. I també un bon nombre d'adjectius com és ara: capaç, audaç,
veraç, atroç, feliç, descalç,...
GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació |
SALC - Servei d'Autoformació en Llengua Catalana
 |           |
