CODI ACTIVITAT: TO06001


FONT : BADIA, J. i GRIFOLL, J. Jonc. Llengua catalana BUP. Edicions 62


    
    
    
    Ortografia de la s sorda
    
    
    1. En la posició inicial de mot, el so de [s] és representat per la
    lletra s si va seguida de les vocals, A, O, U. (Els mots ça i ço són
    els únics que comencen en ç i són més aviat poc usuals.)
    
    savi, sord, sud,...
    
    Pareu atenció a:
    
    *sabata, *safareig, *safata, safir, safra, *safrà, saga, sagal,
    salpar, samarra, *sanefa, sapa, sarabanda, saragata, *Saragossa,
    sarbatana, *Sardenya, *sarró, sarsa, *sarsuela, saurí, *soc, *sòcol,
    *sofre, sotsobrar, *sucre, la Suda, surra. (* mots més habituals.)
    
    
    I per les lletres S o C davant les vocals E, I:
    
    sense, sivella / cel, cistella
    
    Noteu: *sedàs, *sentinella, *sèquia, serraller, simbomba,
    simitarra...
    
    
    2. Enmig de mot és on trobem el major nombre de grafies diferents.
    Així, entre vocals podem escriure:
    
    a) ss: passar, mossa,...
    
    Anoteu la grafia dels mots següents
    
    alcàsser, *arrebossar, *arrissar, assor, assutzena, *carnisseria,
    *carrossa, *cassota, cassussa, *disfressar, *drassana, *Eivissa,
    escaramussa, genísser, *gessamí, *hissar, *massapà, *massís, *mosso,
    *mostassa, palissada, *pissarra, *pòlissa, *regalèssia, rossí,
    *Saragossa, *tassa, *tossut.
    
    b) I en alguns mots compostos, s:
    
    asimetria, antesala, antisèptic, biseccionar, contrasentit,
    entresol, disèpal, hendecasíl·lab, hiposulfit, monosíl·lab,
    parasíntesi, polisulfur, pre-socràtic, sobresortir, suprasensible,
    trisòdic, tetrasil·làbic, unisexual, i altres...
    
    
    c) O bé ç/c (escrivim ç davant de A, O, U i a finals de mot; i C
    davant de E, I):
    
    peça, eriçó / peces, edició
    
    (Repasseu la llista de mots amb ç que us donem més avall.)
    
    d) Alguns mots (pocs) també es poden escriure amb el dígraf sc. Es
    tracta de:
    
    piscina, ascensor, escena, abscissa, consciència, susceptible,
    ressuscitar,..., així com els seus derivats.
    
    e) En canvi, entre consonant i vocal o vocal i consonant podem
    trobar les grafies:
    
    _ s: dansa, pensar, pasta,...
    _ c/ç: enciam, cançó,...
    _ I, en alguns pocs casos, x: excursió, explotar,...
    
    Fixeu-vos, ara, com s'escriuen aquests mots
    
    alferes, barnús, *bus, *cabàs, Cadis, cafís, calabós, canemàs,
    *cartipàs, cuscús, *esbós, *llapis, *matís, matràs, panís, quars,
    ris, *sedàs, tamís, *tapís, *vernís, Vinaròs, *xerès,...
    
    3. A final de mot, les grafies que poden representar el so d'ESSA
    SORDA són dues:
    
    a) s: tros, arròs,...
    
    Noteu, especialment
    
    alferes, barnús, *bus, *cabàs, Cadis, cafís, calabós, canemàs,
    *cartipàs, cuscús, *esbós, *llapis, *matís, matràs, panís, quars,
    ris, *sedàs, tamís, *tapís, *vernís, Vinaròs, *xerès,...
    
    I els mots acabats amb els sufixos:
    
    - ÀS, ASSA: gossàs, cuirassa,...
    - ÍS, ISSA: canyís, terrissa,...
    - DÍS, DISSA: passadís, corredissa,...
    - ÚS, USSA: pallús, gentussa,...
    
    b) O bé ç: lluç, glaç,... (Consulteu-ne la llista a l'apartat
    següent.)
    
    
    La ç
    
    Aquesta lletra (anomenada ce trencada) és usada només per a
    representar el so de [s] (ESSA SORDA). Combina amb la c, segons la
    regla que ja hem vist:
    
    -ç davant de A, O, u i a final de mot
       calça, començo, forçut, lluç,...
    
    -c davant de E, I: 
        calces, llucet, comenci,...
    
    No hi ha, però, regles fixes per a l'ús d'aquesta parella de grafies
    o les seves equivalents s/ss (tros - destrossar). Només la lectura
    atenta i l'ús freqüent ens podran resoldre tots els dubtes.
    
    Remarca:
    
    a) Alguns casos poden ser resolts tenint en compte que c/ç poden
    alternar, en una família de mots, amb el so de [t]:
    
    _ força/forcejar/fortalesa
    _ avancar/avantatge
    _ adreçar/dreçar/dret
    _ torçar/tort
    _ alçar/altura
    _ cançó/cantar
    _ escurçar/curt
    
    b) Els mots derivats formats amb els sufixos -ANÇA i -ENÇA:
    esperança, coneixença,... (No són derivats pansa, cansa, dansa,
    pensa, defensa,...)
    
    c) Noms de lloc dels Països Catalans: L'Arboç, Argençola, Caçà,
    Calassanç, Capçanes, Castellterçol, Corçà, Flaçà, Llançà, Lliçà,
    Lluçà, Lluçanès, Can Maçana, La Maçana, Maçanes, Maçanet, Marçà,
    Ronçana, Vinçà,...
    
    d) D'altres topònims: Les Açores, Coblença, França, Moçambic, Niça,
    Provença,...
    
    e) Verbs: Agençar, amenaçar, avançar, caçar, calçar, començar,
    encalçar, esmerçar, esquinçar, llençar, llançar, traçar, i els seus
    respectius derivats i primitius: amenaça, avenç, caça, començ,
    encalç, esquinç, llança, traç,...
    
    f) Altres mots: açò (i ço), arboç, arç, balanç, balança, balç, boç,
    braç, ça (ençà...), cabeça (d'alls), calç, calça, capça(1) (i
    derivats: capçal, capçalera, escapçar,...), cerç, comerç, dolç(2),
    eriçó, escorça, escurçó, estruç, faç, façana, faiçó, falç (eina),
    francmaçó, glaç, jaç, llaç, llençol, lliçó, lluç, maça (eina),
    mançanilla, març, novençà, peça, pedaç, pinça, pitança, plaça,
    plançó, puça, raça, solaç, terç, terça, unça, variça, veça. I llurs
    derivats.
    NOTES:
    
    1. capça: Part superior d'algunes plantes, com el bròquil, o la
    col-i-flor. No ho confongueu amb «capsa», de cartó, de llauna,...
    
    2. I també un bon nombre d'adjectius com és ara: capaç, audaç,
    veraç, atroç, feliç, descalç,...
    





GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació