CODI ACTIVITAT: TO07044


FONT : RUAIX, J. A. Català/1. Ed. Ruaix. 

    
    L'oposició m/n
    
    LES NASALS (m/n; ny)
    
    Els fonemes nasals /m/ i /n/ es distingeixen perfectament a començament
    de síl·laba: mas/nas, cama/cana, etc. A fi de síl·laba, per contra,
    hom pot confondre més fàcilment aquestes consonants per causa de les
    assimilacions, d'una pronúncia poc acurada, de la influència
    castellana, etc. Fixem-nos, doncs, en aquestes regles:
    
    1a. Escrivim [m]:
    
    davant de b: ombra, combat, rambla, etc.(1)
      "       p: pàmpol, company, campió, etc.
      "       m: immens, immoral, emmalaltir, emmetzinar, commutador,
    incommensurable, summe, summa (compilació, distint de suma), gamma,
    gemma, Emma (distint de ema), etc.
    
    EXCEPCIÓ: Els compostos com benparlat, benmereixent, enmig,
    granment, tanmateix.
    
    2a. Escrivim generalment [m] davant de [f]: amfi- (amfiteatre, amfibi,
    amfitrió...), circum- (circumferència, limfa, circumflex...);
    àmfora, amfetamina, càmfora, cloramfenicol, èmfasi, emfiteusi,
    limfa, Memfis, nimfa, pàmfil, pamflet, samfaina, simfonia,
    Simforosa, triomf, trumfa, trumfo, xamfrà, etc.
    
    EXCEPCIONS: fanfara (i fanfàrria), fanfarró, gonfanó,(2) i els
    prefixos:
    
    - con-: confegir, confessar, inconfessable, etc.
    - en-: enfarfec, enformador, enfilar, desenfilar, etc.
    - in-: infinit, inflor, desinflar, etc.
    
    3a. Escrivim [n] davant de [v]: canvi, convenient, invent, enveja, etc.
    
    EXCEPCIÓ: Els compostos com tramvia, triumvir, circumval·lació.
    
    4a. Noteu el nexe [mp] (en què la [p] és muda) en els mots (i llurs
    derivats o compostos):
    
    comptar (compte, comptable, comptabilitat, comptabilitzar,
    comptador, al comptat, comptagotes, descomptar, recomptar...)
    eclàmpsia (malaltia, i eclàmptic)
    exempt (exempció...)
    metempsicosi (transmigració de l'ànima)
    peremptori (peremptorietat, perempció..)
    prompte (promptitud...)
    redemptor (redempció, irredempt, irredemptisme...)
    símptoma (simptomàtic, simptomatologia...)
    -sumpte (presumpte, assumpte, assumpció, sumptuós, sumptuari...)
    temptar (temptació, atemptar, temptejar, tempteig...)
    temps (maltempsada, contratemps...)
    
    5a. Escrivim [m] o [n], segons ho indiqui la pronúncia correcta, en casos
    com els següents:
    
    - circum- (circumcidar, circumdant, circumspecció, circumloqui,
    circumstància...);
    - alumne, amnistia (i amnèsia, mnemotècnic...), columna, damnar
    (damnificar, indemnitzar...), gimnàstica, omnipotent (i omniscient),
    solemne, somni (somniar o somiar, somnàmbul);
    - Anna (i Susanna), annals (i annalista [distint de analista],
    bienni, trienni, decenni, perenne...), annex, connectar
    (connexió...), ennegrir (i ennuvolar...), innocent (i innecessari,
    innoble, innat...), tànnic, tennis, etc.;
    - somriure...;
    - premsa, Samsó;
    - comte (i comtessa, comtat, comtal,(3) vescomte; distint de conte,
    contar, contalla, contista... i de compte, comptar...); domtar
    (variant de domar, i domtable, indomtable), empremta, femta,
    impremta.
    
    El dígraf [NY]
    
    El conjunt gràfic català [ny] representa el fonema que els castellans
    (i els gallecs i els bascos) grafia [ñ], mentre que els francesos i
    els italians escriuen [gn] i els portuguesos i els provençals [nh].
    
    Per tant, si no és en mots presos, sense adaptar, d'aquelles
    llengües (com cañón, Miño, morriña, soiñu, Núñez, guignol, Anagni,
    Matosinhos, minhocao,(4) Vinhamala, Peire d'Alvernha, la "Sobregaya
    Campanhia", etc.), nosaltres sempre escrivim ny: nyanyo, de
    nyigui-nyogui, guenyo, cenyir, companyia, enginy, refrany, disseny,
    almenys, lluny, etc. També, és clar, en els noms geogràfics catalans
    o catalanitzats: Arenys, Balenyà, Banyoles, Bunyol, Cerdanya,
    Organyà, Onyar; Avinyó, Bolonya, la Corunya; etc.
    
    Convindria igualment de rectificar la grafia dels llinatges que, per
    corrupció castellanitzant, veiem sovint escrits amb ñ, car aquest
    signe no ha format mai part del nostre sistema gràfic. Així caldria
    escriure: Canyelles, Pinyol, Rossinyol, Sunyer, Vinyes, etc. (i no
    «Cañellas», «Piñol», «Rusiñol», «Suñé», «Viñas», etc.).(5)
    
    
    NOTES:
    
    1. S'exceptuen els noms de ciutats estrangeres Canberra i Istanbul. 
    
    2. Però també existeix la variant gamfaró.
    
    3. Com a variants de comtat, en català antic es troben les formes
    condal i comtal, aquesta última pervivent en el topònim els Comdals.
    
    
    5. A tot estirar, serien tolerables les grafies «Canyellas»,
    «Russinyol», «Sunyé», «Vinyas» i similars (val a dir, amb els
    plurals en [-as], [u] en lloc de [o] àtona i supressió de la [r] muda),
    seguint una certa tradició del català oriental.

GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació