CODI ACTIVITAT: TO08045


FONT : RUAIX, J. A. . Català/1. Ed. Ruaix

LES LATERALS (1/1·1/l1)

La ela geminada

Contràriament al castellà, la nostra llengua té, com el llatí, I'italià, etc., la ela geminada, és a dir, el fonema /1/ repetit o doblat. Per no confondre'l amb el fonema palatal /11/, escrivim la ela geminada amb un punt volat (1·1). És fàcil d'escriure bé aquesta ela geminada en mots com fal·lera, til·la, xinel·la, xarel·lo, etc., que tothom pronuncia doblant la ela. Però resulta que en una multitud de mots, la majoria provinents del llati i pertanyents al vocabulari culte, per influència del castellà molts no hi pronuncien la geminació; (1) d'ací ve el problema ortogràfic. Cal fixar-se, doncs, en les llistes que vénen a continuació (naturalment, hem d'estendre la mateixa grafia a tots els derivats i compostos), les quals contenen un ample mostrari de mots amb ela geminada.

A) MOTS COMENÇATS EN:

al·l-: Al·là, al·legar, al·legoria, al·legro (i al·legretto, però alegre, alegria...), al·leluia, al·lèrgia, al·licient, al·literació, al·locució (però elocució, eloqüent...), al·lomorf, al·lopatia, al·lòtrop, al·lot, al·lucinar, al·ludir, al·luvió;

 

col·l-: col·laborar, col·lació, col·lapse, col·lateral, col·lecció, col·lecta, col·lectiu, col·lega, col·legi, col·liri, col·lisió, col·litigant, col·locar, col·loide, col·loqui, col·lotge, col·lusió;

 

gal·l-: Gal·la (f. de Gal; però gala, galania, galant. . .), gal·lès, gal·li, Gàl·lies, Gal·liè, gal·licisme, Gal·lípoli;

 

il·l-: il·lació, il·legal, il·legible, il·legítim, il·lès, il·lícit, il·limitat, Il·liria, il·lògic, il·luminar, il·lusió, il·lustrar (i il·lustre...);

 

mil·l-: mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·liari, mil·ligram, mil·límetre (però: milè, miler, milenar, milió);

 

sil·li-: síl·laba (i bisíl·lab... sil·labari...), sil·lepsi, sil·logisme.

 

B) MOTS ACABATS EN:

-el·la: aquarel·la, bagatel·la, caravel·la, carretel·la, cel·la, Columel·la, Compostel·la, damisel·la, Dolabel·la, franel·la, fregatel·la, fumarel·la, lamel·la (i lamel·lat), Marcel·la (f. de Marcel, i Marcel·lí...), mortadel·la, Mosel·la (riu), novel·la (i novel·lista...), ombrel·la, parcel·la (i parcel·lar...) particel·la, passarel·la, pastorel·la, predel·la, radicel·la, salmonel·la, tarantel·la, tessel·la, umbel·la (i umbel·lifer...), varicel·la, vitel·la, xinel·la;

-il·la: Camil·la (f. de Camil), Ciril·la (f. de Ciril i ciríl·lic...), clorofil·la, Escil·la, Domitil·la, fibril·la, futil·la, goril·la, papil·la, postil·la, Priscil·la (Priscil·lià...), pupil·la (i pupil·latge...), sibil·la (i sibil·lí..), til·la, tonsil·la, tranquil·la (f. de tranquil, i tranquil·litat. ..), vil·la (torre; però vila, poble);

-il·lar: bacil·lar (adj.), cavil·lar, destil·lar, instil·lar, oscil·lar, refocil·lar, sigil·lar, titil·lar, vacil·lar (verb).

C) MOTS CULTES EMPARENTATS AMB MOTS POPULARS QUE DUEN LL:

al·liaci (all), ampul·la i ampul·lós (ampolla), axil·la (aixella), cancel·lar (cancell), capil·lar (cabell), cerebel·lós (cervell), coral·lí (corall), cristal·lí (cristall), decol·lació (degollar), fal·lible (fallar), flagel·lar (flagell), gal·linaci (gallinaci, gallina), lul·lià (Llull), mal·leable (mall), mamil·la (mamella), maxil·lar (maixella), metàl·lic (metall), mol·lície (moll), pel·lícula (pell), sigil·lografia i sigil·lós (segell).

D) PRINCIPALS MOTS NO COMPRESOS EN LES CLASSIFlCAClONS ANTERIORS:

amaril·lis, anguil·liforme (però anguila), apel·lar, Apel·les, Apol·lo (i apol·lini, Apol·linar, Apol·loni, Aquil·les, Avel·lí (i Avel·lina);

bèl·lic, beril·li (i beril·le), Brussel·les;

cal·ligrafia, Cal·limac, Cal·liope, Caracal·la, caramel·litzar (i encaramel·lar...), cel·lofana, cèl·lula (i cel·luloide, cel·lulosa. . .), circumval·lació, compel·lir, corol·la (i corol·lari);

el·lèbor, el·lipse (i el·lipsi), emol·lient, estel·lar (i constel·lació, però estelat), excel·lent, expel·lir;

fal·laç, fal· lera, fàl·lic, Fal·lopi (trompes de), fil·loxera, fol·licle;

hel·lènic (i hel·lenisme...);

idil·li, imbècil·litat, impel·lir, instal·lar, intel·ligent (intel·lecte...), interpel·lar;

libèl·lula, libel·lista, lil·liputenc;

maquiavèl·lic, medul·la, mel·lífer (i mel·liflu), miscel·lània, mol·lusc, monocarpel·lar;

nul·la (f. de nul i nul·litat, anul·lar...; però anular, adj. referent a anell);

pal·ladi, pal·li, pal·liar, pàl·lid, paral·laxi; paral·lel, pel·lagra, penicil·lina (i ampicil·lina), pol·len, pol·luir (i pol·lució, impol·lut...), procel·lós, propel·lir, protocol·lari (i protocol·litzar), pul·lòver, pul·lular, pusil·lànime, putxinel·li;

rebel·lia (i rebel·lar-se.. .), repel·lir;

Sal·lusti, satèl·lit, Sil·la (o Sul·la), sol·licitar;

tal·là-tal·lera (loc. adv.), tal·li, taral·lejar, taral·lirot, tel·luri (i tel·lúric), Tertul·lià (distint de tertulià, concurrent a una tertúlia), tol·le-tol·le, Tul·li;

vel·leïtat, violoncel·lista;

xarel·lo, xitxarel·lo;

 

Ressonància velar de la ela

La pronúncia tradicional de la ela en català és força diferent de la que es fa en castellà. Nosaltres, a més de posar en contacte la punta de la llengua amb els alvèols, retraiem el postdors lingual fent que el so ressoni a la part velar; aquest efecte velar (anomenat també ela molla), propi del català i de l'anglès, es nota sobretot a fi de paraula: mal, cel, fil col, nul, etc.

 

Cal tenir-ho en compte i esforçar-nos, quan parlem en català, a articular genuïnament la ela sense deixar-nos influir per la fonètica castellana (la qual, malauradament, aquests darrers anys ha contaminat molts catalanoparlants).

 

Alteracions dialectals de la ela i de la ella

 

En algunes regions del domini lingüístic català hom pronuncia el grup al- com si fos escrit au- (alba=«auba», balma=«bauma», balç=«baus», talp = «taup», etc.) o o- (albercoc = «obercoc», alfals = «ofals», albergínia = «obergínia», albirar = «obirar», etc.).

 

A les Balears i a les comarques nord-orientals del Principat, hom articula sovint la ll com si fos escrita i: abella= «abeia», palla= «paia», genoll= «genoi», solell, assolellar= «solei, assoleiar», etc.; pronúncia que els mallorquins reflecteixen en la grafia en escrits d'àmbit familiar, local o de,tipus folklòric. (2)

 

 

 

 

Notes:

 

(1) De fet, els poetes tampoc no s'estan de fer rimar Marcel·la amb vela, Camil·la amb vila, etc.

 

(2) En català antic hom escrivia, també suggerint aquesta pronúncia, yl: abeyla, payla, genoyl etc.; altres vegades el fonema /II/ s'escrivia amb una sola ela (libre per llibre), mentre que la grafia Il sovint equivalia al modern signe ll (caravella per caravel·la). Per a més detalls, cf. FABRA 1912, pàg. 479 i pàg. 11, BADIA, Gram. hist., pp. 206-209. Els Quadres de fonologia (5.8) duen un mapa amb l'extensió del «ieisme». A efectes pràctics, vegeu les regles següents (que copiem de MoLL, Gram. cat., pp. 67-68):

 

1a. Correspon ll del catala comú (pronunciada i dialectalment) a les paraules les equivalents de les quals tenen j o ll en castellà: abella, cella, orella, ovella, genoll, fonoll, gargall, cascall, aparellar, fill, conill, ull, agulla, despullar, cabell, escull, etc. (en cast., respectivament: abeja, ceja, oreja, oveja, hinojos, hinojo, gargajo, cascajo, aparejar, hijo, conejo, ojo, aguja, despojar, cabello, escollo);

 

2a El sufix de derivació -all-alla és dialectalment -ai-aia: aturall, abrigall, ventalla, rialla, mirall, jovenalla, plomall, etc.

 

3a També correspon a i dialectal la ll dels mots: mall, crestall, estrall, rovell, ventrell, setrill, setrilleres, senalla, clovella, esclovellar, papalló, papallona, cullera, cossigolles, brulla, xulla, vull, vulla, embullar, sollar.

 

RUAIX, J . A . Català/ 1 . Ed . Ruaix .

 

Material cedit pel Gabinet de Didàctica de la Direcció General de Política Lingüística

GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació