CODI ACTIVITAT: TO09005


FONT : BADIA, J. i GRIFOLL, J. JONC. Llengua catalana BUP. Edicions 62.


    
    
                            _________________
         		   |ELS SONS OCLUSIUS|
                           |_________________|
    
    ELS SONS
    
    Hem vist a la lliçó anterior que en català hi ha una sèrie de sons
    consonàntics anomenats oclusius, perquè en articular-los l'aire
    sortia fent una explosió. Segons el punt on s'articulen, aquests
    sons poden ser:
    
    _ Labiats: Si s'articulen als llavis: [p], [b]
    _ Dentals: Si són articulats entre la llengua i les dents: [t], [d]
    _ Velars: Si es pronuncien amb el vel del paladar: [k], [g]
    
    Aquests sis sons es poden agrupar, com a fonemes, en dues sèries
    oposades per un mateix tret distintiu: la sonoritat. Així, en les
    labials, /p/ és un fonema sord (no té sonoritat) i /b/ és sonor. En
    les dentals, /t/ és sord i /d/ és sonor. I en les velars, /k/ és
    sord i /g/ és sonor.
    
    Sords: /p/, /t/, /k/: pala, tia, corre
    Sonors: /b/, /d/, /g/: bala, dia, gorra
    
    Recordeu que la sonoritat és l'únic tret que ens permet distingir i
    oposar els dos fonemes de cada ordre: p/b, t/d, k/g.
    Com ja hem vist, però, en determinades posicions (com, per exemple,
    a final de mot si segueix una pausa) es pot perdre el tret de la
    sonoritat, i per tant, s'esborra tota distinció entre els sons sords
    i sonors. Es produeix una neutralització. El resultat és una
    pronunciació sorda de cada parella.
    
    - p/b es neutralitzen en [p]
    cap # / club #(1)
      -        -
     [p]      [p]
    
    - k/g, en [k]
    arc # / llarg #
      -         -
     [k]       [k]
    
    - t/d ho fan en [t] 
    paret # / fred #
        -        -
       [t]      [t]
    
    1. #: Silenci o pausa.
    
    A l'hora de realitzar els fonemes oclusius se'ns mostren un seguit
    de constants:
    
    a) Els sonors tenen almenys dues possibilitats alternatives de
    realització:
    
    - Oclusiva:
    
    _ [b], a començament de mot, després de pausa i darrera de [m]
      # Vés-te'n!, embalat, canvi
    _ [d], a començament de paraula, després de pausa i darrera de [n],
      [m] i [l]:
      # Dóna'm, indi, som dins, caldre
    _ [g], a començament de paraula, després de pausa i darrera de
      nasal:
      # Gol!, enganxar
    
    - Fricativa: En els altres casos:
    
    _ [B]: acaba, alba, conservar, cobrar, la bata,...
    _ [D]: adonar, perdó, pedra, la diada,...
    _ [G]: agafar, llarga, alegre, una gata,...
    
    b) /b/ i /g/ presenten encara una altra variant en alguns casos en
    què van seguits de [l]: [bb], [gg], en mots com
    
    poble, noble, segle, arreglar
    
    com vam veure a la lliçó anterior (Geminacions).
    
    c) A final de síl·laba o de mot, solen realitzar-se segons aquestes
    regles:
    
    - Sonorització:
    
    _ p/b - b  \
      t/d - d   |  c sonora
      k/g - g  /
    
    (És a dir, un so oclusiu és realitzat sonor a final de síl·laba o de
    mot, si va seguit d'una consonant sonora.)
    
    cap dia, club de nit 
    pot gros, fred de peus 
    toc d'atenció, diàleg de sords
    
    - Ensordiment 
    
    _ p/b - p  \
      t/d - t   |  c sorda / vocal / #
      k/g - k  /
    
    (És a dir, un so oclusiu és realitzat sord a final de síl·laba o de
    mot si va seguit d'una consonant sorda, una vocal o una pausa.)
    
    captar, cap al tard, club tancat, club obert, no n-'hi ha cap #,
    pot petit, tot avui, àcid sulfúric, fred humit, àcid #, fred #,
    sac obert, foc petit, diàleg constructiu, toc #, pedagog #, foc # 
    
    Podem resumir aquestes realitzacions en el quadre següent:
    
         C. Sonora       C. Sorda      Vocal         # (pausa)
    
    p/b       b               p              p           p
         (club de nit)   (club tancat) (club obert)  (club #)
    
    t/d       d               t              t           t
         (pot gros)      (pot petit)   (fred humit)  (fred #)
    
    k/g       g               k              k           k
         (toc d'atenció) (foc petit)   (sac obert)   (pedagog #)
    
    VARIANTS DIALECTALS
    
    Una sèrie de realitzacions dialectals poden alterar les regles
    donades a l'apartat anterior:
    
    a) p/b emmudeixen darrera de [m], si van a final de mot o síl·laba:
    
    camp, tomb, temps, compte, símptoma
    
    Com recordareu, en el cas del mot "amb" tenim una doble
    possibilitat:
    
    [0], si el mot següent comença en consonant: am(b) tu
    [b], si comença en vocal: amb ell
    
    b) t/d solen ser pronunciats darrera de [l] i [N] a les Illes
    (Mallorca i Menorca) i al País Valencià: salt, moviment,...
    Però no a la resta: sal(t), movimen(t), llevat dels casos:
    
    _ Gerundi + pronom feble començat en vocal: anant-hi, donant-ho
    _ I altres grups com: Sant Antoni, Sant Andreu, Sant Hilari, Sant
    Iscle, quant és (tot i que, en alguns casos, també és prou estesa la
    pronúncia sense [t], sobretot a Barcelona i rodalies),
    vint-i-tres...
    
    c) t/d, darrera de [R], oscil·len, al Principat i al Rosselló, entre
    la realització (fort, perd) i l'emmudiment (for(t)s, per(d)s,...)
    
    d) k/g emmudeixen darrera de [n], a final de mot, a bona part del
    domini lingüístic. Aleshores la n és pronunciada velar [N]:
    
    _ banc, sang pronunciats [báN], [sáN]
    
    A València, a Mallorca i a Menorca, en canvi, pronuncien [baNk],
    [saNk]. En els casos en què el mot següent comença en vocal, a
    València, [k] és pronunciat [g]: [báNgoBErt]
    
    e) Per contacte amb les consonants següents es poden produir una
    gran quantitat de geminacions:
    
    _ [bb]: advocat, adverbi,...
    _ [mm]: admirar, atmosfera, submergir,...
    _ [ll]: atlas, atleta,...
    _ [LL]: espatlla, ametlla,... (Al País Valencià i a les Illes hom
      diu [ll]: batle, ametla,...
    _ [nn]: cotna, ètnic, cognom,...
    
    f) Convé recordar la pronunciació de mots com accelerar [ks],
    suggerir [gm], augment [0], taxista [ks], exercici, exemple, examen
    [gz]...
    
    LES GRAFIES
    
    a) A final de mot, les parelles oclusives p/b, t/d, k/g se solen
    escriure seguint les regles següents:
    
    _ Si el mot acaba en vocal tònica: P, T, C
    
    sap, llop, dit, nebot, sac, foc
                           ____________
    		          | EXCEPCIONS |
                          |____________|
    
    - B: adob, club, tub, cub (geomètric)...
    - D: fred, fluid, sud; els mots femenins acabats en -etud i -itud
    (quietud, solitud), i alguns noms propis: David, Madrid, Alfred,...
    - G: zig-zag, demagog, pedagog, mag, Hug...
    
    _ Si el mot acaba en vocal àtona o consonant: P/B, T/D, C/G segons
    els mots de la mateixa família:
    
    Arab - Aràbia verb - verbal serp - serpentina,
    ràpid - rapidesa sort - sortejar sord - sordera,
    químic - química arc - arquet llarg - allargar.
    
    EXCEPCIONS:
    
    - c: Primera persona del present d'indicatiu:
    aprenc, estenc, tinc,... (malgrat: aprengui, estengui, tingui,...). 
    
    - Els mots mànec, espàrrec, feréstec, préssec, ànec, càrrec, rònec,
    fàstic, aràbic, etc.
    
    CASOS QUE CONVÉ RECORDAR:
    
    _ Els gerundis acaben sempre en {-NT}: cantant, dormint, tement,...
    _ La tercera persona del plural dels verbs va sempre sense {-T}:
      acaben, acabaven, acabaran,...
    _ Cal distingir entre QUAN (temps) i QUANT (quantitat); i entre
      TAN/TANT. Recordeu també que GRAN s'escriu sense {-T}, malgrat
      grandesa, engrandir,...
    _ S'escriuen sense {-T}: col·legi, api, premi, geni, estri,...
    
    b) p/b a final de síl·laba:
    
    Solem escriure amb {B} les síl·labes inicials, ab, ob, sub, i amb {P},
    la síl·laba cap:
    
    absolut, objecte, submarí, capdamunt
    
    EXCEPCIONS PRINCIPALS:
    
    apte, optar, òptim, òptic,...
    cabdal, cabdell, cabdill,...
    
    c) k/g a començament de síl·laba:
    
    - Com ja sabeu, el so de [k] es representa a començament de síl·laba
    per les lletres {C} (davant de A, O, U, L, R) i per {QU} (davant de E,
    I): casa, corda, cua, clau, crit; queda, aquí.
    
    - Igualment el so de [g] es representa per {G} (davant A, O, U, L, R)
    i per {GU} (davant E, I): gat, got, gust; glop, grup; guerra.
    
    _ Convé recordar que davant d'un diftong creixent, també escrivim {Q}
    i {G}, segons el so corresponent: quan, qüestió, quocient; guant,
    llengües, pingüí.
    
    d) Feu també atenció a mots com: Magdalena, maragda, suggerir,
    suggestió, augment, cognom, regnar, accelerar, succés, adjectiu,
    objecte, tractar,...
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    


GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació