|
_________________
|ELS SONS OCLUSIUS|
|_________________|
ELS SONS
Hem vist a la lliçó anterior que en català hi ha una sèrie de sons
consonàntics anomenats oclusius, perquè en articular-los l'aire
sortia fent una explosió. Segons el punt on s'articulen, aquests
sons poden ser:
_ Labiats: Si s'articulen als llavis: [p], [b]
_ Dentals: Si són articulats entre la llengua i les dents: [t], [d]
_ Velars: Si es pronuncien amb el vel del paladar: [k], [g]
Aquests sis sons es poden agrupar, com a fonemes, en dues sèries
oposades per un mateix tret distintiu: la sonoritat. Així, en les
labials, /p/ és un fonema sord (no té sonoritat) i /b/ és sonor. En
les dentals, /t/ és sord i /d/ és sonor. I en les velars, /k/ és
sord i /g/ és sonor.
Sords: /p/, /t/, /k/: pala, tia, corre
Sonors: /b/, /d/, /g/: bala, dia, gorra
Recordeu que la sonoritat és l'únic tret que ens permet distingir i
oposar els dos fonemes de cada ordre: p/b, t/d, k/g.
Com ja hem vist, però, en determinades posicions (com, per exemple,
a final de mot si segueix una pausa) es pot perdre el tret de la
sonoritat, i per tant, s'esborra tota distinció entre els sons sords
i sonors. Es produeix una neutralització. El resultat és una
pronunciació sorda de cada parella.
- p/b es neutralitzen en [p]
cap # / club #(1)
- -
[p] [p]
- k/g, en [k]
arc # / llarg #
- -
[k] [k]
- t/d ho fan en [t]
paret # / fred #
- -
[t] [t]
1. #: Silenci o pausa.
A l'hora de realitzar els fonemes oclusius se'ns mostren un seguit
de constants:
a) Els sonors tenen almenys dues possibilitats alternatives de
realització:
- Oclusiva:
_ [b], a començament de mot, després de pausa i darrera de [m]
# Vés-te'n!, embalat, canvi
_ [d], a començament de paraula, després de pausa i darrera de [n],
[m] i [l]:
# Dóna'm, indi, som dins, caldre
_ [g], a començament de paraula, després de pausa i darrera de
nasal:
# Gol!, enganxar
- Fricativa: En els altres casos:
_ [B]: acaba, alba, conservar, cobrar, la bata,...
_ [D]: adonar, perdó, pedra, la diada,...
_ [G]: agafar, llarga, alegre, una gata,...
b) /b/ i /g/ presenten encara una altra variant en alguns casos en
què van seguits de [l]: [bb], [gg], en mots com
poble, noble, segle, arreglar
com vam veure a la lliçó anterior (Geminacions).
c) A final de síl·laba o de mot, solen realitzar-se segons aquestes
regles:
- Sonorització:
_ p/b - b \
t/d - d | c sonora
k/g - g /
(És a dir, un so oclusiu és realitzat sonor a final de síl·laba o de
mot, si va seguit d'una consonant sonora.)
cap dia, club de nit
pot gros, fred de peus
toc d'atenció, diàleg de sords
- Ensordiment
_ p/b - p \
t/d - t | c sorda / vocal / #
k/g - k /
(És a dir, un so oclusiu és realitzat sord a final de síl·laba o de
mot si va seguit d'una consonant sorda, una vocal o una pausa.)
captar, cap al tard, club tancat, club obert, no n-'hi ha cap #,
pot petit, tot avui, àcid sulfúric, fred humit, àcid #, fred #,
sac obert, foc petit, diàleg constructiu, toc #, pedagog #, foc #
Podem resumir aquestes realitzacions en el quadre següent:
C. Sonora C. Sorda Vocal # (pausa)
p/b b p p p
(club de nit) (club tancat) (club obert) (club #)
t/d d t t t
(pot gros) (pot petit) (fred humit) (fred #)
k/g g k k k
(toc d'atenció) (foc petit) (sac obert) (pedagog #)
VARIANTS DIALECTALS
Una sèrie de realitzacions dialectals poden alterar les regles
donades a l'apartat anterior:
a) p/b emmudeixen darrera de [m], si van a final de mot o síl·laba:
camp, tomb, temps, compte, símptoma
Com recordareu, en el cas del mot "amb" tenim una doble
possibilitat:
[0], si el mot següent comença en consonant: am(b) tu
[b], si comença en vocal: amb ell
b) t/d solen ser pronunciats darrera de [l] i [N] a les Illes
(Mallorca i Menorca) i al País Valencià: salt, moviment,...
Però no a la resta: sal(t), movimen(t), llevat dels casos:
_ Gerundi + pronom feble començat en vocal: anant-hi, donant-ho
_ I altres grups com: Sant Antoni, Sant Andreu, Sant Hilari, Sant
Iscle, quant és (tot i que, en alguns casos, també és prou estesa la
pronúncia sense [t], sobretot a Barcelona i rodalies),
vint-i-tres...
c) t/d, darrera de [R], oscil·len, al Principat i al Rosselló, entre
la realització (fort, perd) i l'emmudiment (for(t)s, per(d)s,...)
d) k/g emmudeixen darrera de [n], a final de mot, a bona part del
domini lingüístic. Aleshores la n és pronunciada velar [N]:
_ banc, sang pronunciats [báN], [sáN]
A València, a Mallorca i a Menorca, en canvi, pronuncien [baNk],
[saNk]. En els casos en què el mot següent comença en vocal, a
València, [k] és pronunciat [g]: [báNgoBErt]
e) Per contacte amb les consonants següents es poden produir una
gran quantitat de geminacions:
_ [bb]: advocat, adverbi,...
_ [mm]: admirar, atmosfera, submergir,...
_ [ll]: atlas, atleta,...
_ [LL]: espatlla, ametlla,... (Al País Valencià i a les Illes hom
diu [ll]: batle, ametla,...
_ [nn]: cotna, ètnic, cognom,...
f) Convé recordar la pronunciació de mots com accelerar [ks],
suggerir [gm], augment [0], taxista [ks], exercici, exemple, examen
[gz]...
LES GRAFIES
a) A final de mot, les parelles oclusives p/b, t/d, k/g se solen
escriure seguint les regles següents:
_ Si el mot acaba en vocal tònica: P, T, C
sap, llop, dit, nebot, sac, foc
____________
| EXCEPCIONS |
|____________|
- B: adob, club, tub, cub (geomètric)...
- D: fred, fluid, sud; els mots femenins acabats en -etud i -itud
(quietud, solitud), i alguns noms propis: David, Madrid, Alfred,...
- G: zig-zag, demagog, pedagog, mag, Hug...
_ Si el mot acaba en vocal àtona o consonant: P/B, T/D, C/G segons
els mots de la mateixa família:
Arab - Aràbia verb - verbal serp - serpentina,
ràpid - rapidesa sort - sortejar sord - sordera,
químic - química arc - arquet llarg - allargar.
EXCEPCIONS:
- c: Primera persona del present d'indicatiu:
aprenc, estenc, tinc,... (malgrat: aprengui, estengui, tingui,...).
- Els mots mànec, espàrrec, feréstec, préssec, ànec, càrrec, rònec,
fàstic, aràbic, etc.
CASOS QUE CONVÉ RECORDAR:
_ Els gerundis acaben sempre en {-NT}: cantant, dormint, tement,...
_ La tercera persona del plural dels verbs va sempre sense {-T}:
acaben, acabaven, acabaran,...
_ Cal distingir entre QUAN (temps) i QUANT (quantitat); i entre
TAN/TANT. Recordeu també que GRAN s'escriu sense {-T}, malgrat
grandesa, engrandir,...
_ S'escriuen sense {-T}: col·legi, api, premi, geni, estri,...
b) p/b a final de síl·laba:
Solem escriure amb {B} les síl·labes inicials, ab, ob, sub, i amb {P},
la síl·laba cap:
absolut, objecte, submarí, capdamunt
EXCEPCIONS PRINCIPALS:
apte, optar, òptim, òptic,...
cabdal, cabdell, cabdill,...
c) k/g a començament de síl·laba:
- Com ja sabeu, el so de [k] es representa a començament de síl·laba
per les lletres {C} (davant de A, O, U, L, R) i per {QU} (davant de E,
I): casa, corda, cua, clau, crit; queda, aquí.
- Igualment el so de [g] es representa per {G} (davant A, O, U, L, R)
i per {GU} (davant E, I): gat, got, gust; glop, grup; guerra.
_ Convé recordar que davant d'un diftong creixent, també escrivim {Q}
i {G}, segons el so corresponent: quan, qüestió, quocient; guant,
llengües, pingüí.
d) Feu també atenció a mots com: Magdalena, maragda, suggerir,
suggestió, augment, cognom, regnar, accelerar, succés, adjectiu,
objecte, tractar,...
GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació |
SALC - Servei d'Autoformació en Llengua Catalana
 |           |
