CODI ACTIVITAT: TO09041


FONT : RUAIX, J. A. Català/1. Ed. Ruaix. 

    
    
    
                    _____________________________
    	           |LES OCLUSIVES (b/p, d/t, g/c)|
                   |_____________________________|
    
    Les oclusives no ocasionen problemes quan es troben a començament de
    síl·laba. Tothom distingeix clarament entre les parelles
    sonora/sorda:
    
    bis / pis
    ble / ple
    tiba / tipa
    
    do / to
    quadre / quatre
    bada / bata
    
    gas / cas
    gla / clar
    vaga / vaca
    
    En canvi (com hem vist en el tema precedent), a fi de síl·laba es
    neutralitzen o esdevenen mudes. Per això, amb vista a l'ortografia,
    hem de saber les regles següents:
    
    1a. A fi de mot DESPRÉS DE VOCAL O DIFTONG TÒNICS s'escriu oclusiva
    sorda (PeTaCa) encara que els derivats la tinguin sonora. Exs.:
    
      / sap, concep, etc.             / saber, concebre
    P                         malgrat
      \ cap, llop, etc.               \ cabta, lloba
    
      / pot, pots                     / poder
    T                            "
      \ prat, paret, bandit,          \ prada, aparedar, bandidatge,
        nebot, salut, etc.; buit        neboda, saludar, buida(1)
    
      / bec, dic, duc, etc.           / begui, digui, dugui
    C                            "
      \ afalac, plec, abric,          \ afalagar, plegar, abrigar,
        lloc, poruc, etc.               llogarret, poruga
    
    EXCEPCIONS: Una sèrie de noms (la majoria cultismes o de procedència
    forastera),(2) coincidint amb altres llengües, acaben en BoDeGa:
    
    - B: baobab, nabab; enceb (de encebar); Carib; esnob, fob, Jacob,
    Job; adob; aljub, club, cub (cast. «cubo»), enxub, tub;
    
    - D: Bagdad, Belgrad, Conrad, Txad; Alfred, fred; aldehid, David,
    Madrid, quid; alcaid, caid, fluid; pernod, almud, sud; i els noms
    femenins acabats en -etud, -itud (quietud, solitud, etc.);
    
    - G: mag (cast. «mago»), zig-zag; estrateg, reg (distint de rec),
    tuareg (o tuàreg); buldog, demagog, grog (beguda), hidragog,
    pedagog; Hug.
    
    2a. A fi de mot DESPRÉS DE VOCAL ATONA O DE CONSONANT s'escriu la
    mateixa lletra que apareix en els derivats (o similars). Exs.:
    
    - P: pòlip (polipós), serp (serpent); llamp (llampec), romp
    (rompre); etc.
    
    - B: àrab (Aràbia), verb (verbal); tomb (tombar); etc.
    
    - T: vimet (vimetera), sort (sortós); cant (cantar), pont
    (pontarró), malalt (malalta), esvelt (esveltesa); etc.
    
    - D: ràpid (ràpida), sord (sordària); perds (perdre), estupend
    (estupenda), profund (profunda), herald (heràldica); etc.(3)
    
    NOTEU que tots els gerundis acaben en -t: anant, rebent, tenint,
    etc., tal com apareix fonèticament quan van seguits dels pronoms
    febles hi, ho. anant-hi, rebent-ho, etc.(4) Hi ha també adjectius i
    substantius acabats en -ant, -ent i en -and, -end, que solen
    coincidir amb el castellà:
    
    caminant, infant, dependent, tangent, etc. = «caminante», «infante»,
    «dependiente», «tangente», etc.
    sumand, nefand, dividend, reverend, etc. = «sumando», «nefando»,
    «dividendo», «reverendo», etc.
    
    - C: clàssic (clàssica), arc (arcada); banc (banca), etc.(5)
    
    - G: càstig (castigar), llarg (llarga); fang (fangueig), etc.
    
    EXCEPCIONS:
    
    - La primera persona del present d'indicatiu és amb -C: aprenc,
    estenc, tinc, fonc, etc., malgrat aprengui, estengui, tingui,
    fongui; etc.
    
    - Els mots ànec, càrrec (i descàrrec, recàrrec...), càvec, espàrrec,
    feréstec, llòbrec, mànec, préssec, rònec, ròssec, aràbic i fàstic
    van amb -C malgrat llurs derivats (aneguet, carregar, etc.).
    
    3a. Per a saber quines lletres s'escriuen a l'interior d'un mot,
    fixeu-vos en els nexes del quadre següent:
    
    B:
    
    Exemples:
    
    ab-: abdomen, absent, abscissa, abstreure, etc.
    ob-: objecte, obscur, obtús, etc.
    sub-: subjecte, subjuntiu, submergir, subministrar, submissió,
          subscriure, substància, subtil, etc.(7)
    -bd-: hebdomadari; molibdè, rabdologia.
    
    Exepcions:
    
    - (ab-) apte.(6)
    - (ob-) optar, òptic, òptim.
    
    P:
    
    Exemples:
    
    cap-: capçal, capficar, capgirar, captar, captivar, etc.
    -pt-: baptisme, captar (i acceptar, receptar, captiu...), reptar,
          ceptre, escriptor, etc.; pterodàctil, ptolomeic.
    -pc-: accepció (i concepció, recepció...), corrupció, erupció,
          egipci, inèpcia, opció, etc.
    -ps-: clepsa, copsar, eclipsi, lapsus, etc.; pseudònim,
          psicologia.(8)
    -pn-: hipnòtic; pneumàtic, pneumònia, etc.(9)
    
    Exepcions:
    
    - (cap-) cabdal, cabdell, cabdill; Cabdella.
    - (-pt-) dissabte, dubte, sobte.
    
    D:
    
    Exemples:
    
    ad-: addició, adjacent, adjectiu, adjudicar, adjunt, admirar,
         adquirlr, adscriure, adverar, adverbi, advocat, etc.
    
    Exepcions:
    
    - atlas, atlàntic, atleta, atmosfera, atzabeja, atzagaiada, atzar,
      atzavara, atzerola, atzembla, atzur, etc.
    
    T:
    
    Exemples:
    
    -tg-: heretge, metge, petge, sutge, viatge, etc.
    -tj-: corretja, platja, viatjar, sotjar, etc.
    -tll-: ametlla, bitlla, butlletí, espatlla, esquitllar, guatlla,
           motlle, vetlla, etc.(10)
    -tm-: aritmètica, logaritme, ritme, sotmetre, etc.(11)
    -tn-: cotna, ètnic, reguitnar.(12)
    -ts-: lletsó, potser, sotsobre, tsar.
    -tx-: cartutxera, despatxar, esquitxar, reprotxar, tatxar, etc.
    -tz-: dotze, guitza, horitzó, Llàtzer, ràtzia, sutze, tretze, etc.
    
    Exepcions:
    
    - (-tm-) cadmi.
    
    - (-tz-) podzol.
    
    G:
    
    Exemples:
    
    -gd-: amígdala, Magdalena, maragda, etc.
    -gg-: suggerir, suggestió.(13)
    -gm-: augmentar, diafragma, estalagmita, enigma, estigma, fragment,
          pigmeu, etc.
    -gn-: cognom, diagnosi, digne, igni, ignomínia, impregnar, impugnar,
          lignit, magne, magnòlia, maligne, regnar, signar, etc.,(14)
          gneis, gnom, gnòstic.
    
    Exepcions:
    
    - (-gd-) anècdota, sinècdoque.
    - (-gm-) acme, dracma.
    - (-gn-) aràcnid, estricnina, icnografia, tècnic.
    
    C:
    
    Exemples:
    
    -cc-: accelerar, accent, acceptar, succés, succint, etc.(15)
    -cs-: dacsa, facsímil, fúcsia, fucsina, sacsar, sacsó, etc.(16)
    -ct-: adjectiu, conjectura, delicte, districte, objecte, tractar,
          etc.
    -cz-: èczema.
    
    
    
    NOTES:
    
    
    1. Els participis alternen T (masculí) i D (femení): cantat/cantada,
    llegit/llegida, temut/temuda, etc. Dialectalment cal notar la
    caiguda d'aquesta -d- intervocàlica en algunes comarques
    valencianes: «cremà», «cremaes» per cremada, cremades, etc.
    
    2. També podem considerar excepcions les formes de la 1a. persona del
    present d'ind mallorquí o arcaic: trob (per trobo), convid (per
    convido), reg (per rego), etc., que mantenen la mateixa consonant
    que apareix en les altres formes verbals.
    
    3. Més noms amb -D, que no és fàcil de comparar amb derivats:
    baiard, baluard, bard, estendard, nard, lleopard, tord (ocell).
    Noteu que s'escriu gran, sense -d, malgrat els derivats grandesa,
    grandiós..., i ven, ofèn, depèn, encén, respon, fon, etc., malgrat
    vendre, ofendre... Cal distingir sòlid (f. sòlida) de sòlit (f.
    sòlita) i bòlid (meteor) de bòlit (jugar a..., anar de...).
    
    4. Per contra, no acaba en -T la 3a. persona del plural del present
    d'ind. o de subj. malgrat que en aquest últim hom fa sentir-hi
    habitualment una -t: parlen (no «parlent» com escriuen els
    francesos), etc.; vagin-hi (pronunciat «vagin-t-hi»), etc. Tampoc no
    s'escriu la -t en el mot "on" malgrat sentir-s'hi en frases com on
    ets? (pronunciat a vegades «on-t-ets?»); etc. Cal escriure i també
    pronunciar correctament col·legi, geni, premi, api (i no «colègit»,
    «gènit», etc.).
    
    5. En aquest tipus de terminacions (-NC, -NG) la c o la g no hi és
    ben muda, ja que la diferent articulació de la n (que en aquests
    casos és velar) fa que hi sigui latent. Així distingim perfectament
    banc de ban, fang de fan, trenc de tren, encenc de encén, tinc de
    tint. etc.
    
    6. Naturalment, tots els derivats o mots de la mateixa família
    s'escriuen com els primitius: abdomen - abdominal, absent -
    absència, absentisme; abstreure - abstracte, abstracció; apte -
    aptitud, aptesa; etc.
    
    7. Noteu les diferències amb el castellà, el qual ha perdut, en la
    majoria dels casos, la -b: «sujeto», «suscribir», «sutil», etc.
    
    8. El castellà tendeix a reduir el nexe ps a s quan és a principi de
    mot.
    
    9. El castellà redueix el nexe pn inicial a n. Val a dir que als
    catalans també ens costa de pronunciar-ho.
    
    10. Aquest nexe es pronúncia ll-ll. «espall-lla», etc. A les Balears
    i a València el substitueixen pel nexe tl, pronunciat l·l: esptla =
    «espal·la», etc.
    
    11. Es pot pronunciar mm: «arimmètica», etc.
    
    12. Es pot pronunciar nn: «conna», etc.
    
    13. En castellà no geminen: «sugerir», «sugestión».
    
    14. Es pot pronunciar aproximadament com -ngn-: «dingne», etc. (és a
    dir, amb un so velar nasal).
    
    15. Sense geminació en castella: «acelerar», «acento», etc.
    
    16. El mateix so que resulta en dir aquest nexe, s'escriu, en altres
    mots, amb la lletra x: èxtasi, fixar, etc. Compareu: sacsó / saxó,
    per plecs / perplex, ecs (interj.) / ex (prefix); etc.

GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació