|
El sintagma nominal
Determinant, nucli i complement
Hem dit a la lliçó anterior que el nom feia la funció de nucli del
sintagma nominal. Ara, per tal de descobrir les altres funcions que
tenen lloc dins el SN, triarem un NOM qualsevol, per exemple,
«taula» i el completarem progressivament.
Si diem:
(1) taula / es va cremar
haurem creat una oració gramaticalment incorrecta i semànticament
incompleta. Probablement el nostre destinatari sabrà de què parlem,
perquè en tindrà una referència de context (com que ens coneix i ha
vist «la taula», sabrà que n'havíem comprat una, que després se'ns
havia cremat, etc.). Ara bé, és evident que aquesta no és la manera
com habitualment expressem el nostre pensament. Així doncs, per tal
d'assolir una expressió i una comunicació completes, caldrà que
afegim a l'enunciació un nou element que determini el nucli, per
exemple:
(2) aquella taula / es va cremar
L'oració ha quedat del tot arrodonida. En cas que vulguem
perfilar-la, només ens caldrà d'aportar-hi un altre element que
complementi la idea expressada pel nucli.
(3) aquella taula blanca / es va cremar
Funcions dins el sintagma nominal
Si ara llegim atentament els sintagmes nominals de les oracions
següents i intentem de fixar-nos en els seus components
(4) algun músic simpàtic / tocava pels carrers
(5) el gat de casa / estava trist
(6) aquesta cadira nova / falla d'una pota
ens adonarem que ALGUN/EL/AQUESTA fan respecte a MÚSIC/GAT/CADIRA la
mateixa funció que, en l'exemple (2) AQUELLA feia respecte a TAULA,
és a dir, determinen el nucli del Sintagma Nominal.
El Sintagma Nominal, doncs, presenta aquesta estructura:
SN = DETERMINANT + NUCLI + COMPLEMENT
Fem, ara, algunes observacions a cada una d'aquestes funcions:
El determinant
El determinant apareix obligatòriament quan el reclamen certs tipus
d'expressions nominals. És el cas de l'exemple següent:
(7) (la / aquella / la teva) + casa / es va cremar
Però en altres casos és opcional
(8) (molts / 0) + cavalls cap a la fosca
i en altres el nucli admet únicament certa classe de determinants,
l'exemple següent és correcte
(9) aquella Barcelona / era una festa
i en canvi no són correctes
(*) la Barcelona era una festa
(*) alguna Barcelona era una festa
El nucli
El nucli és l'únic element imprescindible en l'estructura del SN.
Fixem-nos, però, que la denominació nucli designa una funció dins el
SN, igual que «determinant» i «complement». Cada una d'aquestes
funcions pot ser realitzada per distintes formes o categories
gramaticals.
En l'exemple següent hem elidit un nucli conegut («músic») i la
funció de nucli ha estat immediatament coberta per una altra forma
que ha ocupat aquest lloc:
(10) algun simpàtic // tocava pels carrers
Això mateix s'ha esdevingut en aquest altre exemple, en el qual, a
més, hem elidit el complement:
(11) aquesta // falla d'una pota
Probablement, aquest parell d'oracions noves no tindran una
significació completa si no se situen en un context lingüístic
determinat (especialment l'exemple (11) ja que «aquesta» és una
forma lexicalment buida que necessita un referent -«aquesta» pot
valer per CADIRA/TAULA/MÀQUINA/EUGA, etc.)
Però, adonem-nos que, funcionalment, «simpàtic» i «aquesta» han
actuat, independentment de la seva forma, com a nuclis de
l'estructura del SN.
Vegem-ho en un darrer exemple -encara que el procès hi ha tingut
lloc a la inversa.
A l'oració
(12) la nostra taula de dibuix // s'ha fet malbé
«taula» fa la funció del nucli. En canvi, en l'exemple
(13) aquest vi de taula // és aigualit
la forma «taula», amb l'adjunció de la partícula de, ha passat a fer
la funció del complement (compareu «de taula» amb «de dibuix»).
El complement
El complement «descriu» la designació expressada pel nucli -el
qualifica- («simpàtic», «de casa», «nova»), i per això diem que el
«complementa». Això no obstant, el complement és, generalment, un
element opcional. Vegem com els exemples anteriors presenten una
estructura vàlida i un sentit complet, encara que se'ls hagin
suprimit els complements:
(14) algun músic // tocava pels carrers
(15) el gat // estava trist
(16) aquella cadira // falla d'una pota
Però adonem-nos, també, que en alguns casos, la presència del
complement del nom és obligatòria, si no volem que canviï el
significat
(17) la tauleta // és nova
(18) la tauleta de nit // és nova
(19) les màquines // són sorolloses
(20) les màquines d'escriure // són sorolloses
La concordança
La unió dels elements que formen el SN s'estableix a partir de la
concordança de nombre i de gènere. El nucli (o nom) és, precisament,
l'element que regeix aquesta concordança; fins al punt que si
alterem el nombre del nucli
AQUELLA TAULEs blanca
ens veiem obligats a alterar el nombre de la resta d'elements
AQUELLes
taules
blanques
A l'hora d'establir la concordança de gènere, podem trobar-nos que
el nucli presenti una marca de gènere, per exemple: gos/gossa,
gat/gata, noi/noia
en aquest cas farem:
a) aquell-0 gat-0 vell-0 (masculí)
b) aquell-a gat-a vell-a (femení)
En estudiar la morfologia del nom i de l'adjectiu veurem que no
totes les formes admeten aquesta alternança de gènere. Per exemple:
CADIRA, BOSSA, PAQUET, GOMA, LLAPIS,
no demostren morfològicament cap gènere determinat (com es veu al
quadre de mes avall) i només en podem establir el gènere si
apareixen junt a un determinant o complement que ens l'indiquin.
a) una taula groga (femení)
- -
b) qualsevol llapis groc (masculí)
-
El nom i els adjectius
Un cop vistes les funcions que tenen lloc dins el SN, ens toca ara
de determinar els elements que poden desenvolupar-les: el NOM i
l'ADJECTIU. Fixem-nos bé en el quadre següent, el qual serà el
nostre punt de referència:
GÈNERE NOMBRE
1. noi, gat, francès, ros, el, la, nou, petit + +
2. taula, drap, crit, bossa, paquet - +
3. mai, després, ara, atlas, malament, llapis - -
4. pujaré, pujaràs, pujarà, pujaran - +
5. aquell, aquells, aquella, aquelles, + +
el seu, la seva, ell, ella...
El signe + en una casella significa que els exemples corresponents
posseeixen els morfemes que s'expressen al capdamunt (gènere i
nombre) i, per tant, poden flexionar-se. El signe - indica,
contràriament, que els exemples corresponents no posseeixen tals
morfemes.
Per exemple: un mot enregistrat a la casella 1, té aquestes
possibilitats
gat / gata / gats / gates
un mot enregistrat a la casella 2, com que no presenta cap marca de
gènere (masc./femení) no admetrà, posem per cas, aquesta flexió
drap / drapa*
taulo* / taula
però, en canvi, sí que pot admetre l'alternança de nombre:
taula / taules
drap / draps
El nom
Considerem que tenen categoria NOMINAL tots aquells mots que:
a) MORFOLÒGICAMENT: poden regir la concordança de gènere i nombre
dels elements del SN.
b) FUNCIONALMENT: poden actuar com a nucli del SN.
c) SEMÀNTICAMENT: tenen un significat lliure o independent del
context.
Comproveu-ho, ara, en els exemples del quadre anterior.
1. Els exemples de 1 presenten, tots, les mateixes possibilitats
flexives.
SINGULAR PLURAL
masc. femení masc. femení
noi noia nois noies
gat gata gats gates
el la els les
però en canvi, només alguns elements poden actuar com a nuclis del
SN.
_ alguna noia rossa
_ alguna gata rossa
_ alguna francesa rossa
* alguna la rossa
Fixem-nos també que noia, gata, francesa, tenen un contingut de
significació lèxica (personal, animal, etc.) que no posseeixen "el"
i "la". Aquestes dues darreres formes necessiten un context de
referència. Per tant, el, la, els, les no podran ser considerats com
a NOMS.
2. Els mots de la casella 2 no presenten cap marca de gènere. I això
podria fer-nos dubtar que tinguessin categoria nominal. Ara bé, si
els col·loquem en els sintagmes següents
_ alguna -> taula <- vella
_ algun -> drap <- vell
comprovarem que reclamen unes marques de gènere específiques: els
morfemes que apareixen en el determinant i el complement (taula
demana obligatòriament el «gènere femení» i drap «el gènere
masculí»). Com que, a més, funcionalment han ocupat el mateix lloc
que els nuclis dels exemples anteriors, haurem d'atorgar-los
categoria nominal.
3. Dels exemples relacionats a 3 únicament «atlas», «llapis», que no
tenen alternança de gènere ni de nombre poden ocupar el lloc del
nucli.
_ algun atlas vell
_ alguns llapis vells
i fixem-nos que reclamen, obligatòriament, igual que «taula» i
«drap», la presencia d'unes marques de gènere determinat (masculí) o
de nombre (singular o plural): «algun atlas vell» i «alguns atlas
vells». Els considerarem NOMS, i en canvi no ho farem amb «mai,
després, ara, i etc.». Vegem-ho:
* algun mai vell
* alguna després vell
4. A la casella 4 no trobem cap exemple que demani la presència
d'una marca de gènere.
* algun/alguna (?) direm vell/vella (?)
* algun/alguna (?) diràs vell/vella (?)
ni tampoc cap exemple que pugui funcionar com a nucli del SN. Els
exclourem per tant de la categoria de NOM.
5. Finalment, trobem a la casella 5 una sèrie d'elements que
morfològicament presenten les alternances de gènere i nombre i que,
funcionalment, poden actuar com a nuclis del SN. Comprovem-ho:
_ totes les taules // es van cremar
_ totes aquelles // es van cremar
_ totes les seves // es van cremar
_ tots ells // es van cremar
6. Ara bé, mentre que taula designa una idea independent del context
(això vol dir que no necessita cap referent o antecedent en el
discurs), a «aquella», «les seves», etc., els cal un referent
determinat. Per exemple:
La Marta cridava els nois. Ells no responien
-------- ----
Diguem, doncs, que aquests mots tenen categoria nominal, però com
que són dependents d'un context i necessiten un referent (a dife-
rència dels NOMS) els anomenarem PRONOMS. Amb aquesta denominació
significarem que «valen pel nom» i que, per tant, el poden subs-
tituir.
Els adjectius
Considerem com a Adjectius tots aquells mots que
a) MORFOLÒGICAMENT admeten les marques de gènere i nombre.
b) FUNCIONALMENT poden actuar com a complements del nucli.
c) SEMÀNTICAMENT identifiquen, qualifiquen o quantifiquen la idea
designada pel nom.
1. Dins la categoria d'Adjectiu tindran cabuda mots com «ros», «nou»
i «petita» (casella 1), perquè són sensibles al gènere i al nombre i
perquè poden funcionar com a complement del NUCLI.
_ un drap `nou´
_ una cadira `nova´
_ uns cotxes `nous´
_ unes motos `noves´
D'aquesta categoria, n'haurem d'excloure mots com «noi» i «gat», ja
que, malgrat que presenten l'alternança de gènere i de nombre, NO
poden actuar com a complements de NOM.
* un drap noi
* una cadira gata
En canvi, fixem-nos que mots com «francès» (que en l'apartat
anterior hem catalogat com a NOM), o bé, «vell», «petit», etc.,
poden funcionar com a NOMS O com a ADJECTIUS:
_ aquest cotxe vell (Adjectiu)
_ aquest vell (Nom) no sortia de casa
Això ens fa dir que els grups dels NOMS i dels ADJECTIUS no són
conjunts tancats, sinó que permeten que diversos mots passin d'una
categoria a una altra. Caldrà tenir en compte, doncs, que:
- la major part de NOMS no actuen com a adjectius.
(bossa/cendrer/llapis/rellotge/llum/etc.)
- en canvi, un bon nombre d'adjectius poden funcionar com a NOMS
(petit, anglès, europeu, savi, pobre, viu, barceloní, jove)
- altres adjectius, però, no han assolit d'una manera permanent
aquesta categoria nominal.
(possible, erroni, ambigu, xop, sonor, mengívol, etc.)
encara que, ocasionalment, poden adoptar-la («els possibles»,
«els sonors», etc.)
2. Inclourem també en la categoria adjectival mots com «el», «la»
(casella 1)
_ en Joan és `bon´ noi
_ en Joan és `el´ noi
però haurem de tenir en compte que, per l'una banda, no poden actuar
mai com a noms i que, per l'altra, no poden ocupar els mateixos
llocs que ocupen altres adjectius
_ en Joan és un noi `bo´
* en Joan és un noi `el´
Això ens obligarà, més endavant, a col·locar-los en un apartat
específic dins la classificació de l'Adjectiu.
Exclourem de la categoria adjectival els mots de les caselles 2, 3
i 4:
_ la negra nit
_ la silenciosa nit
* la taula nit
* la ara nit
* la pujarem nit
4. I, en canvi, hi inclourem els mots de la casella 5, que abans
havíem anomenat PRONOMS.
_ m'agrada veure `bones´ pel·lícules
_ m'agrada veure `les seves´ pel·lícules
_ m'agrada veure `aquelles´ pel·lícules
N'exclourem «ell/ella», encara que presenti les mateixes
possibilitats de flexió, perquè no pot actuar com ho han fet la
resta d'elements.
* m'agrada veure `elles´ pel·lícules
Així com més amunt hem dit que cert nombre d'Adjectius podien
exercir la funció NOMINAL, ara hem de dir que cert tipus d'Adjectius
poden actuar com a pronoms: (aquella, el seu, algú, etc.). Fixem-nos
bé, però, que el seu/la seva, aquell/aquella -igual que les formes
el/la -no poden funcionar en totes les posicions de l'Adjectiu -a
diferència de ros, alt, baix, etc.-. Vegem-ho:
_ una casa alta
* una casa aquella
En canvi, ocupen perfectament les posicions de el/la:
_ la casa alta
_ aquella casa alta
_ la seva casa alta
Aquests adjectius (aquella, el, la, el seu, etc.) hauran de formar
part d'un mateix conjunt. Són els adjectius que -tal com hem vist a
la lliçó anterior- exerceixen la funció de determinant del NUCLI,
diferentment d'altres adjectius (ros, alt, baix, etc.) que realitzen
la funció de complement del NUCLI. Així, doncs, dins la categoria
d'Adjectiu establirem la següent distinció:
ADJECTIUS
- DESCRIPTIUS: alt, amable, prudent, benèvol,...
- LIMITADORS: la, el seu, algun, molts, dos,...
Però per fer-la més pràctica, d'ara endavant, tots els adjectius
compresos en la classe dels LIMITADORS, els anomenarem DETERMINADORS
i reservarem el mot ADJECTIU per als que hem classificat com a
DESCRIPTIUS.
En la lliçó corresponent ampliarem aquesta classificació i en
donarem mes exemples. I també veurem el lloc que ocupen dins el SN.
Diguem, per ara, que l'Adjectiu expressa una qualitat circumstancial
referida al nucli, mentre que el Determinador l'identifica
(«aquest», «el meu»), el quantifica («molts», «pocs»), el numera
(«primer», «dotze»), o n'expressa les parts («mig», «un quart de»,
«un parell de»).
GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació |
SALC - Servei d'Autoformació en Llengua Catalana
 |           |
CODI ACTIVITAT: TMS01015