CODI ACTIVITAT: TMS11048


FONT : RUAIX, J.A. Català/2. Ed. Ruaix 

    
    
    
    Pronoms personals
    
    
    Els pronoms personals se subdivideixen en:
    
    a) forts o tònics;
    b) febles o àtons.
    
    Els primers duen accent tònic i podem pronunciar-los sols. Els
    darrers no duen accent tònic, sinó que formen una unitat prosòdica
    amb el verb el qual precedeixen o segueixen. Val a dir que si bé la
    majoria dels pronoms febles representen una persona gramatical (1ª,
    2ª o 3ª), i per això pertanyen al grup dels PRONOMS PERSONALS, n'hi
    ha dos (en, hi) que pròpiament haurien de pertànyer a un grup
    anomenat PRONOMS ADVERBIALS. Ara estudiarem breument els pronoms
    personals forts i deixarem per als dos temes següents els pronoms
    febles que presenten una casuística bon xic complicada.
    
    
    Esquema dels PRONOMS PERSONALS FORTS:
    
                      singular            plural
    
    1ª persona        jo, mi              nosaltres, nós
    2ª    "           tu                  vosaltres, vós
    3ª    "           ell, ella, vostè    ells, elles, vostès
    reflexiu          si, ell (mateix)    si, ells (mateixos)
    
    
    REMARQUES
    
    1) En la 1ª persona del singular dels pronoms personals forts, com
    també en els pronoms febles, han quedat restes de la declinació
    llatina: nominatiu "jo", genitiu "de mi", datiu "a mi" o "me", etc.
    
    S'usa mi en lloc de jo darrere la majoria de preposicions: M'ho han
    dit a mi. Anaven amb mi. Parlaven de mi. Vejam si pensareu en mi.
    Fes-ho per mi. Tots anaven contra mi. Jo deia entre mi... Què farieu
    sense mi? (Semblantment, amb les preposicions compostes: cap a, fins
    a, per a, quant a, abans de, des de, fora de, etc.).
    
    Però s'usa "jo" i no "mi" en aquests casos:
    
    - quan alguna de les preposicions esmentades regeix dos o més termes
    coordinats: Entre tu i jo. Contra jo, tu i ell.
    
    - quan el pronom ve a posar-se entre una preposició i un verb regit
    per aquesta: Sense jo dir-li res. En jo parlar, tots van aixecar-se.
    
    - quan la preposició és malgrat, llevat, segons i ultra (i aleshores
    el pronom va sovint reforçat per "mateix"): malgrat jo mateix,
    etc.(2)
    
    2) Les formes de respecte vostè, vostès funcionen gramaticalment com
    de 3ª persona, però pel sentit pertanyen a la 2ª, és a dir, a
    aquella persona a la qual ens adrecem.(3)
    
    Les formes ell, ella, ells, elles es refereixen gairebé sempre a
    persones, rarament a coses.
    
    3) La forma del reflexiu si s'usa sempre precedida de preposició i a
    vegades reforçada pel mot "mateix". Exs.: Anava contra si mateix.
    Sempre parla de si mateixa. Es perjudiquen a si mateixos. Un objecte
    que es mou per si mateix. Cadascú per a si.(4) Estar fora de si.
    Tornar en si.
    
    Quan el sentit no és pròpiament reflexiu, sinó recíproc, es recomana
    d'emprar ells, elles en lloc de si. Exs.: Parlen entre ells. Quatre
    i nou són dos nombres primers entre ells.(5)
    
    4) Nós i vós funcionen gramaticalment com a plurals, però pel sentit
    són singulars equivalents a jo i a tu, respectivament. S'anomenen
    plurals majestàtics o de respecte.
    
    El tractament de vós és recomanat en el llenguatge administratiu,
    oficial i comercial, en tota mena de documents i adreçat a totes les
    persones i a tots els càrrecs.
    
    També s'empra com a plural majestàtic o, a l'inrevés, com a plural
    de modèstia (o d'autor) el pronom nosaltres (i, és clar, l'adjectiu
    pronominal nostre).
    
    
    
    
    NOTES:
    
    1. Cal evitar en la llengua literària construccions dialectals com
    «No es preocupa de jo», «Ha vingut amb jo», etc.
    
    2. En reaiitat, en el cas de "segons", s'usen més construccions com
    segons el meu parer que no pas segons jo.
    
    3. Etimològicament, "vostè" és una contracció de vostra mercè.
    
    4. El llenguatge popular resol aquests exemples més aviat amb ell
    que amb si. Anava contra ell mateix. Sempre parla d'ella mateixa. Es
    perjudiquen a ells mateixos. Etc. Noteu que el mot castellà
    «consigo» també es tradueix generalment per amb ell amb ella. . .
    Ex.: «Se han llevado al niño consigo» = S'han endut el nen amb ells.
    
    5. En aquest cas, doncs, el català s'assembla més al francès (que fa
    «entre eux») que al castellà (que fa «entre si»).
    
    6. És de doldre que recentment l'ús d'una forma tan noble i
    tradicional com el vós hagi reculat, potser perquè molts la veuen
    lligada, erròniament, a l'àmbit rural i a la gent gran. Segons Joan
    COROMINES (Lleures, p. 88-90), val la pena que en català conservem
    el sistema de tractament ternari (a diferència del castellà i del
    francès, que tenen un sistema binari, «tú/usted» i «tu/vous»
    respectivament), que es pot sintetitzar així:
        - tu, per a expressar intimitat i franquesa absoluta;
        - vostè, respecte, sovint connotant fredor i distància;
        - vós, respecte cordial i amistós.
        Des del punt de vista estrictament gramatical, vós té sobre
    vostè l'avantatge d'una major claredat, ja que comporta l'ús de les
    formes verbals i dels possessius de 2a persona. propis de
    l'interlocutor, que així no es confonen amb els de 3ª persona amb
    què ens referim a altres éssers o objectes.

GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació