CODI ACTIVITAT: TMS13050


FONT : RUAIX, J.A. Català/2. Ed. Ruaix 

    
    Pronoms relatius
    
    
    Abans d'estudiar els pronoms relatius és convenient de recordar la
    divisió de les ORACIONS DE RELATIU en adjectives (les que equivalen a
    un adjectiu) i substantives (les que equivalen a un substantiu).
    
    Les oracions de relatiu ADJECTIVES se subdivideixen en especificatives
    i explicatives. Les especificatives especifiquen o determinen
    l'extensió de l'antecedent: Els invitats que arribin tard hauran
    d'estar-se drets (on l'oració "que arribin tard" especifica quins són
    els invitats que hauran d'estar-se drets). Les explicatives afegeixen
    una explicació no determinativa de l'antecedent ni necessària: Els
    altres invitats, que potser arribaran tard, podran seure aquí (on "que
    potser arribaran tard" afegeix una explicació a propòsit de "els altres
    invitats").
    
    Les oracions de relatiu SUBSTANTIVES no tenen antecedent o, si en
    tenen, és un concepte molt general (la gent, les persones...): Els qui
    arribin tard podran seure aquí (on la frase els qui arribin tard
    equival al substantiu «els tardans»).
    
    Quina funció exerceixen els pronoms relatius? En les oracions
    adjectives enllacen oracions (fan, doncs, com una conjunció), sia
    subordinant plenament (és el cas de les especificatives), sia quasi
    coordinant (el cas de les explicatives), i al mateix temps representen
    en l'oració de relatiu un element que havia sortit abans, anomenat
    antecedent. En les oracions substantives el pronom relatiu equival a
    un substantiu de l'oració principal (o, més exactament, a un adjectiu
    substantivat).
    
    Els pronoms relatius són cinc, quatre d'invariables (que, què, on, qui)
    i un de variable (el qual, la qual...). Vegem-los un per un, amb les
    observacions convenients.
    
    1) que (relatiu àton). És el més usat. Sintàcticament, dins l'oració
    subordinada pot fer de:
    
    - subjecte: El noi que passa pel carrer.(1)
    - compl. directe: El noi que veig.
    - compl. circumstancial de temps: Ho farem el dia que vindràs.
    
    
    
    
    
    EN EL LLENGUATGE COL·LOQUIAL       PERÒ EN UN ESTIL MÉS CULTE
    TAMBÉ FA DE:                       CAL FER SERVIR ALTRES RELATIUS:
    
    - compl. circumstancial de         - És una fusta de la qual (o de
    matèria: «És una fusta que         què) es fan mobles.
    se'n fan mobles.»
    
    - compl. circumstancial de         - Un riu en el qual (o on) s'ha
    lloc: «Un riu que s'hi ha          negat molta gent.
    negat molta gent.»
    
    - compl. del nom: «És un poble     - És un poble totes les cases
    que totes les cases són            del qual són... (o És un poble
    al llarg de la carretera»          on totes les cases són...)
    
    - compl. indirecte: «És una        - És una gent a qui (o als quals)
    gent que no els llueix tot         no llueix tot el que guanyen.
    el que guanyen.»(2)
    
    
    No confongueu el pronom "que" amb:
    
    - la conjunció "que": Li agrada que cantis. M'ha fet content que hagis
    vingut.(3)
    
    - l'adjectiu o adverbi "que" introductor d'admiracions: Que qent! Que
    gran!
    
    Els grups el que, la que, els que, les que:
    
    - són correctes quan equivalen als grups aquell que (o allò que),
    aquella que, aquells que, aquelles que, respectivament. Exemples:
    
    Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les set del vespre
    (= aquell que surt...).
    Escolla el que et diuen (= allò que et diuen).
    Estava atent al que li manaven (= a allò que li manaven).
    La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (= aquella que
    has deixat...())4
    
    - no són correctes si equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual,
    els quals, les quals, respectivament, o a què, qui. Exemples:
    
    CONSTRUCCIONS INCORRECTES
    
    «Un problema del que molts fugen.»
    «Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre...»
    «La ploma amb la que escric...»
    «Els ideals pels que es va sacrificar...»
    «Són coses a les que no ens hem acostumat.»
    «El senyor del que et parlo...»
    «Les persones en les que confiava...»(5)
    
    CONSTRUCCIONS CORRECTES
    
    Un problema del qual (o de què) molts fugen.
    Em va dir tal i tal, a la qual cosa (o a què) jo vaig respondre...
    La ploma amb la qual (o amb què) escric...
    Els ideals pels quals (o per què) es va sacrificar...
    Són coses a les quals (o a què) no ens hem acostumat.
    El senyor del qual (o de qui) et parlo...
    Les persones en les quals (o en qui) confiava...
    
    - referint-se a persones, en lloc de el que, la que, els que, les que
    és aconsellable de dir el qui (o, simplement, qui), la qui, els qui,
    les qui. Exemples:
    
    Jo soc el qui ho afírma o Jo soc qui ho afirma (millor que Jo sóc el
    que ho afirma).
    La qui arribi més d'hora tindrà un premi (millor que La que arribi...)
    Tots els qui desitgin... (millor que Tots els que desitgin...).
    Les mestres actuals i les qui ho seran el dia de demà (millor que
    ...les que ho seran...).
    
    2) què (relatiu tònic). S'usa quan el relatiu va precedit d'una
    preposició i es refereix a coses. Exemples: La casa de què et parlava.
    El motiu per què ho he fet. L'afer a què es refería. La sala en què ens
    reunim. La ploma amb què escric.
    
    No el confongueu amb el pronom interrogatiu què (= quina cosa): Què
    passa? No sé de què em parles. A què et refereixes? Demana-li què vol.
    
    3) on (relatiu adverbial). Indica lloc i equival generalment a en què,
    a què, etc. Exemples: La sala on ens reunim (= La sala en què [o en la
    qual] ens reunim). L'obstacle on tots ensopeguen. L'hostal és una casa
    on els forasters van a menjar. La font d'on traiem l'aigua. El portell
    per on entraren els enemics.
    
    També pot usar-se sense antecedent: On no es treballa regna el vici.
    
    4) qui (relatiu personal). Es refereix sempre a persones, i s'usa:
    
    - precedit de preposició: La senyora de qui parlo. El subjecte a qui
    al·ludeixes. Les persones en qui confiava. Aquells estudiants amb qui
    tu parlaves són molt aplicats.(6)
    
    - en les oracions de relatiu substantives, sovint precedit dels mots
    el, la..., aquell, aquella..., tothom a tall d'antecedent: Qui dia
    passa, any empeny.(7) Campi qui pugui! Això, que ho faci qui vulgui.
    Jo escric a qui bé em sembla. El qui ha dit això és un covard. No us
    fieu del qui no us aguanta la mirada. La qui brodarà millor s'endurà
    el premi. Els qui vulguin venir, que alcin la mà. Té un posat com
    aquell qui no fa res. Tothom qui en sàpiqa res, que ho digui.
    
    Observeu que el relatiu qui és invariable.(8) Serien, doncs,
    incorrectes formes com «La senyora de la quina et parlo», «Les persones
    en les quines confiava», «Els quins vulguin venir, que alcin la mà».
    etc.
    
    5) el qual, la qual, els quals, les quals (relatiu compost): 
    Aquestes formes no s'usen gaire en la llengua col·loquial, però bastant
    en la llengua culta. Notem:
    
    A) Poden substituir:
    
    - el relatiu que en les oracions adjectives explicatives: Els
    comerciants, que se sentien perjudicats, protestaren. - Els
    comerciants, els quals se sentien perjudicats, protestaren. Trobàrem
    un pastor, que ens mostrà la drecera. - Trobàrem un pastor, el qual ens
    mostrà la drecera.
    
    Però no es pot fer la substitució en les oracions especificatives, com
    són: Els comerciants que se sentien perjudicats protestaren (= només
    els que se sentien perjudicats). Tornàrem a trobar el pastor que ens
    havia mostrat la drecera.
    
    És aconsellable d'efectuar la substitució quan així podem donar més
    claredat a la frase. Per exemple, quan el relatiu es troba lluny de
    l'antecedent: El carter va deixar dues cartes al despatx, quan ja era
    l'hora de plegar, les quals venien dirigides a mi personalment (és més
    clar que no pas «El carter va deixar dues cartes al despatx, quan ja
    era hora de plegar, que venien...»).
    
    - el relatiu què, sempre: La casa de què parlo - La casa de la qual
    parlo. El motiu per què ho he fet - El motiu pel qual... L'afer a què
    em referia - L'afer al qual... La sala en què ens reunim - La sala en
    la qual... La ploma amb què escric - La ploma amb la qual...
    
    Darrere la major part de les preposicions tòniques, de les locucions
    prepositives i d'un gerundi o infinitiu s'usa exclusivament el relatiu
    compost (i no pas què): És un inconvenient contra el qual no es pot
    lluitar. La taula entorn de la qual seiem. El foc, fugint del qual,
    tots... Perdé una posició per obtenir la qual havia treballat tota la
    vida.
    
    - el relatiu qui, precedit de preposició: La senyora de qui parlo -La
    senyora de la qual parlo. El subjecte a qui al·ludeixes - El subjecte
    al qual... Les persones en qui confiava - Les persones en les quals...
    
    Tal substitució és aconsellable quan podem evitar alguna confusió. Ex.:
    La filla del meu amic, amb la qual hem parlat aquest mati... (millor
    que «La filla del meu amic, amb qui hem parlat aquest matí...»).
    
    B) Precedit de la preposició de, el relatiu compost català equival al
    relatiu possessiu castellà «cuyo...» (o al francès «dont»). Observeu-ne
    l'estructura: 
    
    
    antecedent + article + cosa posseïda + de + relatiu compost (amb gènere
    i nombre de l'antecedent)
    
    un senyor       el    nom         del qual...
                    la    casa
                    els   parents
                    les   amistats
    
    una senyora      "       "        de la qual...
    
    uns senyors      "       "        dels quals...
    
    unes senyores    "       "        de les quals...
    
    
    Exemples d'equivalència castellà-català: «Un señor cuya paciencia
    conozco» = Un senyor la paciència del qual conec. «En un lugar de la
    Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme...» = En un indret de la
    Manxa, del nom del qual no em vull recordar... «Una casa en cuya puerta
    hay un escudo» = Una casa a la porta de la qual hi ha un escut. Noteu
    que en aquests casos el relatiu català va després del nom que
    determina.(9)
    
    C) "la qual cosa" equival al castellà neutre «lo cual, lo que»: «Todos
    lloraban, lo cual me puso triste» = Tots ploraven, la qual cosa em féu
    posar trist. També es pot recórrer a la fórmula "cosa que": Tots
    ploraven, cosa que em féu posar trist.(10)
    
    D) El relatiu compost pot fer d'adjectiu, és a dir, pot acompanyar un
    substantiu quan aquest és la repetició o un sinònim de l'antecedent:
    Van trobar una cartera pel carrer, la qual cartera contenia diners.
    Usen procediments molt poc adequats, els quals procediments els
    perjudicaran en definitiva. Despengueren tres mil pessetes la qual suma
    ha estat pagada amb un taló.
    
    Però aquest tipus de construcció resulta un xic feixuga i, per això,
    avui dia s'usa més aquesta altra: repetició (o sinònim) de l'antece-
    dent + que: Varen trobar una cartera pel carrer, cartera que contenia
    diners. Despengueren tres mil pessetes, suma que...(11)
    
    PLEONASMES
    
    Segons les normes establertes per Pompeu Fabra, cal evitar els
    pleonasmes en les oracions de relatiu, és a dir, la inserció d'un
    pronom feble que representa per segona vegada l'antecedent del pronom
    relatiu.(12) Exemples:
    
    FORMA INCORRECTA (amb pleonasme)
    
    "La casa on hi viuen els teus cosins."
    "Una lliçó que ja la sé de memòria."
    "La nostra conducta, en la qual tots hi podeu veure..."
    "És el principi del qual en provenen..."
    "Aquesta joventut, a la qual li toca d'aixecar el nostre poble..."
    
    FORMA CORRECTA (sense pleonasme)
    
    "La casa on viuen els teus cosins."
    "Una lliçó que ja sé de memòria."
    "La nostra conducta, en la qual tots podeu veure..."
    "És el principi del qual provenen..."
    "Aquesta joventut, a la qual toca d'aixecar el nostre poble..."
    
    
    NOTES:
    
    1. En català antic (i encara avui a Menorca) s'emprava la forma qui
    (àtona) en lloc del que subjecte, tant referit a persones com a coses.
    Aquest ús de qui es considera arcaic, si bé correcte sempre que es
    refereixi a persones. Ex.: L'home qui ha vist en Miquel ja no és ací
    (en aquest exemple, l'ús de qui evita l'ambigüitat que resultaria amb
    que).
        Pròpiament el relatiu "que" també pot fer de predicat nominal (en
    frases del tipus / dropo que era jo en aquell temps...) i de compl.
    predicatiu o modal (en casos com / malament que et trobes!).
    
    2. En certa manera, en aquests casos la partícula "que" funciona com
    una conjunció copulativa o consecutiva: en la segona oració (la
    introduïda per que) l'antecedent sovint es troba representat per un
    pronom feble.
    
    3. De fet, es donen casos de confusió o ambigüitat. Així, posem per
    cas, existeix un "que" relatiu neutre, sense antecedent, que apareix
    en expressions intensificadores, com canta que canta, camina que
    caminaràs, etc.; el DCVB i el DLC el consideren conjunció, però en
    rigor és un relatiu, com ho demostra el fet que els menorquins li donen
    la forma qui. Ex.: Va venir ella i va posar-se, fent calça, dreta
    devora jo, conversa qui conversa (A. Ruiz i Pablo).
        Un cas semblant és el de la construcció és... que..., imitada del
    francès, amb la qual hom destaca i posa en relleu algun element del
    discurs, element que, sense aquest gal·licisme, aniria al capdavall de
    la frase. Ex.: És ell que ho ha de fer (= Ho ha de fer ell). És clar
    que, tractant-se de persones, també es pot emprar es... qui...: És ell
    qui (o el qui) ho ha de fer.
        Exemples similars, en què l'element destacat és un compl.
    circumstancial: És amb joia que us escric aquestas ratlles (= Us escric
    aquestes ratlles amb joia). És quan dormo que hi veig clar (= Hi veig
    clar quan dormo). Cal recomanar circumspecció en l'ús d'aquest
    gal·licisme, que recarrega la frase i la distorsiona, i fer-lo servir
    només quan realment hom vulgui obtenir l'efecte estilístic indicat.
    
    4. Dit d'una altra manera, ací els grups el que, la que, els que, les
    que representen l'article determinat, en funció d'antecedent, aplicat
    a un nom sobreentès, més el pronom relatiu que: Pots venir amb el tren
    de migdia o amb el (tren) que surt a les set del vespre. La bossa que
    duus i la (bossa) que has deixat damunt la taula. En el cas del conjunt
    el que, la particula el també pot representar l'article de sentit
    neutre, en funció d'antecedent, sense sobre-entendre-s'hi cap nom:
    Escolta el que et diuen (= Escolta allò que et diuen). Estava atent al
    que li manaven (= Estava atent a allò que li manaven).
    
    5. En aquestes construccions incorrectes, els grups el que, la que, els
    que, les que són calcs del relatiu compost castellà «el que, la que,
    los que, las que». Noteu que en tots els exemples van precedits d'una
    preposició. També fóra incorrecte de traduir amb aquestes formes
    l'interrogatiu castellà equivalent a «cuál, cuáles». Així la frase
    castellana «¿Cuál elegirán7 No sé el que elegirán» no s'ha de traduir
    al català «Quin elegiran? No sé el que elegiran», sinó Quin elegiran?
    No sé quin elegiran.
    
    6. No és gaire recomanable d'emprar qui, precedit de la preposició a,
    en funció de complement directe. Compareu:
    FORMA MENYS RECOMANABLE
    El meu pare, a qui tot el poble estimava...
    FORMA MÉS RECOMANABLE
    El meu pare, que tot el poble estimava...
    
    7. Com aquest, molts més refranys comencen amb qui: Qui no vulgui pols,
    que no vagi a l'era. Qui sigui confrare, que prengui candela. Qui paga,
    mana. Fa més qui pot que no qui vol. Etc.
    
    8. El corresponent castellà és variable: «quien» (sing.), «quienes»
    (plur.). Recordeu que en català quin, quina, quins, quines, és un
    adjectiu-pronom interrogatiu (cast. «cuál, cuáles», «qué»).
    
    9. Aquest és, en efecte, l'ordre recomanable; però també hi ha qui
    construeix aquest tipus de frases amb l'ordre invers (és a dir, relatiu
    + nom): Un senyor del qual conec la paciència.
        Actualment no és admès de traduir «cuyo, cuya...» per quin,
    quina..., com feren alguns escriptors a principis de segle: «Un senyor
    quina paciència conec», etc. El llenguatge col·loquial ho resol amb la
    partícula que i, si cal, algun possessiu o pronom feble: Un senyor que
    conec la seva paciència o bé que en conec la paciència.
    
    10. En alguns casos, també té un valor neutre (com el pot tenir en
    castellà) el mateix relatiu àton "que"; és a dir, té com a antece-dent
    una oració, un infinitiu, etc. Exs.: L'aigua passava per damunt del
    pont, que sembla impossible. Ella ens ha deixat, que és la cosa pitjor
    que podia succeir. Llegir, que abans li agradava tant, ara el cansa.
    (Vegeu també abans, nota 3.)
    
    11. En canvi, es consideren incorrectes les construccions amb quin o
    qual + antecedent: «Despengueren tres mil pessetes, quina suma...» o
    «Despengueren tres mil pessetes, qual suma...»
    
    12. No hi ha pleonasme, és clar, en aquelles frases complexes en què
    el pronom feble referit a l'antecedent no forma part de l'oració de
    relatiu, sinó d'una altra subordinada. Exs.: Una falta que, tot
    adonant-vos-en, no heu volgut esmenar. Aquest mot que apareix en el
    text d'on crèieu haver-lo tret...

GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació