CODI ACTIVITAT: TMS16065


FONT : ATRIAN,S. i altres. SOM-HI!. Català per a adults. Nivell 1. Ed. Barcanova.


    
    
    
    Els adverbis
    
    L'adverbi és la paraula que posem al costat del verb quan volem
    modificar-lo. Certs adverbis no modifiquen el verb sinó l'adjectiu o
    un altre adverbi. Una característica comuna a tots els adverbis és
    que no tenen flexió, són invariables:
    
    Canta bé (es refereix al verb). És un noi bastant alt (es refereix a
    l'adjectiu). Tan sols ho ha fet una vegada (es refereix a
    l'adverbi).
    
    Molts adverbis consten de més d'una paraula; llavors s'anomenen
    locucions adverbials.
    
    Funció
    
    La funció primordial de l'adverbi és la d'objecte circumstancial,
    commutable per un sintagma preposicional:
    
    Vivim aquí = en aquesta casa.
    Escriu perfectament = de manera perfecta.
    
    Classes
    
    Els adverbis es divideixen en:
    
    -de lloc: aquí, allí, lluny, prop, enlloc, entremig, endins, amunt,
    avall, ençà, enllà, onsevulga, dalt, baix, davant, darrera,
    endavant, endarrera (contesten la pregunta on);
    
    -de temps: ara, avui, demà, ahir, anit, aviat, tard, abans, llavors,
    sempre, sovint, mai, ja, adés, adesiara, aleshores... (contesten la
    pregunta quan);
    
    -de manera: bé, millor, pitjor, així, com, ensems, debades,
    malament, feliçment, difícilment (aquests últims formats afegint la
    terminació -ment a la forma femenina, sense perdre l'accent)
    (contesten la pregunta com);
    
    -de quantitat: només, sols, gairebé, quasi, almenys, mica, gota;
    molt, poc, gens, força, etc. (contesten la pregunta quant);
    
    -d'ordre: primer, abans, després;
    
    -de dubte: potser;
    
    -d'afirmació: sí, també, àdhuc, prou, fins;
    
    -de negació: no, tampoc.
    
    Els mots sí i no no són pròpiament adverbis. S'hi classifiquen
    perquè modifiquen el sentit del verb; però la seva funció no és pas
    la d'expressar una circumstància de la funció verbal sinó el seu
    sentit positiu o negatiu. A l'anàlisi gramatical no poden
    considerar-se com una part de l'oració, sinó com un simple adjunt
    del verb.
    
    Formes
    
    Fan d'objecte circumstancial:
    
    -adverbi; una sola paraula  beu molt/poc/bastant;
    -locució adverbial          menjava a poc a poc/caminava de pressa;
    -gerundi                    baixaven cantant/corria plorant;
    -preposició + substantiu    plorava amb ràbia/compra a plaça;
    -preposició + pronom tònic  treballa amb mi/viu sense ningú;
    -preposició + infinitiu     en entrar va ensopegar (només en
                                  expressions temporals);
    -pronom feble               hi entra/en surt.
    
    Locucions adverbials
    
    En català, com en altres idiomes, n'hi ha moltíssimes i algunes de
    ben pintoresques:
    
    -de lloc o situacionals: pertot arreu, al capdamunt, al capdavall, a
    mig aire, al voltant, a la vora, al dessota, a banda, dalt de tot, a
    l'entorn...;
    
    -de temps o temporals: de seguida, tot seguit, a trenc d'alba, a
    punta de dia, a entrada de fosc, cap al tard, a darrera hora, entre
    dues llums, a altes hores de la nit, a voltes, una vegada, mai més,
    abans-d'ahir, l'endemà passat...;
    
    -manera o modals: a corre-cuita, a balquena, a dojo, a cau d'orella,
    a coll-i-be, a bell doll, a cop calent, a tomballons, a poc a poc, a
    cegues, a dret fil, a gratcient, a l'engròs, a la menuda, en orri, a
    les palpentes, a tort i a dret, a ulls clucs, a posta, al cap i a la
    fi, de gairell, de franc, de bat a bat, de fit a fit, en doina, fil
    per randa, sense solta ni volta, si fa no fa, en un tres i no res,
    amb prou feines, a la gatzoneta...;
    
    -de quantitat o de grau: si més no, almenys, un poc; una mica, no
    gaire, un xic, pel cap alt, gens ni mica, ultra mesura...;
    
    -d'ordre: de bell antuvi, abans de res, abans de tot, en prirner
    lloc...;
    
    -de dubte: tal vegada, tal volta, si de cas, si per cas...;
    
    -d'afirmació: fins i tot, de veres, de veritat, sens dubte, de
    debò...;
    
    -de negació: no pas, no gens, en ma vida, en absolut...;
    
    Remarques
    
    -Amunt i avall i a dalt i a baix no els hem de confondre (el
    castella només té "arriba y abajo"):
    
    Riu amunt i riu avall (moviment).
    El noi és a dalt i la noia a baix (repòs).
    
    -Capdavall és el contrari de capdamunt però a vegades té un sentit
    diferent (a última hora):
    
    Al capdavall se n'ha sortit.
    Tanta comèdia i, al capdavall, res.
    
    - Adés indica un moment molt pròxim a l'actual; i és el verb el que
    determina si aquell moment és anterior o posterior al moment
    present: Adés ho hem fet (fa poc). Adés ho farem (d'aquí a un
    moment).
    
    -D'ara endavant o en endavant són dues locucions correctes, pero
    "d'ara en endavant" és incorrecta, hi sobra en:
    
    D'ara endavant ho farem millor.
    
    -Bé pren la forma ben davant d'un adjectiu o un altre adverbi:
    
    Parla bé. Ben parlat. Ben aviat.
    
    -Ensems és un adverbi, no una locució adverbial. No ha d'anar,
    doncs, precedit de preposició:
    
    Estudia i ensems treballa.
    
    -Inclusivament és el que s'ha de dir en lloc del barbarisme
    inclusiu:
    
    Tancat per vacances fins al dia 30 inclusivament.
    
    -Sols i solament són dues formes sinònimes. Solsament, pronunciat
    solzament, és una incorrecció. S'ha obtingut de l'adverbi sols més
    la terminació ment. Cal, doncs, bandejar-la. 
    
    - -ment. Quan hi ha dos o més adverbis amb la terminació ment el
    català prefereix no suprimir mai el sufix, però, si ho fa, suprimeix
    el del darrer adverbi i hi deixa el primer:
    
    Escriu bellament i pulcra.
    
    -Com/com a. Com introdueix una comparació: igual que/com si fos. Com
    a introdueix un predicatiu: en tant que/en qualitat de.
    
    S'estimen com germans
    S'estimen com a germans (ho són)
    
    
    - Ningú, res, cap, gens, enlloc, mai, tampoc. Aquests mots tenen un
    sentit positiu o negatiu segons el context. Sempre són afirmatius en
    oracions interrogatives i condicionals:
    
    T'ha dit res de nou? (T'ha dit alguna cosa de nou?).
    Pregunta-li si en té cap (Pregunta-li si en té algun).
    L'havies vist mai tan alegre? (L' havies vist alguna vegada tan
    alegre?).
    
    El caràcter afirmatiu que tan sovint tenen aquests mots ens obliga a
    no prescindir de l'adverbi no (o dels mots ni, sense) en oracions
    negatives:
    
    Què t'ha donat? Res (No m'ha donat res).
    Quants en tens? Cap (No en tinc cap ni en vull cap).
    Vindrà algun cop? Mai (No vindrà mai).
    
    La negació en la resposta està en els mots sobreentesos. Pel fet que
    aquests mots absorbeixin l'adverbi "no" en una resposta abreujada i
    negativa, on el verb és sobreentès, són presos equivocadament per
    mots negatius. A les oracions negatives on figuri un d'aquests mots
    és indispensable la presència d'un mot negatiu com no, ni o sense,
    tant si el mot de referència va davant com darrera el verb:
    
    No temis; ningú no et vol mal.
    Enlloc no n'hem trobat.
    Ell no ho sabia ni jo tampoc.
    Feu-ho sense dir res.
    
    Com ja hem dit, res no és un mot negatiu. És la locució no res, la
    que expresa una negació:
    
    Aquesta nit no hi ha res per sopar.
    És un home coratjós: res no l'espanta.
    És un home temorenc: no res l'espanta.
    
    -No pas. En català disposem de la partícula pas, que afegeix a les
    frases negatives un matís subjectiu. Fem servir pas per a:
    
      -reforçar la negació en frases comparatives:
       Es millor que t'amaguis que no pas que et trobi aquí.
    
      -negar una suposició implícita:
       No esperis aquí l'autobús; no s'hi atura pas.
    
      -expressar una prohibició amenaçadora:
       No ho facis pas! No veus que et pots tallar?
    
      -indicar una prohibició parcial:
       Hi era tothom. No pas en Joan.
    
    -No expletiu. El mot no, a vegades es emprat en oracions
    afirmatives. No és necessari però és viu en el parlar.
    
      -en frases comparatives: la primera afirmativa i la segona
       introduïda per la conjunció que:
    
       D'això, en trobaras més que no tens cabells al cap.
    
       -expressant temença; el verb de la subordinada ha d'estar en
        subjuntiu: Tinc por que no et renyi.
    
    Fixeu-vos en aquestes tres frases:
    
    Tinc por que vingui          }
    Tinc por que no vingui       } Totes tres són afirmaives
    Tinc por que vindrà          }
    
    Per tenir caràcter negatiu, el verb ha d'estar en indicatiu:
    Tinc por que no vindrà.
    
    Adverbis de manera
    
    Forma femenina dels adjectius qualificatius + -ment: ràpidament,
    vivament, breument, inclusivament, exclusivament...
    
    com                           de bracet
    be, ben                       de sobte, de cop, de cop i volta
    malament, mal                 tot d'una, tot d'un plegat
    millor                        fins, fins i tot, ...i tot
    pitjor                        en va, debades, endebades
    així                          alt
    tot                           baix
    alhora                        gairebé, quasi
    almenys                       només, sols, solament
    de pressa                     a cau d'orella
    corrents                      a coll
    a corre cuita                 a coll-i-be
    a poc a poc                   a contracor
    sobretot                      a dojo
    de debò                       a la babalà
    d'allò més                    a la fi
    a la menuda, al detall        a la força, per força
    a l'engròs                    de cap a cap
    a la valenta                  de cap a peus
    a les fosques                 de cap i de nou
    a les palpentes               de corcoll
    a manta                       de fit a fit
    a peu coix                    de franc
    a pols                        de gom a gom
    a posta, expressament         de passada
    a raig fet                    de puntetes
    a tort i a dret               de valent
    a ulls clucs                  d'esma
    al cap i a la fi, comptat i   en doina, en orri 
    debatut
    amb prou feines, a penes      en dejú
    d'amagat                      fil per randa
    de bat a bat                  frec a frec
    de biaix, de gairell          més aviat
    de bocaterrosa                sense solta ni volta
    de panxa enlaire              si fa no fa
    de bon grat, de tot cor       tant sí com no
    de mal grat                   xano-xano (xino-xano)
    Adverbis de lloc-situacionals
    
    on 
    aquí (ací)(1) 
    allà 
    pertot, arreu, pertot arreu, a tot arreu 
    enlloc 
    lluny 
    prop, a prop, a la vora 
    al voltant 
    dalt, a dalt 
    baix, a baix 
    davant, a davant, al davant 
    darrere, a darrere, al darrere (darrera...) 
    endavant, avant 
    endarrera, enrere
    sobre, a sobre, damunt, a damunt 
    sota, a sota, davall 
    amunt 
    avall 
    enlaire 
    al capdamunt 
    al capdavall 
    dins, dintre, a dins, a dintre 
    fora, a fora 
    endins, endintre 
    enfora 
    ençà 
    enllà
    
    Adverbis de temps-temporals
    
    quan 
    ara 
    d'ara endavant 
    llavors, aleshores 
    sempre, tothora 
    mai, mai de la vida, mai més 
    sovint 
    de tant en tant 
    a vegades, de vegades 
    mentrestant 
    abans 
    després
    aviat 
    de seguida, tot seguit 
    com més aviat millor 
    d'hora
    tard
    ja
    encara 
    alhora 
    avui 
    ahir, abans-d'ahir 
    anit, anit passada 
    anit, aquesta nit 
    demà, demà passat 
    l'endemà 
    enguany 
    al matí, al migdia, a la tarda, a l'hora baixa, a la vesprada, al
    vespre, a la nit, a mig matí, a mitja tarda, cap al tard, havent
    dinat, havent sopat
    
    Adverbis de quantitat - de grau
    
    quant                             tan 
    massa                             a més, a més a més 
    molt, d'allò més                  almenys, si més no 
    força                             més o menys, si fa no fa 
    bastant                           gairebé, quasi 
    prou                              només, sols, solament 
    gaire, no gaire                   entre poc i massa 
    poc                               a dojo 
    gens, gens ni mica, no gens       a l'engròs 
    més                               a la menuda 
    menys, mes poc                    de franc 
    una mica, un xic, un poc          de gom a gom 
    tant                              ben bé          
    
    
    Adverbis d'afirmació
    
    sí
    també 
    prou 
    fins, fins i tot, ...i tot 
    certament, efectivament, justament, indubtablement, evidentment
    en efecte, ben segur, per descomptat, sense dubte, cert
    i tal, i tant, no cal dir-ho, això sí 
    de veritat, de debò
    
    Adverbis de dubte
    
    potser, tal vegada, tal volta 
    qui sap (si)
    
    Adverbis de negació
    no
    no ... pas
    no pas
    no gens
    ni tan sols    
    de cap manera      
    i ara!
    
    
    
    


GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació