|
Els adverbis
L'adverbi és la paraula que posem al costat del verb quan volem
modificar-lo. Certs adverbis no modifiquen el verb sinó l'adjectiu o
un altre adverbi. Una característica comuna a tots els adverbis és
que no tenen flexió, són invariables:
Canta bé (es refereix al verb). És un noi bastant alt (es refereix a
l'adjectiu). Tan sols ho ha fet una vegada (es refereix a
l'adverbi).
Molts adverbis consten de més d'una paraula; llavors s'anomenen
locucions adverbials.
Funció
La funció primordial de l'adverbi és la d'objecte circumstancial,
commutable per un sintagma preposicional:
Vivim aquí = en aquesta casa.
Escriu perfectament = de manera perfecta.
Classes
Els adverbis es divideixen en:
-de lloc: aquí, allí, lluny, prop, enlloc, entremig, endins, amunt,
avall, ençà, enllà, onsevulga, dalt, baix, davant, darrera,
endavant, endarrera (contesten la pregunta on);
-de temps: ara, avui, demà, ahir, anit, aviat, tard, abans, llavors,
sempre, sovint, mai, ja, adés, adesiara, aleshores... (contesten la
pregunta quan);
-de manera: bé, millor, pitjor, així, com, ensems, debades,
malament, feliçment, difícilment (aquests últims formats afegint la
terminació -ment a la forma femenina, sense perdre l'accent)
(contesten la pregunta com);
-de quantitat: només, sols, gairebé, quasi, almenys, mica, gota;
molt, poc, gens, força, etc. (contesten la pregunta quant);
-d'ordre: primer, abans, després;
-de dubte: potser;
-d'afirmació: sí, també, àdhuc, prou, fins;
-de negació: no, tampoc.
Els mots sí i no no són pròpiament adverbis. S'hi classifiquen
perquè modifiquen el sentit del verb; però la seva funció no és pas
la d'expressar una circumstància de la funció verbal sinó el seu
sentit positiu o negatiu. A l'anàlisi gramatical no poden
considerar-se com una part de l'oració, sinó com un simple adjunt
del verb.
Formes
Fan d'objecte circumstancial:
-adverbi; una sola paraula beu molt/poc/bastant;
-locució adverbial menjava a poc a poc/caminava de pressa;
-gerundi baixaven cantant/corria plorant;
-preposició + substantiu plorava amb ràbia/compra a plaça;
-preposició + pronom tònic treballa amb mi/viu sense ningú;
-preposició + infinitiu en entrar va ensopegar (només en
expressions temporals);
-pronom feble hi entra/en surt.
Locucions adverbials
En català, com en altres idiomes, n'hi ha moltíssimes i algunes de
ben pintoresques:
-de lloc o situacionals: pertot arreu, al capdamunt, al capdavall, a
mig aire, al voltant, a la vora, al dessota, a banda, dalt de tot, a
l'entorn...;
-de temps o temporals: de seguida, tot seguit, a trenc d'alba, a
punta de dia, a entrada de fosc, cap al tard, a darrera hora, entre
dues llums, a altes hores de la nit, a voltes, una vegada, mai més,
abans-d'ahir, l'endemà passat...;
-manera o modals: a corre-cuita, a balquena, a dojo, a cau d'orella,
a coll-i-be, a bell doll, a cop calent, a tomballons, a poc a poc, a
cegues, a dret fil, a gratcient, a l'engròs, a la menuda, en orri, a
les palpentes, a tort i a dret, a ulls clucs, a posta, al cap i a la
fi, de gairell, de franc, de bat a bat, de fit a fit, en doina, fil
per randa, sense solta ni volta, si fa no fa, en un tres i no res,
amb prou feines, a la gatzoneta...;
-de quantitat o de grau: si més no, almenys, un poc; una mica, no
gaire, un xic, pel cap alt, gens ni mica, ultra mesura...;
-d'ordre: de bell antuvi, abans de res, abans de tot, en prirner
lloc...;
-de dubte: tal vegada, tal volta, si de cas, si per cas...;
-d'afirmació: fins i tot, de veres, de veritat, sens dubte, de
debò...;
-de negació: no pas, no gens, en ma vida, en absolut...;
Remarques
-Amunt i avall i a dalt i a baix no els hem de confondre (el
castella només té "arriba y abajo"):
Riu amunt i riu avall (moviment).
El noi és a dalt i la noia a baix (repòs).
-Capdavall és el contrari de capdamunt però a vegades té un sentit
diferent (a última hora):
Al capdavall se n'ha sortit.
Tanta comèdia i, al capdavall, res.
- Adés indica un moment molt pròxim a l'actual; i és el verb el que
determina si aquell moment és anterior o posterior al moment
present: Adés ho hem fet (fa poc). Adés ho farem (d'aquí a un
moment).
-D'ara endavant o en endavant són dues locucions correctes, pero
"d'ara en endavant" és incorrecta, hi sobra en:
D'ara endavant ho farem millor.
-Bé pren la forma ben davant d'un adjectiu o un altre adverbi:
Parla bé. Ben parlat. Ben aviat.
-Ensems és un adverbi, no una locució adverbial. No ha d'anar,
doncs, precedit de preposició:
Estudia i ensems treballa.
-Inclusivament és el que s'ha de dir en lloc del barbarisme
inclusiu:
Tancat per vacances fins al dia 30 inclusivament.
-Sols i solament són dues formes sinònimes. Solsament, pronunciat
solzament, és una incorrecció. S'ha obtingut de l'adverbi sols més
la terminació ment. Cal, doncs, bandejar-la.
- -ment. Quan hi ha dos o més adverbis amb la terminació ment el
català prefereix no suprimir mai el sufix, però, si ho fa, suprimeix
el del darrer adverbi i hi deixa el primer:
Escriu bellament i pulcra.
-Com/com a. Com introdueix una comparació: igual que/com si fos. Com
a introdueix un predicatiu: en tant que/en qualitat de.
S'estimen com germans
S'estimen com a germans (ho són)
- Ningú, res, cap, gens, enlloc, mai, tampoc. Aquests mots tenen un
sentit positiu o negatiu segons el context. Sempre són afirmatius en
oracions interrogatives i condicionals:
T'ha dit res de nou? (T'ha dit alguna cosa de nou?).
Pregunta-li si en té cap (Pregunta-li si en té algun).
L'havies vist mai tan alegre? (L' havies vist alguna vegada tan
alegre?).
El caràcter afirmatiu que tan sovint tenen aquests mots ens obliga a
no prescindir de l'adverbi no (o dels mots ni, sense) en oracions
negatives:
Què t'ha donat? Res (No m'ha donat res).
Quants en tens? Cap (No en tinc cap ni en vull cap).
Vindrà algun cop? Mai (No vindrà mai).
La negació en la resposta està en els mots sobreentesos. Pel fet que
aquests mots absorbeixin l'adverbi "no" en una resposta abreujada i
negativa, on el verb és sobreentès, són presos equivocadament per
mots negatius. A les oracions negatives on figuri un d'aquests mots
és indispensable la presència d'un mot negatiu com no, ni o sense,
tant si el mot de referència va davant com darrera el verb:
No temis; ningú no et vol mal.
Enlloc no n'hem trobat.
Ell no ho sabia ni jo tampoc.
Feu-ho sense dir res.
Com ja hem dit, res no és un mot negatiu. És la locució no res, la
que expresa una negació:
Aquesta nit no hi ha res per sopar.
És un home coratjós: res no l'espanta.
És un home temorenc: no res l'espanta.
-No pas. En català disposem de la partícula pas, que afegeix a les
frases negatives un matís subjectiu. Fem servir pas per a:
-reforçar la negació en frases comparatives:
Es millor que t'amaguis que no pas que et trobi aquí.
-negar una suposició implícita:
No esperis aquí l'autobús; no s'hi atura pas.
-expressar una prohibició amenaçadora:
No ho facis pas! No veus que et pots tallar?
-indicar una prohibició parcial:
Hi era tothom. No pas en Joan.
-No expletiu. El mot no, a vegades es emprat en oracions
afirmatives. No és necessari però és viu en el parlar.
-en frases comparatives: la primera afirmativa i la segona
introduïda per la conjunció que:
D'això, en trobaras més que no tens cabells al cap.
-expressant temença; el verb de la subordinada ha d'estar en
subjuntiu: Tinc por que no et renyi.
Fixeu-vos en aquestes tres frases:
Tinc por que vingui }
Tinc por que no vingui } Totes tres són afirmaives
Tinc por que vindrà }
Per tenir caràcter negatiu, el verb ha d'estar en indicatiu:
Tinc por que no vindrà.
Adverbis de manera
Forma femenina dels adjectius qualificatius + -ment: ràpidament,
vivament, breument, inclusivament, exclusivament...
com de bracet
be, ben de sobte, de cop, de cop i volta
malament, mal tot d'una, tot d'un plegat
millor fins, fins i tot, ...i tot
pitjor en va, debades, endebades
així alt
tot baix
alhora gairebé, quasi
almenys només, sols, solament
de pressa a cau d'orella
corrents a coll
a corre cuita a coll-i-be
a poc a poc a contracor
sobretot a dojo
de debò a la babalà
d'allò més a la fi
a la menuda, al detall a la força, per força
a l'engròs de cap a cap
a la valenta de cap a peus
a les fosques de cap i de nou
a les palpentes de corcoll
a manta de fit a fit
a peu coix de franc
a pols de gom a gom
a posta, expressament de passada
a raig fet de puntetes
a tort i a dret de valent
a ulls clucs d'esma
al cap i a la fi, comptat i en doina, en orri
debatut
amb prou feines, a penes en dejú
d'amagat fil per randa
de bat a bat frec a frec
de biaix, de gairell més aviat
de bocaterrosa sense solta ni volta
de panxa enlaire si fa no fa
de bon grat, de tot cor tant sí com no
de mal grat xano-xano (xino-xano)
Adverbis de lloc-situacionals
on
aquí (ací)(1)
allà
pertot, arreu, pertot arreu, a tot arreu
enlloc
lluny
prop, a prop, a la vora
al voltant
dalt, a dalt
baix, a baix
davant, a davant, al davant
darrere, a darrere, al darrere (darrera...)
endavant, avant
endarrera, enrere
sobre, a sobre, damunt, a damunt
sota, a sota, davall
amunt
avall
enlaire
al capdamunt
al capdavall
dins, dintre, a dins, a dintre
fora, a fora
endins, endintre
enfora
ençà
enllà
Adverbis de temps-temporals
quan
ara
d'ara endavant
llavors, aleshores
sempre, tothora
mai, mai de la vida, mai més
sovint
de tant en tant
a vegades, de vegades
mentrestant
abans
després
aviat
de seguida, tot seguit
com més aviat millor
d'hora
tard
ja
encara
alhora
avui
ahir, abans-d'ahir
anit, anit passada
anit, aquesta nit
demà, demà passat
l'endemà
enguany
al matí, al migdia, a la tarda, a l'hora baixa, a la vesprada, al
vespre, a la nit, a mig matí, a mitja tarda, cap al tard, havent
dinat, havent sopat
Adverbis de quantitat - de grau
quant tan
massa a més, a més a més
molt, d'allò més almenys, si més no
força més o menys, si fa no fa
bastant gairebé, quasi
prou només, sols, solament
gaire, no gaire entre poc i massa
poc a dojo
gens, gens ni mica, no gens a l'engròs
més a la menuda
menys, mes poc de franc
una mica, un xic, un poc de gom a gom
tant ben bé
Adverbis d'afirmació
sí
també
prou
fins, fins i tot, ...i tot
certament, efectivament, justament, indubtablement, evidentment
en efecte, ben segur, per descomptat, sense dubte, cert
i tal, i tant, no cal dir-ho, això sí
de veritat, de debò
Adverbis de dubte
potser, tal vegada, tal volta
qui sap (si)
Adverbis de negació
no
no ... pas
no pas
no gens
ni tan sols
de cap manera
i ara!
GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació |
SALC - Servei d'Autoformació en Llengua Catalana
 |           |
CODI ACTIVITAT: TMS16065