| 1.
Els principals verbs que solen exigir un complement
preposicional introduďt per A son: accedir, procedir, contribuir,
renunciar, acostumar-se, arriscar-se, dedicar-se,
excitar, negar-se, avenir-se, limitar-se, atrevir-se,
atenir-se, exposar-se, obligar, etc Aquests verbs mantenen la
preposició a quan el complement és un infinitiu:
Van accedir a
negociar la teva proposta.
Perň la preposició cau
quan el complement té l’estructura QUE + Oració:
Van accedir que ho
féssim nosaltres.
2. Els verbs i
locucions que solen dur un complement preposicional
introduďt per la preposició EN són: pensar, tardar, vacil.lar,
complaure's, afanyar-se, entossudir-se, exercitar-se,
consistir, aplicar-se, tenir interčs, ser constant, etc.
Aquests verbs canvien
la preposició EN per A o DE, quan el complement és un
infinitiu.
Penseu a tornar els
discos.
Tinc interčs a/de
fer-ho ben aviat.
Perň la preposició cau
quan el complement té l’estructura QUE + Oració.
Penseu que heu de tornar els discos.
3. Els principals
verbs i locucions que solen regir un complement
preposicional introduďt per la preposició DE
són: parlar, saber,
secordar-se, oblidar-se, riure's, queixar~se, burlar-se,
adonar-se, abstenir-se, gloriejar-se, aprendre,
penedir-se, doldre's, dubtar, etc.
Aquests verbs mantenen la
preposició DE davant d'un complement amb
estructura d'infinitiu:
Ex. Només parlaven d'anar-se'n
de vacances.
Perň la preposició cau
quan el complement té l’estructura QUE + Oració.
Ex.Només parlaven que
volien anar-se'n de vacances.
|
