| Les
conjuncions de subordinació són aquelles conjuncions
que enllacen oracions que depenen unes de les
altres en la seva forma i significat. A vegades l'element
d'enllaç, la
conjunció, és al
començament. No cal dir que la conjunció que és, de bon tros, la de major
rendiment. Es
divideixen en: temporals, causals, consecutives,
comparatives, modals, finals, condicionals i concessives.
Temporals
ü Denoten que la subordinada diu el
temps en què es realitza l'acció del verb principal.
üNexes quan, mentre, que, sempre
que, cada vegada que, abans que, fins que, després que,
des que, tot seguit que, tot just, així que, a penes,
mentre que, d'ençà que, en tant que, sempre que, tant
aviat com, tot d'una que
| Vindrà
quan acabarà. No diguis res mentre
sigui fora.
Vam arribar a
l'estació que el tren encara no hi era.
Pots venir
sempre que vulguis.
Cada vegada
que el veia es posava a plorar.
|
Deixa-m'hi
anar abans que no vingui. No em mouré fins que
vinguis.
Després que
t'hagis dutxat, parlarem.
No l'he vist des
que va tenir el fill.
Tot just
són les sis i ja és fosc.
|
üDes que: Recordeu que la
preposició de sempre cau davant de conjunció.
üMentre: Sempre s'escriu
sense s final.
üTota vegada que: és una
locució de sentit temporal; l'expressió castellana toda
vez que és causal. No
s'hi pot, doncs, donar el mateix sentit:
üTota vegada que estigui
malalt, feu-m'ho saber (sempre que).
Causals
üDenoten la causa de l'acció o de
l'estat.
üNexes perquè, que, puix, car,
ja que, com que, per tal com, vist que
No vull sortir perquè
estic refredat.
No corris, que
cauràs.
Ell t'ajudarà ja
que t'estima molt.
Com que
ningú no el coneixia, el van dur a l'hospital.
Es llevà aviat, per
tal com havia d'agafar el tren.
Vist que
no venies, he vingut jo.
üPerquè és causal quan el
verb està en indicatiu. Si el verb està en subjuntiu
té valor final:
üMe'n vaig perquè estudies
(ind. causal); castellà: porque.
üMe'n vaig perquè estudiïs
(subj. final); castellà: para que.
üPuix o puix que
--pronunciat com guix-- són considerades literàries. Es
troben habitualment en els Goigs:
Dels captius Mare
i Patrona
puix del
cel ens heu baixat:
Princesa de
Barcelona
Protegiu vostra
ciutat
üCar és arcaica:
En Guerau no pot
assistir als Jocs Florals car fa dos dies
que està malalt.
üCom que és una locució
que sempre comença la frase. No pot anar al final:
üCom que plou, no surto.
Consecutives
üExpressen una conseqüència.
üNexes que, així que, de manera
que
El peu li fa tant
mal que no es pot aixecar del llit.
Han arribat tard,
així que no els obriu la porta.
Comparatives
üServeixen per establir una
comparació entre les oracions enllaçades.
üNexes quant més, quant menys, com
més, com menys, més que
Quant més
treballis, més guanyaràs.
Com més
gran, menys estudia.
üEn les comparatives, el verb molt
sovint és sobreentès:
Tu estudies més
que ell.
Modals
üIndiquen la manera de realitzar
una acció.
üNexes Com, com si, així com,
segons, segons que
Fes-ho com puguis.
Parla com si
res no hagués passat.
Si estudiessis així
com ell estudia, aniríem més bé.
Ho fa segons
creu convenient.
Vindrà aviat, segons
que ens ha dit.
Finals
üIndiquen que la subordinada que
introdueixen és la finalitat o l'objecte que es
proposa amb l'acció expressada pel verb principal.
üNexes que, perquè, a fi que,
per tal que
Fes-ho corregir que
no hi quedi cap errada.
T'he cridat perquè
m'acompanyis al teatre.
T'ho dit a fi
que et preparis.
Per tal que
et preparis, t'ho he dit.
èPer què, escrit separat,
és la combinació de la preposició per més el pronom
interrogatiu o relatiu què:
No sé per
què han vingut (què = quina cosa;
interrogatiu).
El motiu per
què ha vingut és obvi (què = pel qual;
relatiu).
Perquè final
(verb en subj.). Perquè causal (verb en ind.).
Quan el verb és igual en indicatiu que en subjuntiu, és
millor emprar una altra conjunció que no sigui perquè:
Me'n vaig perquè
(millor ja que) estudieu (causal).
Me'n vaig perquè
(millor a fi que) estudieu (final).
Condicionals
üTal com indica el nom, la
subordinada que enllacen denota una condició necessària
perquè es realitzi el que expressa l’oració
principal.
üNexes si, mentre, amb que, en cas
que, mentre que, només que, si bé, posat que, sols que
Vindré si
us hi he de trobar.
No em sap greu mentre
no deixis els estudis.
En cas que
arribi, fes-lo esperar.
Ell hi anirà mentre
que tu hi vagis.
Només que
m'ajudis cinc minuts, podrem sortir junts.
Posat que
feu bondat anirem al festival.
Sols que
ho haguéssim sabut, hi hauríem participat.
üSi: La conjunció si
també introdueix oracions interrogatives, dubitatives i
negatives:
No sé si
el trobaré.
Pregunta si hi
és.
Si no ho
vols, deixa-ho.
üPosat que: Sempre és conjunció condicional.
No s’ha d’usar mai, influïts pel
puesto que castellà,
com a causal.
Noteu la diferència:
Posat que
feu bondat anirem al festival (si feu
bondat...condicional).
Com que
heu fet bondat anirem al festival (ja que heu fet
bondat...causal).
Puesto que es pot traduir per: com
que, donat que.
Concessives
üIntrodueixen una objecció a
l'oració principal.
üNexes encara que, malgrat que,
si bé, per més que, per bé que, amb tot i que, amb tot
que, bé que
No
ho diré encara que em peguin.
Malgrat
que és petita ajuda molt.
Si
bé és difícil també és interessant.
Per
més que cridis no sortirà ningú.
No
em traurem l’aigua clara per bé que
alguna cosa ens dirà.
Amb
tot i que no n’està segur ell ho
afirma.
üPerò: Agafa valor concessiu quan no
encapçala l'oració:
Vosaltres n'esteu
molts segurs; em sembla, però, que us
equivoqueu.
|
