SALC - Servei d'Autoformació en Llengua Catalana

CODI ACTIVITAT: TMS03013


FONT : BADIA,J. i GRIFOLL,J. Jonc. Llengua catalana. Edicions 62

    El gènere del nom
    
    
    La divisió que s'estableix entre NOMS MASCULINS i NOMS FEMENINS, es
    pot fonamentar en els criteris següents:
    
    a) PRIMER CRITERI: gènere natural
    
    _ home / dona
    _ cavall / euga
    _ mestre / mestra
    
    b) SEGON CRITERI: gènere gramatical
    
    _ (el) llapis / (la) copa
    _ (el) tovalló / (la) llibreta
    _ (el) plat / (la) cadira
    
    Vegem com aquest gènere s'estableix segons l'evolució particular de
    cada llengua:
    
    _ «el nas» / «la nariz» (CASTELLÀ)
    _ «el saler» / «la salière» (FRANCÈS)
    _ «el tall» / «la coupe» (FRANCÈS)
    _ «el pont» / «a ponte» (GALLEC)
    
     
    GÈNERE NATURAL
    
    Els noms que integren aquest grup presenten, per regla general, una
    alternança en els morfemes de gènere.
    Vegem-ho en l'exemple següent:
    
    NOMS MASCULINS        /       NOMS FEMENINS
    
    avi                           àvia
    esclau                        esclava
    germà                         germana
    monjo                         monja
    sastre                        sastressa
    
    
    NO TENEN UN MORFEMA           TENEN UN MORFEMA ESPECÍFIC
    DE GÈNERE ESPECÍFIC           PER AL GÈNERE FEMENÍ:   
                                            -a
    
    El morfema específic per al gènere femení es presenta en
    diverses variants: -a / -na / -essa/ etc. En les regles següents
    presentem totes les variants de terminació dels noms femenins i les
    variants de més fàcil codificació dels noms de gènere masculí.
    
    1. FEMENINS acabats en -A   /   MASCULINS acabats en -OT
    
       abella                       abellot
       bruixa                       bruixot
       dida                         didot
       merla                        merlot
       nina                         ninot
    
    (Notem «perdiu» / «perdigot»)
    
    2. FEMENINS acabats en -ESSA  /  de terminació no específica al
                                     masculí
    
    abadessa                         abat
    alcaldessa                       alcalde
    baronessa                        baró
    comtessa                         comte
    deessa (o dea)                   déu
    jutgessa                         jutge
    metgessa                         metge 
    poetessa                         poeta
    sacerdotessa                     sacerdot
    
    Notem, però, que la terminació -e sovinteja al masculí i fixem-nos
    també en els exemples següents (el segon terme és el més usual):
    
   
    alumna              alumne
    doctora            doctor
    geganta            gegant
    priora              prior
    
    3. TERMINACIONS INVARIABLES PER A FEMENINS I MASCULINS
    
    - AIRE: boletaire, cantaire, captaire, dansaire, drapaire,
    terrissaire,...
    
    - ISTA: artista, excursionista, florista, modista, taxista,...
      I un bon nombre d'adjectius que poden actuar com a NOMS:
      avantguardista, budista, equilibrista, capitalista, catalanista,
      socialista...
    
    - CIDA: homicida, patricida, suïcida,...
    
    - Aquí hem de consignar aquells adjectius que tenen una terminació
    única i la conserven quan actuen com a substantius.
      (un/una) belga, hindú, indígena, jove, salvatge, ximple i etc.
    
    - També són d'una sola terminació els següents mots cultes o
    estrangers.
      acròbata, conserge, intèrpret, gimnasta, i etc.
    
    4. MASCULINS I FEMENINS ACABATS en -ANT i -ENT
    
    La major part d'aquests noms són d'una sola terminació.
    
    Per exemple: (un/una) amant, cantant, conferenciant, demandant,
    dibuixant, supervivent, etc.
    
    Hi ha alguns casos, però, de terminació variable:
    
    acompanyant           acompanyanta
    aprenent              aprenenta
    estudiant             estudianta
    fabricant             fabricanta
    gegant                geganta
    president             presidenta
    sant                  santa
    
    5. ALTRES CASOS
    
    a) NOMS MASCULINS acabats en -OR que presenten -IU al femení:
    
    actor                 actriu
    emperador             emperadriu
    institutor            institutriu
    
       la major part, peró, manté -OR al masculí i -ORA al femení:
    
    director              directora
    senyor                senyora
    acomodador            acomodadora
    interventor           interventora
    pintor                pintora
    
    b) Mots com filòleg, psicòleg, sociòleg, etc. (MASCULINS) fan
    filòloga, psicòloga, sociòloga (FEMENINS).
    
    c) Masculins i femenins d'arrel diferent (especialment els mots que
    designen parentiu i bestiar)
    
    amo / mestressa               ase / somera
    gendre / nora                 boc / cabra
    home / dona                   cavall / euga
    marit / muller                marrà / ovella
    oncle / tia                   porc / truja
    pare / mare                   toro / vaca
    
    d) En algunes designacions d'animals no distingim el gènere i diem,
    per exemple:
    
    "el" rossinyol, "la" cadernera, "el" mosquit, "la" rata-pinyada
    
    En aquests casos, quan ens interessa de precisar el gènere, afegim
    mascle o femella, segons convingui. Per exemple: «una cadernera
    mascle» «un rossinyol femella».
    
    En alguns casos, les formes del masculí i del femení presenten unes
    considerables diferències ortogràfiques: 
    
    a) alternança sorda-sonora
    
    p-b           llop-lloba
    t-d           cunyat-cunyada
    c-g           amic-amiga
    
    b) dupliquen la s
    
    gos-gossa 
    bordegàs-bordegassa 
    ós-óssa
    
    c) terminació en -na
    
    lleó-lleona 
    orfe-òrfena 
    germà-germana
    capità-capitana
    ciutadà-ciutadana
    ballarí-ballarina
    cosí-cosina
    rei-reina
    Jordi-Jordina
    
    (Notem: veí/veïna, heroi/heroïna i gall/gallina, tsar/tsarina)
    
    d) terminació en -va
    
    esclau-esclava 
    jueu jueva 
    (però, europeu-europea)
    
    
    Gènere gramatical
    
    veurem que tots aquells mots que cal incloure en aquest apartat no
    presenten cap alternança en els morfemes de masculí i de femení.
    Diguem -en un exemple breu- que «porta», «ganiveta» i «cistella» no
    són els femenins de «port», «ganivet» i «cistell», ja que no es pot
    establir una diferència objectiva, entre els objectes que designen,
    basada en aquelles característiques que hem esmentat en l'estudi del
    gènere natural (per exemple, «noi/noia»).
    
    
    Així, cada llengua atorga un gènere específic, tal com hem dit
    abans, als mots que designen éssers inanimats, coses o abstraccions.
    Per tant, convé que tinguem en compte els mots següents:
    
    1. SÓN MOTS MASCULINS:
    
    els afores, els anells, els avantatges, el compte, el corrent, el
    costum, el deute, el dubte, els escafandres, els estratagemes, els
    espinacs, el fel, el front, els llegums, el lleixiu, el marge, els
    narius, els orgues, el pebre, el pendent, el senyal, el sucre,...
    Per exemple:
    
    _ «En aquell pis no teníem corrent elèctric»
    _ «El corrent de pensament de principis del nostre segle»
    _ «A més del piano, hi han afegit un orgue electrònic»
    
    2. SÓN MOTS FEMENINS:
    
    les anàlisis, les allaus, les àncores, les aromes, la calor, la
    claror, les dents, la grip, la magneto, les olors, les postres, la
    remor, la resplendor, la resta, la síndrome, la suor, la xocolata,
    la verdor ..
    Per exemple:
    
    _ «Han instal·lat un laboratori nou d'anàlisis clíniques»
    _ «Feien un estudi comparatiu de les dents incisives de diversos
      animals»
    _ «Els treballadors nocturns fan vaga, la resta del personal no s'ha
      posat d'acord»
    
    3. ADMETEN QUALSEVOL DELS DOS GÈNERES:
    
    a) (el o la) fantasma, gebre, mar, serpent, vessant.
    
    b) Una sèrie de mots que en la llengua literària medieval eren
    femenins: (el o la) amor, color, dolor, rancor, sabor, temor
    valor,... Aquests mots han mantingut tots dos gèneres al llarg dels
    segles posteriors. Tot i que alguns gramàtics i escriptors del
    nostre segle els han emprat com a femenins,
    
    _ «No cal dir que d'`aquestes tres valors´, només la primera és
    admissible»
                                    (P. Fabra, Converses filològiques)
    
    _ «Oh tu, pura en mes dolces vagaries
      per l'odi invulnerada i `la temor´(...)»
    
    actualment s'usen com a masculins:
    
    _ «Té `un sabor amarg´»
    _ «Li ha sobrevingut `un dolor fortíssim´ al genoll»
    
    4. MOTS QUE TENEN SIGNIFICATS DIFERENTS SEGONS EL GÈNERE
    
    - canal       el canal de Panamà // la canal que recull l'aigua quan
                  plou
    - canalla     el canalla (traïdor) // la canalla (la mainada)
    - clau        el clau de la paret // la clau de la porta
    - còlera      el còlera és una epidèmia // la còlera és un accés de
                  ràbia
    - coma        el coma (estat d'un malalt) // la coma (depressió del
                  relleu, pausa en un escrit, etc.)
    - editorial   un editorial (article de fons d'un diari) // una
                  editorial (l'empresa)
    - fi          el fi (finalitat, objectiu) // la fi d'un llibre
                  (l'acabament)
    - llum        el llum (l'aparell) // la llum (la claror)
    - ordre       un bon ordre a la biblioteca // li han dit les ordres
                  del dia
    - paleta      el paleta (ofici) // la paleta (pala petita de pintar,
                  etc.)
    - planeta     el planeta Venus // la planeta d'una persona (destí)
    - pols        el pols (batec) // la pols dels mobles
    - pudor       el pudor (vergonya, modèstia) // la pudor (ferum, mala
                  olor)
    - salut       el salut («adéu», «a reveure») // la salut (trobar-se
                  bé)
    - son         un son profund (estat) // la son (ganes de dormir)
    - terra       el terra (per ex. d'un pis) // la terra (esfera
                  terrestre, camp, sorra, etc.)
    - vall        el vall (excavació, fossat) // la vall (accident
                  geogràfic, entre muntanyes)
    - etc.