SALC - Servei d'Autoformació en Llengua Catalana

CODI ACTIVITAT: TMS03040


FONT : RUAIX, J.A. Català/2. Ed. Ruaix

    Flexió del nom deguda al nombre
    La majoria dels noms, tant masculins com femenins, tant si acaben en
    vocal com en consonant, formen el plural afegint al singular la
    desinència o morfema -s (model I). N'hi ha una colla que afegeixen
    -os (model II). En l'un i l'altre grup es donen casos especials.
    Vegem-ho esquemàticament:
    
    
    MODEL I 
    
    singular+ -s  =       plural
    
    pare                  pares
    actriu                actrius
    pal                   pals
    font                  fonts(1)
    
    CANVIEN-A EN-ES.
    
    Els noms no aguts acabats en -a: dona, dones, idea, idees; artista,
    artistes; poema, poemes, homicida, homicides; dia, dies, etc.
    Observeu els canvis ortogràfics entre singular i plural:
    
    boca, boques
    raça, races
    tarja, targes; platja, platges
    arruga, arrugues
    aigua, aigües
    pasqua, pasqües
    
    AFEGEIXEN -NS.
    
    Per raons etimològiques, la majoria dels noms aguts acabats en vocal
    tònica: bacallà, bacallans; mà, mans; fre, frens; bé, béns; pi,
    pins; robí, robins; carmesí, carmesins; borseguí, borseguins,
    maniquí, maniquins, veí, veïns; cinturó, cinturons, raó, raons;
    tribú, tribuns; etc. (Observeu-hi la pèrdua de l'accent gràfic).(2)
    
    
    MODEL II: formen el plural afegint -os els noms masculins aguts
    terminats en:
    
    -s: gas, gasos; marquès, marquesos; mes, mesos; pis, pisos; país,
    països; espòs, esposos; abús, abusos; vals, valsos; vers, versos;
    curs, cursos, etc.(3) (Observeu que en aquests plurals no hi ha mai
    accent gràfic.)
    
    DUPLIQUEN LA S:
    
    Un nombre considerable dels acabats en -s precedida de vocal:
    
    - bordegàs, bordegassos; i cabàs, canemàs, capatàs, cartipàs,
      compàs, desguàs, domàs, embaràs, escarràs, fenàs, fracàs, matalàs,
      nas, padellàs, pas (amb repàs i traspàs), pebràs, sedàs, tiràs...
    - accés, accessos (amb abscés, excés, recés, retrocés, succés); i
      alguavés, bres, congrés, interès, progrés, revés, través, xerès...
    - anís, anissos, i abís, canyís, passadís, pastís, pedrís, rís,
      tapís, vernís, xassís...
    - arròs, arrossos; i cos, mos, os, terròs, tros, calabós, colós,
      cós, endós, esbós, gos, ós...
    - arcabús, arcabussos; i banús, barnús, bus (cast. «buzo), carnús,
      cuscús, embús, engargús, escadús, gamarús, gaús, pallús, talús,
      tramús...
    
    SÓN INVARIABLES:
    
    - els masculins aguts dilluns, dimarts, dijous;(4) algeps, reps,
      bis, plus,(5) pus; ens, fons, temps; calamars, socors;(6)
    - els femenins aguts: ananàs, ics, plebs, pols (les pols, distint de
      els polsos), tos, urbs;
    - tots els mots no aguts, com atles (abans atlas), alferes, càries,
      llapis,(7) pelvis, albatros, cactus, bíceps, etc.
    
    -ç: braç, braços; lluç, lluços, balç, balços, comerç, comerços,
    esquinç, esquinços, etc.(8)
    
    -x: reflex, reflexos; crucifix, crucifixos; influx, influxos;
    etc.(9)
    
    -ix: calaix, calaixos, peix, peixos, guix, guixos, boix, boixos,
    gruix, gruixos, etc.(10)
    
    - tx: despatx, despatxos, esquitx, esquitxos, cartutx, cartutxos,
    etc.(11)
    
    DOBLE FORMA DE PLURAL
    
    Poden seguir tant el model I (-s) com el model II (-os) els noms
    terminats en:
    
    - sc:     disc        discs   o   discos(12)
    - st:     gust        gusts   o   gustos(13)
    - xt:     text        texts   o   textos
    
    Prefereixen el model I, encara que la llengua parlada sovint els
    forma segons el model II, els terminats en:
    
    -ig:
    
    faig              faigs (o fajos) 
    passeig           passeigs (o passejos, passetjos) 
    desig             desigs (o desitjos) 
    goig              goigs (o gojos)
    enuig             enuigs (o enujos)(14)