CODI ACTIVITAT: TMS05042


FONT : RUAIX, J.A. Català/2. Ed. Casals 

    
    
    
    
    En aquest tema i el següent estudiem els adjectius pronominals,
    anomenats tradicionalment DETERMINATIUS. Tan aviat funcionen com a
    adjectius (o sia acompanyant un substantiu) que com a pronoms
    (substituint o representant un nom); per això en diem ADJECTIUS
    PRONOMINALS. També, alguns, poden fer d'adverbis.
    
    Demostratius
    
    Els demostratius indiquen la situació de la cosa de què es parla
    respecte a qui parla o escriu. Per extensió, designen també les
    coses actuals i, en el discurs, la persona o cosa de què s'ha parlat
    en últim lloc, fa poc, o de què es parlarà tot seguit: Aquest mes.
    Aquesta setmana. Vam trobar pel carrer un jove, i aquest jove fou
    qui ens va guiar on anàvem. Vegem-los esquemàticament:
    
    de proximitat 
    - aquest, aquesta, aquests, aquestes - això (o açò, ço) (pronom
      neutre)
    - aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes (arcaismes)
    
    de llunyania
    - aquell, aquella, aquells, aquelles - allò (pronom neutre)
    
    REMARQUES
    
    1) L'adjectiu demostratiu normalment s'anteposa al nom, però en
    algun cas es troba posposat: quan davant el nom ja hi ha un article
    o un altre determinatiu. Exs.: La dona aquella és la que et deia jo
    suara. Les cinc noies aquelles ja no van tornar més.
    
    2) En la llengua parlada de Barcelona i altres llocs no se sol
    pronunciar la s de aquest, adjectiu, davant els mots començats en
    consonant: aquest carrer es llegeix «aquet carrer»; tampoc quan és
    pronom: Aquest (pron. «aquet») ha fet això, però sí que es diu (i
    s'ha de dir), essent adjectiu, davant els mots comencats en vocal:
    aquest any, aquest exemple, aquest hivern, aquest home, aquest últim
    cop.(1) El plural aquests es pronuncia sempre «aquets» (però hi ha
    parlars que diuen aquestos).
    
    3) En català medieval hom distingia la proximitat del qui parla o
    escriu (1.ª persona) de la del qui escolta o llegeix (2.ª persona).
    Per al primer cas s'usava "aquest" i, per a l'altre, "aqueix".
    Modernament s'ha perdut tal distinció i "aqueix" ha esdevingut un
    arcaisme. Pompeu Fabra aconsellava de mantenir l'ús distint de
    aquest i aqueix almenys en l'estil epistolar i quan convingués de
    destriar cada situació (com és el cas dels escrits de caire adminis-
    tratiu, comercial, jurídic, etc.). Així es podria dir, per exemple:
    Des d'aquest poble on passo l'estiu us pregunto com us va en aqueixa
    ciutat.(2) D'aquesta manera disposariem d'uns demostratius equiva-
    lents als castellans «este» (aquest) i «ese» (aqueix).
    
    4) Ultra les formes literàries i comunes, existeixen en alguns
    parlars les variants est, esta, estos, estes (corresponent a
    aquest...) i eix, eixa, eixos, eixes (corresponent a aqueix...), que
    trobareu, també, llegint textos antics.(3)
    
    
    
    NOTES:
    
    1. Cal, doncs, evitar el defecte, en què avui alguns incorren, de
    pronunciar «aquet any», «aquet exemple», etc.

GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació