|
Numerals
Els adjectius numerals expressen quantitat exacta, ordre, fracció o
multiplicació; per tant, distingirem quatre classes de numerals:
cardinals, ordinals, partitius o fraccionaris i múltiples o
multiplicatius.
1) CARDINALS:
zero deu vint trenta cent
un, una onze vint-i-un trenta-un dos-cents,
(...una)(3) (...una) dues-centes
dos, dues dotze vint-i-dos trenta-dos tres-cents,
(...dues) (...dues) tres-centes
tres tretze vint-i-tres etc. etc.
quatre catorze vint-i-quatre quaranta mil
cinc quinze vint-i-cinc cinquanta un milió
sis setze vint-i-sis seixanta un bilió
set disset vint-i-set setanta un trilió4
vuit divuit vint-i-vuit vuitanta
nou dinou(2) vint-i-nou noranta
REMARQUES
A) Quan els cardinals són usats com a ordinals, no prenen mai la
forma femenina, i hom diu u en lloc de un: el quilòmetre u, l'u de
maig (= el primer de maig), el dia vint-i-u de setembre, la pàgina
dos (= la pàgina segona, la pàgina que porta el número dos), etc.
Igualment, quan representen els noms dels nombres naturals: l'u, el
trenta-u, el cent u, etc. Però comptant es diu un, dos...,
vint-i-un...; dos per un és dos...; com també en anunciar resultats
esportius: un a dos...
B) També poden usar-se com a qualificatius (sense adoptar la forma
de plural): els anys vint, la dècada dels (anys) cinquanta, etc.
C) Presos substantivament, tenen plural: els uns, els dosos;
d'aquest joc, n'han tret els vuits i els nous; ja no ens queden
quaranta-tresos (= parells de sabates del número 43); hi havia cents
de persones; té molts milions de pessetes, etc.
D) Davant de noms com pantalons, tisores (o estisores), ulleres,
etc., que, malgrat llur forma de plural, designen un sol objecte, el
numeral un es posa en plural: uns pantalons, unes tisores, etc.
2) ORDINALS: primer, segon, tercer (o terç), quart, cinquè (i, en
endavant, sempre prenent el cardinal amb la terminació -è), sisè,
setè, vuitè, novè, desè, onzè, dotzè, etc., dinovè, vintè,
vint-i-unè, vint-i-dosè, etc., trentè, trenta-unè, trenta-dosè,
etc., quarantè, etc., centè, etc., milè, etc.
REMARQUES
A) Tots els ordinals adopten la desinència de femení i plural com
els adjectius qualificatius: primer, primera, primers, primeres;
segon, segona, segons, segones; quart, quarta, quarts, quartes;
cinquè, cinquena, cinquens, cinquenes; sisè, sisena, sisens,
sisenes, etc.
B) Existeixen els ordinals llatinitzants quint, sext, sèptim, octau,
dècim, vigèsim, trigèsim, etc., però són preferibles les formes
derivades en -è: cinquè, sisè, setè, vuitè, desè, vintè, trentè,
etc. Les esmentades formes llatinitzants es reserven per a aplica-
cions especials com són les següents: una quinta, una sexta, una
sèptima, una octava (intervals musicals); un llibre en octau, una
octava (estrofa poètica), etc.
C) Les formes femenines dels ordinals, substantivades, s'empren com
a COL·LECTIUS: una desena de persones, una dotzena d'ous, a la
primera quinzena de setembre, etc. Altres noms col·lectius són:
parell, duo, duet, tercet, qüern (grup de 4), quartet, quintet,
sextet, centenar, grossa (12 dotzenes); miler o milenar, etc.
Exemples: un parell de mitjons, dos centenars de soldats, una grossa
de llapis, milers de persones, etc.
D) Els ordinals escrits en xifres romanes i superiors a deu són
usualment llegits com a cardinals: el segle XVII (el segle disset),
el capitol XIX (el capitol dinou), Lluís XVI (Lluís setze), etc.
3) PARTITIUS O FRACCIONARIS: mig, terç, quart o quarter, cinquè, i
tots els restants sempre amb la terminació -è, com els ordinals:
sisè, setè, vuitè, novè, etc. En lloc de desè, centè i milè s'usen
més aviat dècim, centèsim i mil·lèsim.
REMARQUES
A) Els partitius són quasi sempre substantivats: un mig, dos terços,
el quart de vint és cinc, un cinquè del seu pes, etc. Sovint són
substituïts per altres girs: la meitat de sis és tres (al costat de
mig pa, mitja taronja, una hora i mitja); una tercera (o terça) part
(al costat de un terç); una quarta part dels seus béns (al costat de
un quart dels seus béns, un quarter de pollastre); etc.
B) Noteu que a les terminacions castellanes en «-avo -ava», pròpies
dels partitius i dels ordinals, corresponen les catalanes -è -ena (i
no «-au -ava»): cast. «cinco veintidosavos» = cat. cinc
vint-i-dosens, etc.
4) MÚLTIPLES O MULTIPLICATIUS: doble, triple, quàdruple, quíntuple,
sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple.
REMARQUES
A) Llevat de "doble", els altres admeten una forma femenina en -a
quan s'apliquen a magnituds (és a dir, quan signifiquen "que és com
tres [o quatre, cinc, etc.] vegades un altre"): una distància
tripla. En canvi, tenen una sola forma quan signifiquen "format per
tres [o quatre, cinc, etc.]": la triple aliança d'Alemanya,
Àustria-Hongria, Itàlia.
B) De fet, els múltiples són habitualment substituïts, sobretot a
partir de quàdruple, per perífrasis com les que apareixen en els
següents exemples: una distancla quatre vegades més llarga, un
producte deu vegades més car, etc.
NOTES:
1. És molt corrent la pronúncia antihiàtica «dugues» per dues,
fenomen tolerable en la parla col·loquial.
2. Al País Valencià s'usen les variants desset (per disset), devuit
(per divuit), denou (per dinou).
3. En el llenguatge espontani se sol posar en singular el nom que ve
després de vint-i-un (i trenta-un, etc.): Ara té vint-i-un any. Tinc
cinquanta-una pesseta. No cal dir que és més lògic de posar el nom
en plural: ...vint-i-un anys, ...cinquanta-una pessetes. (Noteu,
tanmateix, la frase feta anar de vint-i-un botó.)
4. Eviteu els castellanismes «milló, billó, trilló».
GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació |
SALC - Servei d'Autoformació en Llengua Catalana
 |           |
CODI ACTIVITAT: TMS07044