CODI ACTIVITAT: TMS07044


FONT : RUAIX, J.A. Català/2. Ed. Ruaix


    
    
    
    Numerals
    
    
    Els adjectius numerals expressen quantitat exacta, ordre, fracció o
    multiplicació; per tant, distingirem quatre classes de numerals:
    cardinals, ordinals, partitius o fraccionaris i múltiples o
    multiplicatius.
    
    1) CARDINALS:
    
    zero       deu       vint            trenta       cent  
    un, una    onze      vint-i-un       trenta-un    dos-cents, 
                         (...una)(3)     (...una)      dues-centes 
    dos, dues  dotze     vint-i-dos      trenta-dos   tres-cents, 
                         (...dues)       (...dues)     tres-centes 
    tres       tretze    vint-i-tres     etc.         etc. 
    quatre     catorze   vint-i-quatre   quaranta     mil 
    cinc       quinze    vint-i-cinc     cinquanta    un milió 
    sis        setze     vint-i-sis      seixanta     un bilió 
    set        disset    vint-i-set      setanta      un trilió4
    vuit       divuit    vint-i-vuit     vuitanta 
    nou        dinou(2)  vint-i-nou      noranta
    
    REMARQUES
    
    A) Quan els cardinals són usats com a ordinals, no prenen mai la
    forma femenina, i hom diu u en lloc de un: el quilòmetre u, l'u de
    maig (= el primer de maig), el dia vint-i-u de setembre, la pàgina
    dos (= la pàgina segona, la pàgina que porta el número dos), etc.
    Igualment, quan representen els noms dels nombres naturals: l'u, el
    trenta-u, el cent u, etc. Però comptant es diu un, dos...,
    vint-i-un...; dos per un és dos...; com també en anunciar resultats
    esportius: un a dos...
    
    B) També poden usar-se com a qualificatius (sense adoptar la forma
    de plural): els anys vint, la dècada dels (anys) cinquanta, etc.
    
    C) Presos substantivament, tenen plural: els uns, els dosos;
    d'aquest joc, n'han tret els vuits i els nous; ja no ens queden
    quaranta-tresos (= parells de sabates del número 43); hi havia cents
    de persones; té molts milions de pessetes, etc.
    
    D) Davant de noms com pantalons, tisores (o estisores), ulleres,
    etc., que, malgrat llur forma de plural, designen un sol objecte, el
    numeral un es posa en plural: uns pantalons, unes tisores, etc.
    
    2) ORDINALS: primer, segon, tercer (o terç), quart, cinquè (i, en
    endavant, sempre prenent el cardinal amb la terminació -è), sisè,
    setè, vuitè, novè, desè, onzè, dotzè, etc., dinovè, vintè,
    vint-i-unè, vint-i-dosè, etc., trentè, trenta-unè, trenta-dosè,
    etc., quarantè, etc., centè, etc., milè, etc.
    
    REMARQUES
    
    A) Tots els ordinals adopten la desinència de femení i plural com
    els adjectius qualificatius: primer, primera, primers, primeres;
    segon, segona, segons, segones; quart, quarta, quarts, quartes;
    cinquè, cinquena, cinquens, cinquenes; sisè, sisena, sisens,
    sisenes, etc.
    
    B) Existeixen els ordinals llatinitzants quint, sext, sèptim, octau,
    dècim, vigèsim, trigèsim, etc., però són preferibles les formes
    derivades en -è: cinquè, sisè, setè, vuitè, desè, vintè, trentè,
    etc. Les esmentades formes llatinitzants es reserven per a aplica-
    cions especials com són les següents: una quinta, una sexta, una
    sèptima, una octava (intervals musicals); un llibre en octau, una
    octava (estrofa poètica), etc.
    
    C) Les formes femenines dels ordinals, substantivades, s'empren com
    a COL·LECTIUS: una desena de persones, una dotzena d'ous, a la
    primera quinzena de setembre, etc. Altres noms col·lectius són:
    parell, duo, duet, tercet, qüern (grup de 4), quartet, quintet,
    sextet, centenar, grossa (12 dotzenes); miler o milenar, etc.
    Exemples: un parell de mitjons, dos centenars de soldats, una grossa
    de llapis, milers de persones, etc.
    
    D) Els ordinals escrits en xifres romanes i superiors a deu són
    usualment llegits com a cardinals: el segle XVII (el segle disset),
    el capitol XIX (el capitol dinou), Lluís XVI (Lluís setze), etc.
    
    3) PARTITIUS O FRACCIONARIS: mig, terç, quart o quarter, cinquè, i
    tots els restants sempre amb la terminació -è, com els ordinals:
    sisè, setè, vuitè, novè, etc. En lloc de desè, centè i milè s'usen
    més aviat dècim, centèsim i mil·lèsim.
    
    REMARQUES
    
    A) Els partitius són quasi sempre substantivats: un mig, dos terços,
    el quart de vint és cinc, un cinquè del seu pes, etc. Sovint són
    substituïts per altres girs: la meitat de sis és tres (al costat de
    mig pa, mitja taronja, una hora i mitja); una tercera (o terça) part
    (al costat de un terç); una quarta part dels seus béns (al costat de
    un quart dels seus béns, un quarter de pollastre); etc.
    
    B) Noteu que a les terminacions castellanes en «-avo -ava», pròpies
    dels partitius i dels ordinals, corresponen les catalanes -è -ena (i
    no «-au -ava»): cast. «cinco veintidosavos» = cat. cinc
    vint-i-dosens, etc.
    
    4) MÚLTIPLES O MULTIPLICATIUS: doble, triple, quàdruple, quíntuple,
    sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple.
    
    REMARQUES
    
    A) Llevat de "doble", els altres admeten una forma femenina en -a
    quan s'apliquen a magnituds (és a dir, quan signifiquen "que és com
    tres [o quatre, cinc, etc.] vegades un altre"): una distància
    tripla. En canvi, tenen una sola forma quan signifiquen "format per
    tres [o quatre, cinc, etc.]": la triple aliança d'Alemanya,
    Àustria-Hongria, Itàlia.
    
    B) De fet, els múltiples són habitualment substituïts, sobretot a
    partir de quàdruple, per perífrasis com les que apareixen en els
    següents exemples: una distancla quatre vegades més llarga, un
    producte deu vegades més car, etc.
    
    
    
    NOTES:
    
    1. És molt corrent la pronúncia antihiàtica «dugues» per dues,
    fenomen tolerable en la parla col·loquial.
    
    2. Al País Valencià s'usen les variants desset (per disset), devuit
    (per divuit), denou (per dinou).
    
    3. En el llenguatge espontani se sol posar en singular el nom que ve
    després de vint-i-un (i trenta-un, etc.): Ara té vint-i-un any. Tinc
    cinquanta-una pesseta. No cal dir que és més lògic de posar el nom
    en plural: ...vint-i-un anys, ...cinquanta-una pessetes. (Noteu,
    tanmateix, la frase feta anar de vint-i-un botó.)
    
    4. Eviteu els castellanismes «milló, billó, trilló».
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    


GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació