|
CODI ACTIVITAT: TL05015
FONT :
RUAIX, J.A.
Català/3.
Ed. Ruaix
ADJECTIUS DERIVATS DE VERBS
Indiquen QUALITAT (p.e., tibant = que té la qualitat de tibar, que
tiba) els adjectius (molts dels quals també s'usen com a
substantius) procedents de verbs i acabats en:
-ant, -ent, -int. Aquests morfemes són, més que sufixos de
derivació, les terminacions de l'antic participi de present.
Morfològicament són invariables, val a dir, la mateixa forma serveix
per al masculí i per al femení. Els podem classificar en dos grups:
- Coincideixen amb la forma verbal dels respectius gerundis. Exs.:
abundant (de abundar, gerundi abundant), agreujant, amargant,
apressant, bategant, famejant, humiliant, imposant, pesant, picant,
sagnant, sufocant, tibant; lliscant (o llisquent), punxant (o
punxent); adient (adir-se), atraient (atreure o atraure), batent,
coent, complaent, creient, escaient, sorprenent; sobresortint,
sortint.
- Difereixen del gerundi. Exs.: adherent (de adherir, ger.
adherint), brunzent, bullent, coincident, concurrent, conduent,
convergent, convincent, dissolvent, esquitllent, excel·lent,
exigent, florent, fundent, influent, ixent, jacent, lluent, morent,
negligent, pudent (de pudir), punyent, remitent, resplendent,
satisfaent, sabent (amb e tancada), següent, sofrent, suplent,
tinent (i abstinent, continent), vinent (i avinent, convinent o
convenient, provinent), vivent (i convivent, supervivent).
-ós -osa. Exs.: abundós (de abundar), agradós, enyorós, cobejós,
frisós (o frissós), reganyós, esgarrifós, lliscós, estiregassós,
enganxós, arrapós (de arrapar-se).
-dor -dora (amb vocals temàtiques segons les conjugacions i amb les
variants cultes -tor -tora o triu, -sor -sora, -ssor -ssora).
Exemples classificats:
-ador: abassegador (de abassegar), abrusador, aclaparador,
astorador, agabellador, afalagador, caminador, durador, eixordador,
embafador, enlluernador, enraonador, esborronador, esperançador,
lluitador, menjador, pertorbador, suador, treballador, volador.
Sovint habilitats com a substantius de persona: llaurador, pescador,
caçador, muntador, administrador, governador, predicador, agitador.
Idem de cosa: agafador, arreplegador, espolsadors, tapadora,
piconadora, regadora, debanadores, acumulador, metralladora.
-edor: coneixedor (de conèixer), mereixedor, decebedor, ponedor,
corprenedor, prometedor, vencedor, sabedor; batedor, venedor,
fonedor, bevedor.
-idor: aterridor (de aterrir), colpidor, conqueridor, distribuïdor,
esdevenidor, esfereïdor, proveïdor, vividor (de viure); teixidor;
sostenidors.
variants cultes: lector, productor, constructor, conductor,
receptor, corruptor, redemptor, extintor, motor (fem. motriu o
motora), tractor (fem. tractriu o tractora); previsor, revisor;
emissor, impressor.
-tori -tòria: cultismes. Exs.: giratori, oscil·latori, depilatori,
contradictori, rotatori.
-iu -iva: cultismes. Exs.: imitatiu, qualificatiu, formatiu,
afirmatiu, venjatiu, partitiu, productiu, electiu, agressiu,
repressiu, suggestiu, auditiu, receptiu.
Propensió o aptitud
Indiquen PROPENSIÓ o APTITUD, o sia, equivalen a "que és propens a",
"que és apte per a", els adjectius derivats de verbs i acabats amb
els sufixos següents:
-dís -dissa. Exemples: filadís (que és de bon filar), armadís,
llevadís, corredís, plegadís; encomanadís (contagiós, fàcil
d'encomanar-se), embrutadís, trencadís, vincladís, engrunadís,
esbulladís, escorredís, esmunyedís, fonedís, cargoladís, arrapadís,
bellugadís, enamoradís, enyoradís, enterboledís, enfiladís,
esborradís.
-aire: en adjectius aplicats a persones i sovint substantivats.
Exs.: xerraire (inclinat a xerrar, a parlar molt), garlaire,
rondinaire, botzinaire, cridaire, gemegaire, renegaire, pidolaire,
manaire, criticaire, dansaire, cantaire, brunzinaire.
-er -era (sovint amb l'infix -an-). Exs.: ploraner (que sol plorar
sovint o per poca cosa), cridaner, triganer, pixaner; parler.
-dor -dora: indicant aptitud o obligació passiva (= "que és apte per
a ser..." o "que ha de ser..."). Exs.: pagador (p.e., suma
pagadora), casador (p.e., minyona casadora), entenedor (p.e.,
paraules entenedores), llegidor (p.e., una lletra llegidora),
atorgador, arreplegador, obeïdor, partidor, prenedor, faedor (del
verb fer), collidor.
Possibilitat activa o passiva
Indiquen POSSIBILITAT ACTIVA O PASSIVA, això és, equivalen a les
expressions "que pot..." o bé "que pot ser...", els adjectius
formats amb els sufixos següents:
-ívol -ívola. Exemples: mengívol (de bon menjar), llancívol (p. e.,
una arma llancívola), manegívol, escoltívol, torcívol, avancívol (p.
e., un camí avancívol), enyorívol, embrutívol.
Un cert nombre de derivats en -ívol són sinònims de derivats
d'altres sufixos. Exs.: avorrívol o avorrible, comportívol o
comportable, agradívol o agradós, llisquívol o lliscós o lliscadís,
trenquívol o trencadis, espantívol o espantadís, errívol o errador,
atractívol o atractiu.
-ble (amb vocals temàtiaues segons les conjugacions). Exemples
classificats:
-able: alleujable (que pot ser alleujat), arranjable, atorgable,
avaluable, blasmable, cobejable, comptable, defensable, lloable,
menyspreable, copsable, remeiable, suposable;
-ible: avorrible (del verb avorrir), defugible, guarible,
negligible, exhaurible, argüible, oïble, fruible, atribuible;
perdible (de perdre), constrenyible, movible.
Cultismes (formats com els substantius en -ió, p. 40): accessible
(com accessió, del v. accedir); corrosible (corrosió, corroir);
divisible (divisió, dividir); fusible i difusible, confusible
(fusió, fondre); admissible i emissible, permissible, etc.
(admissió, admetre); perceptible (percepció, percebre), però
apercebible, de apercebre; corruptible (corrupció, corrompre);
persuasible (persuasió, persuadir); comprensible i reprensible
(comprensió, comprendre); receptible (recepció, rebre); reductible
(reducció, reduir); productible (producció, produir); successible
(successió, succeir); dissoluble (dissolució, dissoldre). En canvi,
segueixen la derivació normal aquests altres: absorbible (de
absorbir, malgrat absorció), cedible, elidible, extingible,
dirigible, corregible, elegible, reprimible, eximible, distribuible,
traduible, deduïble.
-and -anda, -end -enda (indicant futur passiu, és a dir, amb el
valor originari de "que ha de ser..."; la majoria s'usen com a
substantius). Exs.: sumand (quantitat que ha de ser sumada),
multiplicand, operand, dividend; educand, examinand, graduand.
reverend, colend.
GENERALITAT
DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació |