CODI ACTIVITAT: TL05016


FONT : RUAIX, J.A. Català/3. Ed. Ruaix 

    
    
    
    VERBS DERIVATS DE NOMS
    
    
    Una part dels verbs derivats de noms substantius duen, a més del
    sufix, un prefix, i en aquest cas s'anomenen PARASINTÈTICS. El més
    abundant dels sufixos és el corresponent a la primera conjugació
    (-ar), en el benentès que tals verbs es conjuguen, naturalment, com
    qualsevol altre i, aleshores, canvien tal sufix, desinència o
    morfema pel que correspon a la forma que hom conjuga. El sentit
    bàsic que tenen aquests derivats és el de "POSAR EN ACCIÓ" allò
    expressat pel nom de què provenen, però aquest sentit genèric sovint
    s'especialitza. Vegem-ne la classificació.
    
    1 ) Amb el sufix -ar (1ª conjugació):
    
    a) SENSE PREFIX. Exemples agrupats per afinitats semàntiques:
    
    - arrelar (fer, criar arrels una planta, etc.), tanyar, fullar,
    borronar, fruitar, granar, pellar, canonar (treure canons els ocells
    petits);
    - cabridar (de cabrit: parir la cabra), garrinar, pollinar,
    vedellar;
    - dallar (segar amb la dalla), premsar, piconar, raspallar,
    sedassar, garbellar, cisellar, burinar, alambinar, burxar,
    esperonar, agullonar, deixuplinar, urpar, queixalar, tossar;
    - estintolar o estontolar (de estintol o estontol, que són sinònims
    de puntal: apuntalar), faixar, sogar, segellar;
    - niquelar (donar un bany de níquel), sucar, fumar, salar, femar (de
    fems), sorrar, llastar, encensar;
    - trenar (disposar cabells, fils, etc. formant trena), nuar (de nus,
    antigament nu), cargolar, cabdellar, balmar-se, esglaonar, espaiar,
    imantar, jaspiar;
    - col·leccionar (fer col·lecció), congestionar, afeccionar,
    esperançar, meravellar, delerar, estatjar;
    - telefonar (comunicar o parlar per telèfon).
    
    Amb el significat de "treure una cosa": plomar (com a verb
    intransitiu: arrencar les plomes a un ocell)(1), cotnar, escatar,
    pelar (de pèl).
    
    Van també sense prefix: moblar, travessar, consolar, turmentar,
    compassar.
    
    Acaben en -isar (no en -itzar): croquisar, irisar, matisar,
    tamisar.(2)
    
    b) AMB PREFIXOS. Són els derivats PARASINTÈTICS. Classificació
    segons els prefixos:
    
    a- (idea de contacte, moviment, etc.). Exemples per afinitats
    semàntiques:
    
    - apilotar (reunir formant pilot), acaramullar, amanyogar (de
    manyoc), apirrossar-se (de pirrossa), aterrossar-se (de terròs),
    aglevar-se, agrumollar-se, aborrallonar-se, ablenar-se (de ble),
    adollar-se, amotar-se (de mota);
    - arraconar (posar en un racó, etc.), arrecerar, allitar-se,
    ajaçar-se, ajocar-se, acarrerarse (de carrer), afonar (de fons),
    aterrar;
    - amidar (prendre mides), avaluar, apamar;
    - amollonar (senyalar amb mollons), atermenar;
    - adiar (fixar el dia), ajornar;
    - apressar-se (donar-se pressa), afal·lerar-se, airar-se,
    atrafegar-se, apassionar-se, adolorar, acalorar; 
    - acarar (posar cara a cara), agenollar-se;
    - acomiadar (donar comiat).
    
    També amb el prefix a- (les formes sense prefix són incorrectes):
    afusellar, anivellar.(3)
    
    Notem les formes dobles (preferible la primera): aconsellar o
    consellar, adelitar-se o delitar-se, afigurar-se o figurar-se,
    arrossegar o rossegar, avarar o varar, aviciar-se o viciar-se. Tenen
    significats distints: aguaitar i guaitar, apreuar i preuar,
    assenyalar i senyalar. Són parcialment sinònims: allistar i llistar,
    anomenar i nomenar.
    
    en- (em- davant de m, b, p; enclou idea d'interioritat, cobertura,
    entrada, etc.). Exemples per afinitats semàntiques:
    
    - embagular (posar en un bagul), embotar (de bóta), encovenar,
    empilar (de pila), embeinar, endollar (de dolla), embutxacar,
    embarcar, encotxar, emmagatzemar, engabiar, engrapar, encauar,
    empresonar, encerclar, emparedar, enxarxar, embrancar-se;
    - encatifar (cobrir amb una catifa), enrajolar, endomassar,
    engarlandar, empaperar, encerar, enllustrar, enquitranar, envescar,
    enseuar (de sèu), ensabonar, ensucrar, enguixar, ensofrar,
    envernissar, enfarinar, empolsar, emmidonar, emmetzinar, embenar,
    emmanegar, encercolar, enjoiar, encapçalar;
    - enrotllar (donar forma de rotlle), enrinxolar-se, encreuar;
    - ennuvolar-se (cobrir-se de núvols), emboirar-se, emplujar-se,
    encalmar-se;
    - encoratjar (donar coratge), enrabiar-se, enverinar, encaboriar-se,
    enneguitar-se, enrogallar-se, enfebrar-se, embutllofar-se,
    endeutar-se, engatjar (de gatge), emmainadarse, emmirallar.
    
    Formes dobles (preferible la primera): emmurallar o murallar,
    maridar o emmaridar, sulfatar o ensulfatar. Tenen significats
    distints: enraonar i raonar; enviar i aviar; emplaçar, aplaçar i
    plaçar; endreçar, adreçar i dreçar. Són parcialment sinònims:
    encreuar i creuar, engreixar i greixar, enregistrar i registrar.
    
    
    es-, des- (idea d'exclusió, pèrdua, ruptura, etc.). Exemples per
    afinitats semàntiques:
    
    - esclofollar (llevar la clofolla), espellofar, escuar, escornar,
    esbudellar, estripar (de tripa), esmocar (de moca), escanyotar (de
    canyota), esgramenar (de gram), espanyar, esteranyinar, espolsar,
    espuçar, espuntar, escantellar, escrostonar (de crostó), esgotar (de
    gota);
    - esllomar (fer malbé els lloms), esmalucar, espeuar-se,
    esgargamellar-se, esventrar, esbucar (de buc), esvedellar-se (de
    vedell: avortar la vaca), espollinar-se (de pollí: afollar-se la
    somera);
    - esbocinar (fer bocins), esmicolar o esmicar (de mica), esparracar,
    esquarterar (de quarter), esbadiar (de badia); - esbiaixar (tallar o
    col·locar de biaix), escalivar (coure al caliu);
    - desglevar (llevar la gleva), desossar, desfonar (de fons),
    desalenar, desconhortar, descoratjar, desparençar (de parença).
    
    Són sinònims (preferible la primera forma): esfullar o desfullar,
    esgranar o desgranar, esbrancar o desbrancar.
    
    re- (intensiu). Exs.: recolzar, regraciar.
    trans- (idea de canvi). Exs.: transbordar, transvasar. 
    entre- (idea de relació). Exs.: entrebancar, entrellaçar.
    
    
    2) Amb el sufix -ir (3ª conjugació). Tots aquests derivats són
    PARASINTÈTICS, és a dir, van amb prefix:
    
    a- (as- davant de s). Exs.: adolorir (causar dolor), avergonyir,
    assaborir, afavorir, atemorir.
    
    en- (em- davant de m, b, p). Exs.: emperesir (fer agafar peresa),
    embasardir, emmalurir-se, enfredorir, enfervorir, ensenyorir,
    embotir, encallir (de call); -empedreir (endurir com una pedra),
    envidreir-se, enfereir-se (de fera); -engolir (empassar-se per la
    gola).
    
    es-. Exs.: espunyir-se (desllorigar-se un puny), espaordir (fer
    agafar por), espoltrir (reduir a pols).
    
    
    3) Amb el sufix -ejar (1ª conjugació). Exemples classificats:
    
    a) verbs intransitius: criaturejar (fer coses pròpies de criatura),
    donejar, senyorejar (tenir les maneres d'un senyor), saviejar,
    bestiejar, simiejar, ciutadejar, poblejar, furetejar (de fura),
    anguilejar, llanejar, allejar; -bracejar (agitar els braços), cuejar
    o cuetejar (de cua), espatllejar, parpellejar, fressejar (de
    fressa), remorejar, suquejar (de suc), sanguejar, bavejar,
    llagrimejar, gotejar, espurnejar, guspirejar, flamejar, marradejar
    (de marrada), ganejar, famejar, sedejar (de set), ansiejar,
    caboriejar, desvariejar, fantasiejar, profidiejar, carenejar,
    costerejar (de costa, costera), fronterejar, borrasquejar,
    calamarsejar, marcejar, vesprejar.
    
    
    b) verbs transitius: fuetejar (donar cops de fuet), bastonejar,
    ribotejar, carrejar o carretejar (transportar en carro o carreta),
    trossejar (fer trossos), bocinejar, airejar (sotmetre a l'acció de
    l'aire), bronzejar, festejar (fer festes, etc.), llagotejar,
    fastiguejar, neguitejar, anguniejar, sermonejar, senyorejar (ser
    senyor de...).
    
    Formes dobles (la primera és la preferible): boxar o boxejar,
    calafatar o calafatejar, desvariejar o desvariar, flirtar o
    flirtejar, freturar o freturejar, gloriejar-se o gloriar-se,
    negociar o negociejar, pedalar o pedalejar,(4) sanglotar o
    sanglotejar. Tenen significats distints: critiquejar i criticar,
    forcejar i forçar. Són parcialment sinònims: estiuejar i estiuar,
    flairar i flairejar, fumar i fumejar, ventar i ventejar.
    
    
    4) Amb el sufix -egar (1ª conjugació):
    
    a) SENSE PREFIX. Exs.: pedregar (de pedra), llampegar (de llamp),
    manegar (de mà).
    
    b) AMB PREFIXOS:
    
    a-. Exs.: abonyegar (de bony), amuntegar (de munt), apedregar (de
    pedra), assedegar (de set).
    en- (o em-); Exs.: empantanegar (de pantà), empolsegar (de pols),
    ennuegar (de nus, antigament nu).
    es-. Exs.: esdentegar (o esdentar: de dent), esfilegar (de fil).
    
    
    5) Amb els sufixos -itzar, -ificar (1ª conjugació), que són propis
    del vocabulari culte (per tant, hi ha pseudo-derivats). Exemples:
    
    - organitzar (de òrgan), caracteritzar, hospitalitzar, ozonitzar;
    -obstaculitzar (posar obstacles), dogmatitzar, sistematitzar;
    -agonitzar (ser a l'agonia), harmonitzar, emfasitzar; -sintetitzar
    (reduir a síntesi), analitzar, paralitzar;(5)
    
    - ossificar (convertir en os), gasificar, deificar, classificar,
    significar, exemplificar; -glorificar (conferir glòria, fer
    gloriós), fructificar (donar fruit), crucificar (clavar en creu),
    pacificar (establir la pau).
    
    
    
    NOTES:
    
    1. El mateix verb, usat intransitivament, vol dir "posar ploma un
    ocell". Per altra banda, existeix també plomar derivat de plom:
    "posar ploms" o "segellar amb plom".
    
    2. I, derivat d'un adjectiu, improvisar. Observem de passada que no
    s'admeten derivacions innecessàries com "aterroritzar" (per
    aterrir), "col·lisionar" (per col-lidir), "decepcionar" (per
    decebre), "pol·lucionar" (per pol·luir), "promocionar" (per
    promoure), "traïcionar" (per trair), "visionar" (per veure).
    
    3. I, pseudo-derivat de l'adjectiu lliure, alliberar.
    
    4. El DLC dóna preferència a pedalejar, però no hi ha dubte que la
    forma més genuïna és pedalar.
    
    5. Notem de passada que no s'admeten les formacions redundants
    "garantitzar" (per garantir), "valoritzar" (per avaluar o valorar).

GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació