CODI ACTIVITAT: TL05020


FONT : RUAIX, J.A. Català/3. Ed. Ruiax 

    
    
    
    COMPOSTOS (O DERIVATS) MITJANÇANT PREFIXOS
    
    
    Quan el primer element d'un mot no primitiu ni simple és una
    partícula -adverbi, preposició o, simplement, prefix- que modifica
    la idea expressada pel segon, el qual és sempre un substantiu, un
    adjectiu (rarament un adverbi) o un verb, aleshores tenim uns mots
    que, fixant-nos sobretot en la forma gramatical del component
    principal, que no varia, ja hem de classificar dins els COMPOSTOS,
    tot i que, si ens fixem més aviat en el sentit del nou mot, que és
    el resultat de modificar la idea del radical, podem considerar-los
    DERIVATS.
    
    Cal tenir present que hi ha un gran nombre de preposicions que no
    tenen altra aplicació que la de formar aquesta mena de compostos o
    derivats per prefixació, car no s'usen mai independentment.(1) També
    cal saber que és aquest un procediment que ha donat i dóna a la
    llengua un gran cabal de mots nous. El significat que en les llistes
    següents s'atribueix a tals prefixos és el que en general tenen en
    els mots que ells ajuden a formar, però hem d'advertir que tot
    sovint tenen altres sentits, sia ja d'origen, sia fruit dels canvis
    o matisos de significat que han pres en el transcurs del temps. Els
    verbs derivats que, a més d'un prefix, duen afegit un sufix (mots
    PARASINTÈTICS) han estat estudiats en els temes 9 i 10.
    
    Classifiquem aquests mots en dos grans grups, segons que tinguin els
    prefixos àtons o tònics. En apèndix a aquest tema, estudiem el
    problema dels mots amb essa líquida originària, que afecta
    especialment els compostos mitjançant prefixos.
    
    
    Mots amb prefixos àtons
    
    
    1) Amb idees que podem agrupar en el capítol de LLOC, CONTACTE O
    MOVIMENT, tenim els prefixos següents:
    
    a- (as- davant de s): ajuntat a certs verbs intransitius, en fa
    verbs transitius o pronominals. Exemples: de jeure (Jèiem a terra),
    ajeure (Ajagueren el ferit damunt la taula) i ajeure's (Ens vam
    ajeure a l'ombra d'una alzina); de seure, asseure i asseure's; de
    dormir, adormir i adormir-se; de tardar (No tardis a venir), atardar
    (Atardaren molt la vinguda a Barcelona) i atardar-se (Cada dia
    s'atarden al cafè fins a les dotze); de semblar (Aquesta fruita
    sembla madura), assemblar-se (Aquest noi s'assembla al seu pare), de
    baixar (Els preus baixen) abaixar (Cal abaixar el preus); de pujar,
    apujar. També tenen significats distints els verbs bastar i abastar,
    llevar i allevar, replegar (en la majoria de les seves accepcions) i
    arreplegar.(2)
    
    en- (em- davant de m, b, p): sols forma verbs i significa en general
    que l'acció es realitza en o damunt alguna cosa. Exs.: encavalcar,
    enclavar, encloure.(3)
    
    ex-: significa "de dins a fora". Exs.: exportar, excloure,
    excèntric.
    
    trans-, tras-, tra-, significant "d'una banda a l'altra", "a través
    de", etc. Exs.: transatlàntic, transpirinenc, transsiberià,
    transsaharià; transformar, transbordar, transposar, transvasar,
    traspassar, trascolar, traspalar, trasplantar, trasmudar,
    traslluir-se.(4)
    
    
    2) Amb una idea de TEMPS (en la majoria dels casos) tenim el prefix:
    
    pre- (pres- davant de s), que significa "amb antelació". Exs.:
    preexistir, predisposar, prefabricar, preveure, pressentir,
    prejudici, predir, prefixar, premeditar, prehistòria. Amb idea de
    superioritat: predominar, prevaler.
    
    
    3) Amb idees bàsiques que podem agrupar dins el capítol de MANERA o
    QUANTITAT, tenim els prefixos:
    
    a- (an- davant de vocal o h). Prefix privatiu (d'origen grec), que
    significa "sense". Exs.: amoral, acrític, anormal, apolític,
    aconfessional, apètal, asimètric, atípic, anharmònic, anastigmàtic,
    analcohòlic, analfabet, anovulatori.
    
    in- (im- davant de m, b, p; ir- davant de r; il· davant de l; i-
    davant de ll). Expressa negació. Exs.: inadequat, inexacte,
    inescaient, ininterrompre, inútil, incòmode, indigne, infidel,
    inhumà, injust, il·lògic, immòbil, innoble, imparell, imprecís,
    irregular, insospitat, intranquil, inversemblant, inacceptable,
    inalienable, inavaluable, inestroncable, inesbrinable, inesborrable,
    imbarrejable, inconquerible, incopsable, indefugible, indesitjable,
    inguarible, il·legible, immancable, innombrable, imponderable,
    inqualificable, irremeiable, irreprotxable, insadollable,
    insubmergible, intractable; -inexactitud, incertitud, inseguretat,
    infermetat, irresolució, inconnexió, inacció, irreligió.
    
    des-, de-, dis-, significant "el contrari de". Exs.: deslligar,
    desfermar, desagafar, descollar, desajuntar, desembolicar,
    desenvolupar, desvestir, desabillar, desbolcar, desguarnir,
    desmoblar, desembeinar, desembutxacar, desembossar, desarrissar,
    desarrugar, desabonyegar, descargolar, desarranjar, desendreçar,
    desguerxar, desinflar, desagreujar, desenutjar, desengorronir,
    desensopir; -desagradar, desaprovar, desaprofitar, desamar;
    -desigual, deslleial, descortès, deshonest, desatent, desavinent,
    desagradable, desapercebut, desagrait; -desplaer, desordre,
    desavantatge, desafecció, desamor, desgrat, desesma, desmesura;
    -decréixer, deformar; -discontinu i discontinuitat, disconforme i
    disconformitat, dissemblant i dissemblança, dissort i dissortat,
    disgust i disgustar, disculpa i disculpar, disparitat.(5)
    
    con- (com- davant de m, b, p; col· davant de l; cor- davant de r),
    co-, expressant idea de companyia o concurrència. Exs.: corregnar,
    col·laborar, cooperar, coexistir, conviure, cohabitar condoldre's,
    compenetrar-se, confluir, combatre; -consubstancial, consanguini,
    commensurable, contemporani; -concausa, correlació, confluència,
    contracte; -conciutadà, compatriota, correligionari, condeixeble,
    consogre, consoci, compare, comare.(6)
    
    per-, expressant idees de completesa, d'excés, "tot al llarg de", "a
    través de". Exs.: perbullir, perfer, perdurar, perseguir, percaçar,
    pergirar.(7)
    
    bes-, bi-, expressant idea de duplicació: besavi, besnét, besoncle,
    bes-tia (amb guionet per a facilitar-ne la lectura); -besllaurar,
    bescavar, bescuit, bescara, bescoll, besllum; -bimà (que té dues
    mans), bianual (que té lloc dues vegades l'any), bisetmanal. Altres
    idees: bescanviar, bestreure; bescantar, bescomptar-se.(8)
    
    re- (res- davant de s).(9) Expressa idees de repetició, acció
    contrària, etc. Exs.: reconstruir, reedificar, reimprimir, reeditar,
    recomençar, repoblar, retrobar, renéixer, reaparèixer, recaure,
    reelegir, reboda, redall, de retop, de rebot; -revendre, rellogar,
    refallar, remullar, remirar, repassar, retocar, resseguir, recercar;
    -rebesavi, rebesnét; -reabsorbir, recobrar, redreçar, reprendre,
    rejovenir, restablir, ressorgir, ressortir, retornar, refer;
    -reacció, reflux, ressò, ressol (reverberació del sol), ressòl
    (solatge, pòsit), repèl, repenedit.
        És destacable el valor intensiu o superlatiu que té també aquest
    prefix, equivalent aleshores a "molt" o "més que". Exs.: rebò (molt
    bo), redolent, replè, ressec, reconsagrat, rebé. Interjeccions
    intensives: redimoni!, rediantre!, Déu me'n reguard!
    
    
    Mots amb prefixos tònics
    
    Per PREFIXOS TÒNICS entenem aquells que es pronuncien, pel que fa al
    timbre de les vocals, com si fossin escrits separadament del mot que
    modifiquen. Així la a, la e i la o d'aquests prefixos es pronuncien
    clares, sense reduir-se, la a i la e, al so de vocal neutra ni, la
    o, al so de u.
    
    Els anirem estudiant classificats per grups temàtics: 1) càrrecs;
    2) lloc o temps; 3) manera o quantitat.
    
    
    1) Anteposant determinats prefixos tònics es formen noms referents a
    CÀRRECS. El prefix va unit al nom que modifica semànticament
    mitjançant un guionet. Observem cada un d'aquests prefixos i la idea
    que afegeixen al nom, amb exemples:
    
    sots- (idea de "immediatament inferior a"): sots-director,
    sots-intendent, sots-secretari, sots-diaca, sots-prior,
    sots-delegat, sots-arrendador. D'aquests noms, podem fer-ne derivar
    d'altres, com sots-direcció, sots-intendència, sots-secretariat,
    sots-diaconat.
    
    vice- (idea de "substitut de"): vice-president, vice-rector,
    vice-cònsol, vice-almirall.(10)
    
    ex- (idea de "fou"): ex-president, ex-ministre, ex-secretari,
    ex-sots-secretari. Cal no confondre aquest prefix tònic i escrit amb
    guionet amb el prefix homònim, però àton i sense guionet, que
    estudiem a les pp. 65 i 84.
    
    
    2) Afegeixen, originàriament, idees que podem agrupar en el capítol
    de LLOC o TEMPS els prefixos següents, que s'ajunten a l'altre
    component sense cap guionet, fora de comptats casos en què cal
    facilitar la lectura:
    
    sobre-, super- i supra- (idees de "al damunt de" o "més que"):
    sobredent, sobrepreu, sobresou, sobrealimentació, sobreproducció,
    sobresaturació; -sobrehumà, sobrenatural, sobreplè; -sobrevolar,
    sobrepujar, sobrepassar, sobreeixir, sobresortir, sobrecarregar,
    sobreexcitar; -supersubstancial, superfí, superhome, supermercat,
    superintendent; -supraaxillar, suprasensible, supraterrenal.
    Variants: sobreviure, però supervivent; sobreabundar o superabundar;
    sobreposar i superposar.(11)
    
    sota-, sub- i infra- (idees de "situat a sota", "en grau inferior
    a", "quasi, no del tot"): sotabarba, sotamàniga, sotavent;
    -sotasignat; -sotascriure, sotaposar; -subsòl, subtítol, subíndex,
    subclasse, subcomissió, subàrea; -submarí, subalpí, subnormal;
    -subdividir, subestimar, subratllar; -infraaxil·lar, inframaxil·lar,
    infraroig, infraoctava.(12)
    
    avant-, ante- (idees de "al davant de" o "abans de"): avantbraç,
    avantcambra, avantllotja, avantmuralla, avantport, avantguarda,
    avantpassat, avantprojecte, avantvotació, avant-tren (amb guionet);
    -antesala, antevigília, antepenúltim, antediluvià; -anteposar.(13)
    
    pre- (amb guionet; idees de "anterior o precedent a" o bé "al davant
    de"): pre-socràtic (anterior a Sòcrates), pre-constantinià (anterior
    a Constantí), pre-colombí (anterior a Cristòfor Colom); -pre-romà
    (anterior a l'època romana), pre-cristià, pre-romànic, pre-clàssic;
    -pre-escolar, pre-científic, pre-matrimonial; -pre-tònic,
    pre-palatal, pre-molar (p. e., queixals pre-molars);
    -pre-renaixement, pre-romanticisme; -pre-cocció, pre-encesa,
    pre-combustió, pre-escalfament, pre-contracte; -Pre-pirineus,
    Pre-alps.(14)
    
    post- i rere- (significant "després de, posterior a" o "darrere"):
    postdiluvià (posterior al diluvi universal), postmeridià,
    postoperatori, posttraumàtic, postpalatal, posttònic, postverbal;
    -postcombustió, postencesa, postguerra, postdata, postimpres-
    sionisme; -rerecor (lloc d'una església situat darrere el cor,
    etc.), rerefons, rereguarda (l'oposat de avantguarda), reraltar (amb
    elisió de l'última vocal del prefix).(15)
    
    alt- i el seu contrari baix- (prefixos emprats en lingüística; tots
    dos amb guionet): alt-alemany; baix-alemany, baix-llatí,
    baix-navarrès.
    
    intra- (significant "dins, a l'interior de"): intravenós (dins les
    venes), intramuscular.(16)
    
    fora- i extra- (significant, òbviament, "fora", però també, en
    alguns casos, "més que"): foragitar (gitar, o treure, fora),
    foraviar, forassenyat (fora de seny, sense seny); -extraterritorial,
    extrazodiacal, extrajudicial, extralegal, extraoficial, extramurs,
    extraterrestre, extravertit; -extrafí (més que fi), extraplà.(17)
    
    circum- (significant "al voltant"): circumpolar (situat als volts
    d'un pol), circumveï, circumnavegar.(18)
    
    entre- i inter- (amb diversos significats):
    
    - significant "entre, entremig de": entrefilet (paràgraf entre dos
    filets), entrenús, entrecella, entrevia, entresol, entreacte;
    interdental (situat entre les dents), interatòmic, interplanetari;
    intertropical, interlínia, interposar;
    
    - significant "l'un a l'altre": entrebatre's (batre's mútuament),
    entrexocar, entrecanviar, entreajudar-se, entrelligar, entreteixir;
    intercanvi, interacció, internacional, interurbà, interdiocesà;
    
    - significant "a mitges": entreobrir (mig obrir), entreveure,
    entrebadar-se, entregirar-se, entresuat, entreclar; entreparent,
    entrellum, entreson.(19)
    
    prop-: propdit (dit abans, fa poc), proppassat, propvinent,
    propparent (parent pròxim).
    
    juxta- (significant "al costat de"): juxtaposar, juxtalineal.
    
    para- (té el valor etimològic de "al costat de", però s'usa
    significant "quasi", "al marge però semblant"): paralitúrgia,
    parapsicologia, paramilitar, parateatral.(20)
    
    ultra- (significant "més enllà", "més que", "en un grau excessiu"):
    ultramar, ultratomba, ultraviolat, ultrapassar; ultracentenari (que
    té més de cent anys), ultramicroscòpic, ultragasós, ultrapressió;
    ultraconservador, ultramodern, ultradreta, ultracorrecció.
    
    
    3) Afegeixen idees que podem englobar dins el capítol de MANERA o
    QUANTITAT els prefixos següents:
    
    ben- i el seu contrari mal-. Classificació i exemples:
    
    - verbs: malgastar, malbaratar, maltractar, malfiar-se, malpensar,
    malfixar-se, malcriar, malacostumar, malservir, malentendre,
    malvendre, malferir, malprendre, maldormir; malmetre (fer malbé,
    etc.), malmenar (tractar malament, etc.);
    
    - adjectius: malapte, maldestre, malcontent, malcreient, malsà,
    malagradós, malcurós; malastruc / benastruc; malagraït; malsofert;
    malvist / benvist; malvolgut / benvolgut; malparlat / benparlat;
    malcarat (derivat de cara), malrobat (der. de roba), malganós (der.
    de gana), malfeiner (der. de feina). Casos especials: malaurat /
    benaurat; malaurós / benaurós; malaguanyat;
    
    - derivats d'altres mots amb ben- o mal-: malfiança (de malfiar-se),
    maltractament (de maltractar), malbarat (de malbaratar), malaptesa
    (de malapte), malcriadesa (de malcriat), malastrugança i benastru-
    gança (de malastruc i benastruc), malaurança i benaurança (de
    malaurat i benaurat), malvolença i benvolença (de malvoler i
    benvoler), malentès (de malentendre);
    
    - amb infinitius o participis substantivats: malestar / benestar;
    malviure / benviure; malveure / benveure; bendir; benvinguda,
    benanada.
    
    menys- (idea negativa, pejorativa o d'inferioritat): menyscreient;
    menysprear, menystenir, menysvalorar.(21)
    
    contra- i anti- (amb diversos sentits):
    
    - oposició: contraacusació, contraindicació, contramarxa,
    contraofensiva, contraprojecte, contrafur, contrarebut, contrare-
    volució, contrareforma, contrasentit, contratestimoniatge,
    contrapès, contrallum; contranatural, contraatacar, contraposar,
    contragirar, contradir; a contraclaror, a contracor, a contrapèl, de
    contracop;
    
    - antiimperialisme, antisemitisme, antimilitarisme, antinatalisme,
    antipatriota, anticicló, antitoxina, anticlor, Anticrist;
    anticlerical, antireligiós, antihigiènic, antiestàtic, antiregla-
    mentari, antiaeri, antisubmarí, anticarro, anticongelant,
    anticorrosiu, antirovell, antirobatori, antixoc;
    
    - reciprocitat: contracanvi, contrasenya;
    
    - duplicació o esforç: contrafilera, contrabarrera, contramotlle,
    contrafilet, contrasegell, contraregistre, contramur, contraroda,
    contrasignar;
    
    - segon lloc en categoria o grau: contraalmirall, contramestre.(22) 
    
    pro- (amb guionet; significant "a favor de": pro-àrab, pro-israelià.
    (23)
    
    no- (amb guionet; denotant oposició o negacióì: no-agressió (p.e.,
    pacte de no-agressió), no-intervenció, no-bel·ligerància (i no-bel-
    ligerant), no-alineament (i no-alineat), no-ingerència, no-violència
    (i no-violent), no-pagament, no-combatent, no-creient,
    no-compareixent (i no-compareixença), no-fumador, no-metall.(24)
    
    pseudo- (amb guionet; significant "fals"): pseudo-profeta
    pseudo-fruit, pseudo-derivat, pseudo-observança, pseudo-
    paràlisi.(25)
    
    auto- (significant "d'un mateix, per un mateix"): autoacusació,
    autodefensa, autobiografia, autogestió, autogovern, autosuggestió,
    autolesió, autoretrat, autoservei.(26)
    
    co- (significant "ensems amb, en comú": coautor, codirector,
    coarrendatari, coedició, coeducació, cocatedral.(27)
    
    nou- (significant "de nou, recentment"): nounat, noucasat (p.e.,
    Aqui hi viuen uns noucasats), nou-ric (amb guionet per a
    facilitar-ne la lectura), nouvingut.(28)
    
    neo- (significant "nou, recent, darrer"): neoclassicisme,
    neoromanticisme, neorealisme; neomaltusianisme, neodarwinisme;
    neocapitalisme, neocolonialisme, neofeixisme, neonazisme; neollati,
    neotestamentari; neozelandès (de Nova Zelanda).(29)
    
    quasi- (amb guionet, significant "gairebé" o "en certa manera, com
    si fos"): quasi-totalitat, quasi-unanimitat; quasi-contracte,
    quasi-delicte, quasi-parròquia.
    
    semi- (significant "la meitat" o "parcialment, no completament,
    quasi"): semicercle, semicircumferència, semieix, semiremolc,
    semicorxera; semitransparent, semifluid, semiautomàtic, semivocal,
    semifinal.
    
    arxi-, que té dos valors:
    
    - escrit amb guionet, té valor superlatiu, equivalent a "més que":
      arxi-milionari, arxi-satisfet, arxi-pedant, arxi-conegut;
    - escrit sense guionet, expressa preeminència o superioritat:
      arxiduc, arxicanceller, arxidiòcesi, arxiconfraria, arxiepiscopat,
      arxifonema.(30)
    
    hiper- i el seu contrari hipo- (significant "ultra mesura" i "en
    grau deficient" respectivament): hipertensió i hipotensió;
    hipersecreció, hiperinflació, hiperrealisme; hipercrític,
    hiperemotiu; hipoventilació.(31)
    
    multi- i poli- (significant "molts, més d'un"): multicopista,
    multilingüisme, multiprocés, multiflor, multinacional, multiracial,
    multimilionari; poligènesi, polisintetisme, policultura,
    policlínica.(32)
    
    pan- (significant "tot"): pangermanisme, panhel·lenisme,
    panarabisme, panpsiquisme.
    
    macro- i el seu contrari micro- (significant "gran o gros" i "petit"
    respectivament): macroanàlisi i microanàlisi, macrocosmos i
    microcosmos, macroeconomia i microeconomia, macrorevolució i
    microrevolució, macrofotografia i microfotografia, macroplàncton i
    microplàncton; macromolecular; microorganisme, microsolc, microbús,
    microfilm, microona.(34)
    
    
    proto- (significant "primer, principal, anterior"): protohistòria,
    protollengua, protocervell, protomàrtir, protocanònic; protono-
    tari.(35)
    
    
    apèndix
    
    EL PROBLEMA DELS MOTS AMB ESSA LíQUlDA ORIGINÀRIA
    
    
    Hi ha llengües, com el grec, el llatí, l'anglès, etc., que tenen una
    sèrie de mots començats amb s seguida de consonant (p.e., en llatí,
    schola, spatium, stella), anomenada ESSA LÍQUIDA (perquè es
    pronuncia com liquada, fosa, formant síl·laba amb el fonema següent,
    generalment oclusiu). La fonètica catalana, en canvi, semblantment a
    la castellana, defuig aqueixa pronúncia líquida i, quan incorpora
    mots d'aquell tipus, hi fa una epèntesi, és a dir, els articula amb
    una e prèvia (pronunciada vocal neutra en el català oriental) de
    suport (dita e epentètica), so que a la llarga es reflecteix en
    l'escriptura. Així, per exemple, dels mots llatins abans esmentats,
    n'hem obtingut escola, espai, estel o estela; dels mots anglesos
    slogan, snob, sport, stock, n'hem fet eslògan, esnob, esport, estoc,
    i els termes també anglesos snack, spot, stop (encara no adaptats
    gràficament) els pronunciem habitualment "esnac", "espot", "estop".
    
    Doncs bé, aquests mots amb essa líquida originària presenten un
    problema. Quan els combinem com a segon element d'un altre mot,
    prefix o radical, els hem d'escriure amb la e epentètica o sense?
    
    Al nostre entendre, per a adoptar una solució encertada cal
    distingir diferents casos:(36)
    
    1) El primer és el cas de mots que s'han format en la nostra llengua
    ja d'antic o que ens vénen, bo i compostos, del llatí mateix per
    evolució popular. En aquests mots, la nostra fonètica hi ha imposat
    formes elidint (o no intercalant) la e, com es veu en els següents
    exemples: sotascriure, sobrescriure, rescriure, restablir. En aquest
    punt, tothom hi està d'acord.
    
    2) El segon cas és el dels mots de creació moderna, inventats per a
    denominar conceptes o coses que han anat sorgint en el camp de les
    ciències i també en la vida ordinària. Ací creiem que cal distingir
    entre dues categories: mots recompostos i mots compostos.
    
    A) Entenem per mots RECOMPOSTOS (vegeu tema 14) aquells que s'han
    format o es formen a partir de dos (rarament tres o més) radicals
    greco-llatins per a obtenir termes de tipus culte o savi
    (pertanyents al lèxic científic o tècnic); en principi, cap dels
    seus elements no és pròpiament català, encara que poden coincidir
    amb mots catalans, i el primer element no és en rigor un prefix (en
    el sentit que hem vist en aquest tema 13), sinó un radical
    greco-llatí, encara que en altres mots puguem usar-lo com a prefix o
    prefixoide. En definitiva, es tracta de termes inventats amb
    elements de les llengües clàssiques. Doncs bé, en aquest tipus de
    mots tothom està d'acord a respectar la essa líquida de l'ètim (que,
    de fet, es pronuncia formant síl·laba amb la darrera vocal o
    consonant del radical precedent), sense falcar-la amb la e de
    suport. Exemples: aerospacial, anemoscopi, antispast, antistrofa,
    cardiosclerosi, cardiospasme, cefalosporina, citostoma, exosquelet,
    hidroscòpia, panspèrmia, telescopi; macròspora, macrosporangi,
    macrosporofil·le, macrostomia, macrostat (estat macroscòpic;
    "macroestat" tindria un altre sentit, aproximadament equivalent a
    "gran organització estatal"), macrostructura (estructura observable
    per macrografia) i microstructura; infrastructura i superstructura
    (malgrat que Fabra grafiava infraestructura i s'havia escrit bastant
    superestructura, com fa el castellà); superstrat (per coherència amb
    adstrat i substrat); altostratus (tot i que el DGLC posa
    altoestratus).
    
    B) Entenem per mots COMPOSTOS aquells que s'han format o es formen a
    partir de dos (rarament tres o més) mots que ja funcionen i tenen un
    valor en la nostra llengua. N'hi ha de dos tipus:
    
    a) Els formats per la combinació d'elements com els que apareixen en
    el tema 15 (com són verbs, substantius, adjectius, pronoms). En
    l'escriptura d'aquests mots, s'hi sol mantenir la e del segon
    component (seguida de s + consonant), tot i que en la pronúncia se
    sol elidir. Exemples: guardaespatlles, portaescombretes,
    portaescuradents, portaesquis, portaestendard, portaestrep,
    trencaescumes, etc. També en aquest punt tots els tractadistes estan
    d'acord.
    
    b) Els formats per un prefix (com els estudiats en aquest tema 13),
    que pot ser un mot existent com a independent o no, i que té un
    valor semblant a un adverbi o una preposició, seguit d'un
    substantiu, adjectiu o verb. També podem incloure en aquesta
    categoria els mots formats per prefixoides (vegeu abans, p. 64, nota
    1). Doncs bé, en els compostos d'aquesta mena la norma seguida per
    Pompeu Fabra era, i creiem que hauria de continuar vigent, mantenir
    la e inicial del segon component quan com a mot independent la té.
    Estranyament, la GEC i el DLC (sense que hi sapiguem veure
    justificació) s'han apartat a vegades de la norma esmentada i han
    ocasionat una sèrie de grafies contradictòries. Vegem-ho per
    apartats:(37)
    
    - El DLC grafia, amb raó: pseudo-escorpins, proto-estel;
    contraescarpa, contraescriptura, contraespiga, contraespionatge,
    contraestampa (i el DCC hi afegeix contraescota), preestablert,
    psicoestimulant, reescriptura, reesmerçar, reestrenar,
    reestructurar, sobreescalfar (i sobreescalfador, sobreescalfament),
    sobreestaria, sobreestimar (i sobreestimació).
    
    - El Diccionari Fabra grafia: antiescorbútic, antiescrofulós,
    antiespasmòdic, antiestàtic, que el DLC altera, discutiblement, en
    "antiscorbútic", "antiscrofulós", "antispasmòdic", "antistàtic". De
    fet, els segons elements existeixen com a independents: escorbútic,
    escrofulós, espasmòdic, estàtic, i el valor del prefix anti- és ben
    bé l'habitual. No es tracta, doncs, de mots recompostos, sinó de
    compostos per partícules.
    
    - Anàlogament, creiem que també cal escriure, sense suprimir la e
    (encara que en una pronúncia ràpida es pot elidir, si va precedida
    de vocal): antiesportiu, antiespumant, autoestèril i autoeste-
    rilitat, autoescola (aquest, amb el prefixoide equivalent a
    automòbil), hiperespai, interestel·lar, neoescolàstic, paneslavisme,
    paraestatal, poliesportiu, semiesfera, semiespai, subespai, etc.,
    que el DLC grafia, violentament: "antisportiu", "antispumant",
    "autostèril" i "autosterilitat", "autoscola", "hiperspai",
    "interstel·lar", "neoscolàstic", "panslavisme", "parastatal",
    "polisportiu", "semisfera", "semispai", "subspai".
    
    - En el mateix ordre, aconsellaríem d'escriure, com espontàniament
    fa tothom (i paral·lelament a la norma que segueix el castellà):
    antiescolàstic, antiestatal i subestatal (p.e., simposi sobre el
    finançament subestatal), autoestimular-se, extraescolar (p.e.,
    activitats extraescolars), extraesportiu (p.e., iniciatives
    extraesportives), miniestadi (p.e., el miniestadi del Barça),
    superestació (p.e., la superestació de la Comella, a Andorra), etc.
    
    La raó de la norma de Fabra suposem que és la conveniència de no
    violentar l'habitud gràfica de mots coneguts i usats independentment
    d'altres, tot i que cal admetre que, com hem apuntat, en una
    pronúncia espontània i ràpida, hom sol elidir la e en determinats
    casos; però això també ho fem en situacions en què ningú no propugna
    la desaparició gràfica d'aquesta e (p.e., en portaesquís,
    antiestètic, sobreestimar, etc., pronunciats sovint "portasquís",
    "antistètic", "sobrestimar"; també en fonètica sintàctica, és a dir,
    entre mots separats, escrivim "li està bé", malgrat pronunciar
    "listàbé", etc.). En canvi, es poden acceptar grafies com autostop i
    autostopista, multistàndard i telesqui, que ja ens han vingut
    formades així de llengües estrangeres, i telespectador, perquè el
    radical tele-, que en aquest cas és un prefixoide (escurçament de
    televisió), admet la reducció a tel- (cf. telestèsia, on la segona e
    pertany al segon component).

GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Política Lingüística
UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Recursos Humans, Formació