La COMPOSICIÓ és el procediment de
formació de paraules noves a base de combinar entre ells
dos o més mots que, independentment, ja posseeixen o
posseïen un sentit propi. Cal distinyir entre els MOTS
COMPOSTOS i les LOCUCIONS. Els primers constitueixen una
unitat de sentit (semàntica) i de forma (morfològica).
Les segones constitueixen només una unitat semàntica.
Ací estudiem solament els mots compostos pròpiament
dits.(1)
Prosòdicament els compostos s'han de considerar, llevat
de poques excepcions, com a mots amb dues síl·labes
tòniques, una per cada component. Per tant, encara que
hi ha un accent dominant, que és el del darrer
component, el primer component manté la pronúncia de
les vocals amb el mateix timbre que tenen en el mot
independent originari. Així, posem per cas, el compost
"portaveu" es pronuncia com si fos escrit
"porta-veu" (amb la o de porta articulada amb
timbre obert, no u) i "camatort" i
"esmaperdut" es pronuncien com
"cama-tort" i "esma-perdut" (sense
reduir a vocal netra la a de ca ni la e de es,
respectivament).
Repartirem l'estudi dels compostos, segons els mots
resultants, en substantius, adjectius, verbs i
partícules. Al final veurem els compostos derivats.
Substantius compostos
El procediment de la composició ha fornit i segueix
fornint a la llengua un gran cabal de noms, tant de
persones i éssers vivents com d'aparells, objectes,
poblacions, conceptes. etc.(2)
Es coneix que constitueixen un sol mot morfològicament
per la manera de formar el plural (p.e., celobert -
celoberts, en què la marca de plural sols afecta el
segon component), per l'article (p.e., un
escalfacadires, en singular masculí, malgrat que cadires
sigui plural i femení),, per la concordança verbal i
adjectival, etc.
Heus ací els diferents tipus de noms compostos segons
els components originaris:
1) verb + substantiu. Aquest és el tipus més important
i característic dels compostoscatalans. En relació amb
una acció verbal, hom forma noms de persones, coses,
etc., que fan o serveixen per a
fer tal acció (o que hom els hi relaciona). L'element
verbal sol coincidir amb la 3a. persona del present
d'indicatiu o la 2a. pers. de l'imperatiu;(3) l'element
nominal és, la majoria de les vegades, un
substantiu en plural (i aleshores el mot compost és
invariable, o sia, revesteix la mateixa forma per a l'ús
en singular que per a l'ús en plural). Aquests compostos
s'escriuen soldats, tret dels casos en què s'hi posa
guionet per a facilitar-ne la lectura.(4) Exemples
classificats:
- referits a persones (notem que la majoria tenen un to
col·loquial): adobaparaigües, afonacases, agafa-sopes,
aixafaterrossos, arrencaqueixals, bufanúvols,
buscagatoses, cagacalces, cagadubtes, cercabregues,
cerca-raons (o busca-raons), enterramorts,
escalfacadires, escanyapobres, escombracarrers,
escurabutxaques (persona; també màquina),
escuracassoles,
escura-xemeneies, esgarriacries, estiracordetes,
guardaagulles, llepafils, menjamiques, pelacanyes,
picaplets, ploramiques (d'on el derivat ploramiquejar),
portanoves, rebentapisos, rentaplats, robagallines,
saltataulells, somiatruites, tapaforats, tastaolletes,
tastavins. Amb el segon element en singular: badabadoc
(persona o planta), guardabarrera, quardabosc, portaveu,
rodamón.- referits a ocells: enganyapastors,
pica-soques, trencapinyes, trencalòs (de "trenca
l'os"), caganiu (tambe persona o planta); referits a
insectes: bufaforats, espiadimonis, pregadéu (també
objecte); referits a plantes: escanyallops,
pessiganassos, gira-sol (o mira-sol), lligabosc,
picapoll, xuclamel.
- referits a coses o conceptes: apagallums (objecte;
també persona), caçapapallones, cercapous, comptagotes,
comptapasses, escuradents, escuraungles, espanta-sogres,
guardacostes, guardamobles, llançaflames,
llançamíssils, llevataps, muntacàrregues, obrellaunes,
paracaigudes, parallamps, para-xocs, passamuntanyes,
penja-robes, pesacartes, petjapapers, pintallavis,
portaavions, portacigarretes, portaclaus,
portahelicòpters, portaviandes, rentamans, salvavides,
tallapapers, tapaboques, tapabruts, tiralínies,
trencacaps, trencaclosques, trencacolls, trencanous,
triapedres (d'on triapedrar), ventafocs (objecte; també
persona). Amb el segon
element en singular: cagaferro, draganeu, eixugamà,
gratacel, guarda-roba, llevaneu, lligacama, marcapàs,
parabrisa, passamà (d'on passamanar, passamaner,
passamaneria), passaport, picaporta,
pinça-nas (amb guionet), portabombeta, portaequipatge,
portallapis, portaploma, rentavaixella, tallafoc,
tallagespa, tapacoll, tornaboda, tornaveu, torrapà.(5)
Una variant d'aquest tipus és la composició
"participi present + substantiu". Exs.:
mesclantaigües, portantveus. O, amb l'ordre invers:
aiguavessant (i aiguavés), missacantant, poderdonant,
vianant (via + anant), lloctinent, terratinent.
2) substantiu + adjectiu o participi. Una part formen el
plural com si es tractés de mots simples. Exs.:
celobert, coragre, sostremort, cama-roja; arcbotant,
salfumant, aiguardent (aigua + ardent);
Mont-roig, Puigpelat, Vall-llobera, Vilanova,
Vila-rodona, Vila-seca. Una altra part vacil·len, i els
escrivim sempre amb guionet: pit-negre, coll-verd,
rata-pinyada (ocells); cap-gros (larva); un pell-roja, un
sang-freda; un pas-doble.
Amb l'ordre invers: altaveu, bonaventura, malànima,
gentilhome, malastre, malnom, malaventura, francmaçó,
plataforma, plenamar, Alta-riba, migdia (distint de mig
dia), mitjanit (distint de mitja
nit), migjorn, migtemps, mitjalluna (estri); un trespeus,
un milfulles, un milhomes. Amb possibilitat de
pluralitzar i, per tant, sempre amb guionet: un
poca-pena, poca-roba, poca-solta (d'on
poca-soltada), poca-traça, poca-vergonya, un
curt-metratge, llarg-metratge.(6) Amb un numeral: un
set-ciències, un cinc-nervis.
També són del tipus "substantiu + adjectiu",
però sense concordar, els següents: aiguacuit,
aiguamoll, aiguafort, aiguamort, aiguanaf, voraviu, etc.
3) substantiu + substantiu. D'aquest tipus en tenim dos
casos diferents:
a) COMPOSTOS SINTÈTICS, és a dir, fets violentant la
sintaxi ordinària i elidint algun element que s'hi
sobreentén. Exs.: aiguapoll, aigua-ros (aigua de rosa),
aiguaneu, cappare, ferrocarril (= carril de ferro),
terratrèmol, filferro, voravia, Cap-sa-sal.(7)
b) COMPOSTOS COORDINATS, en què la cosa al·ludida és
com la suma (o sia, l'un i l'altre a la vegada) dels dos
components juxtaposats.(8) Els escrivim amb guionet, i no
soldats, perquè generalment pluralitzen tots dos
elements, malgrat que duguin un sol article. Exs.:
bou-vaca, herba-fam, herba-col, figa-flor, lliri-jonc,
malva-poma, malva-rosa, nap-buf, rat-buf, ocell-lira,
bergantí-goleta; nord-est, nord-oest, sud-est,
est-nord-est; comte-rei, comte-bisbe,
cardenal-arquebisbe, canonge-sagristà, autor-editor,
secretari-redactor, escriptor-periodista,
poeta-cantant, capellà-obrer; ciutat-estat,
castell-palau, torre-granja, camp-escola, cafè-concert,
òpera-ballet, museu-arxiu, biblioteca-museu,
monestir-santuari, cuina-menjador; decret-llei,
llei-programa, compra-venda, conferència-col·loqui,
berenar-sopar, l'espai-temps, el centre-dreta,
centre-esquerra; caça-bombarder, camió-cisterna,
camió-grua, camió-tractor, màquina-eina,
goma-resina, camisa-pantalon, faldilla-pantalon.(9)
També hem de considerar compostos coordinats els
cultismes del tipus rino-faringe (d'on l'adj.
rino-faringi), oto-rino-laringòleg, pleuro-pneumònia (=
pneumònia i pleuresia), gastro-enteritis,
taqui-mecanografia i taqui-mecanògraf, tragi-comèdia
(d'on tragi-còmic), etc.
Una variant d'aquesta mena és quan trobem
"substantiu + conjunció +substantiu".
S'escriuen també amb guionets intercalats. Exs.:
col-i-flor, col-i-bròquil, col-i-nap, cap-i-cua,
cap-i-peus,
cap-i-pota, un plats-i-olles, un vetes-i-fils,
cap-i-causa.(10)
4) Com una extensió del tipus precedent (subst. +
subst.) podem considerar-hi les ONOMATOPEIES, les
REPETICIONS i les LOCUCIONS VERBALS i ADVERBIALS
similars. També escrivim aquests compostos amb guionet.
Exemples classificats:
- substantius: rau-rau (p.e., S'adormí amb el rau-rau de
la mola), nyeu-nyeu, non-non (i fer non-non o fer la
non-non), zing-zing, ning-ning, piu-piu, xim-xim, xiu-xiu
(d'on els verbs xiuxiuejar, xiuxiuar, i els subst.
xiuxiueig, xiuxiuadera), gloc-gloc, bum-bum, xup-xup,
zub-zub; ning-nang, tic-tac, trip-trap, xip-xap, zig-zag
(d'on zigzaguejar, zigzagar, zigzagat), ping-pong,
suca-mulla, poti-poti, gori-gori; xerric-xerrac,
catric-catrac, ziga-zaga (d'on fer ziga-zagues),
baliga-balaga, farrigo-farrago; cori-mori,
barliqui-barloqui, can-can;
- locucions verbals: fer la gara-gara, fer la viu-viu,
estar o anar cloc-piu, fer cofis-i-mofis;
- locucions adverbials: leri-leri (p.e., El cor li bat,
però està leri-leri de morir), xano-xano,
banzim-banzam, pengim-penjam, de nyigui-nyogui,
tal·là-tal·lera, a corre-corrents, a corre-cuita a
cuita-corrents.
5) ALTRES COMBINACIONS que donen lloc a substantius:
a) soldats: passavolant; alçaprem (d'on alçapremar),
giravolt i giravolta, giratomb, lligamanega, batibull (de
bat i bull); avemaria, parenostre, vaitot (de l'antiga
expressió va-hi tot), sempreviva, un apart (de a part),
un acompte (de a compte), adéu, un arreveure, envista,
enhorabona, ranvespre, entornpeu, maldecap (distint de
mal de cap), usdefruit (d'on usdefruitar), marededéu
(imatge de Maria corn a mare de Déu), vaivé,
marialluïsa (herba), sotabanc, un forabord,
Erillcastell, etc.
b) amb guionet: cara-sol (de cara a sol), sempre-en-flor,
cinc-en-rama, mil-engrana, el Déu-vos-guard, un
no-sé-què, l'adéu-siau, el bona-nit, no-m'oblidis,
mira-i-no-em-tocs, no-res, cul-de-sac, cul-de-llàntia,
Vall-de-roures, un estira-i-arronsa, estira-i-afluixa,
puja-i-baixa, entra-i-surt, toquem-i-toquem, el
vist-i-plau (de vist i plau) Erill-la-vall, etc.
Adjectius compostos
Com a adjectius compostos (a vegades, usats també en
qualitat de substantius), en tenim de formats segons dos
tipus:
1) substantiu + adjectiu o participi. El primer component
és, generalment, com un complement determinatiu del
segon (p.e., alallarg vol dir "llarg d'ales" o
"que té les ales llargues"); són, per tant,
compostos sintètics o el·líptics, ja que s'hi
sobreentén alguna cosa. El segon element (adjectiu o
participi) no concorda amb el primer, sinó amb el
substantiu al qual tot el compost es refereix
(així, direm alallarg si ens referim a ocell, masculí,
i alallarga si ens referim a au, femení).(11) S'escriuen
soldats, llevat de quan cal facilitar-ne la lectura
mitjançant el guionet. Exemples classificats:
- amb el primer element fent de compl. determinatiu:
alallarg, barbablanc, barra-sec, bocabadat, bocafí,
bocamoll, camallarg (adj. i subst.), cama-segat,
camatort, capbaix, capblanc, capgròs (distint de
cap-gros), carabrut, caragirat, cara-rodó, cara-xuclat,
cellajunt, cellapoblat, coll-llarg (amb guionet),
colltort, cor-dur (amb guionet), cuallarg, cua-rutllat,
esmaperdut, esquenadret, esquena-romput, front-ample (amb
guionet), galtaplè, garratibat, llavifès (fes,
participi de fendre, "tallar",
"partir"), llenguallarg, mà-llarg (amb
guionet), panxabuit, panxacontent, pèl-llarq (amb
guionet), potacurt, potaplà, testagrís, ullblau;
- amb el primer element fent de compl. causal:
llampferit, solcuit (adj. i subst.);
- amb altres valors: aireferit (que pateix un aire de
feridura), palplantat (plantat, o sia dret i immòbil,
com un pal).
Podem englobar dins aquest apartat els adjectius
compostos primmirat i totpoderós, encara que el primer
element no sigui cap substantiu.
Com una extensió d'aquest tipus, tenim els adjectius en
què el segon component és l'antic participi present:
fefaent, malfaent, maldient, versemblant (d'on
versemblança), clarivident (d'on clarividència),
pernabatent, catalanoparlant, etc.
2) adjectiu + adjectiu. És molt usual aquest tipus de
composició coordinada, per la qual indiquem la fusió o
la relació de dues qualitats o éssers. Hem de
distingir-hi dues possibilitats:
a) Quan hi expressem un sol concepte, resultat de la
fusió de dues qualitats o éssers, escrivim tots dos
elements soldats i formem els femenins i plurals com si
es tractés d'un adjectiu simple: agredolç,
agredolça, agredolços, agredolces. Sovint el primer
component, per analogia amb els radicals greco-llatins,
acaba en o i adopta la forma sàvia o culta. Exs.:
angloamericà, anglosaxó (p.e., la cultura anglosaxona),
hispanoamericà, anglocatòlic, afroamericà (p.e., races
afroamericanes), afroeuropeu, lusitanogalaic, el
francoprovençal (idioma), indo-xinès (amb guionet per
raó de la x).
b) Quan volem expressar dos conceptes units o
relacionats, però distints, aleshores hi posem sempre un
guionet entremig i donem marca de femení i plural a tots
dos elements. Exs.: sord-mut (fem. sorda-muda, pl.
sords-muts, sordes-mudes), castellà-català (p.e.,
diccionari...), negre-blau (p.e., cabells negres-blaus),
clar-obscur (adj. substantivat). També ací sovint el
primer element, llavors invariable, el fem acabar en o i
es pren, si n'hi ha, de radicals cultes. Exs.:
físico-químic (p.e., ciències físico-químiques),
germano-rus (p.e., guerra germano-russa), sino-japonès
(p.e., tractat sino-japonès, o sia entre la Xina i el
Japó), greco-romà, franco-suís (p.e., la frontera
franco-suïssa, o sia entre França i Suïssa),
austro-hongarès (p.e., l'imperi...), materno-infantil
(p.e., protecció...), còncavo-convex, antero-posterior,
linguo-dental, gastro-intestinal, àudio-visual (per
auditivo-visual), judeo-cristià, (conjunt)
històrico-artístic, (vetllada) literàrio-musical.
Verbs compostos
Segons els components originaris, els verbs compostos es
divideixen en dos tipus:
1) substantiu + verb. Són compostos sintètics
(semblants als adjectius del grup 1), en què el primer
component, el substantiu, equival a un complement del
verb o al seu subjecte. Sovint han agafat sentits
figurats. Naturalment, d'aquests verbs compostos es poden
formar derivats (substantius i adjectius). Exemples:
camatrencar (trencar la cama, o més ben dit, una pota, o
les potes, a un animal; p.e., Amb l'escopeta ha
camatrencat una guatlla), colltòrcer o colltorçar
(tòrcer el coll; etc.), ullprendre (encantar amb la
mirada; etc.; derivat: ullprenedor), cornuar-se
(nuar-se-li a algú el cor; der.: cornuament),
coresforçar-se (der.: coresforç), corferir,
corgelar-se, corglaçar-se, sangglaçar-se (tenir un fort
esglai), sangcremar-se (impacientar-se), pelltrencar-se
(trencar-se o clivellar-se la pell), capalçar (alçar
una cosa d'un cap), capficar (fer entrar de cap una cosa
dins una altra; etc.; der.: capficall, capficada,
capficament), capgirar (der.: capgirell, capgirada,
capgirament), peucalcigar (trepitjar), aiguabarrejar-se
(ajuntar-se, barrejant llurs aigües, dos o més rius,
etc.; der.: aiguabarreig).
2) adjectiu (o adverbi) + verb. El primer element hi té
un valor adverbial. Exs.: carvendre (fer pagar car
quelcom), carcomprar, viltenir (tenir per vil,
vilipendiar), primfilar (filar prim), migpartir (partir
pel mig).
Partícules compostes
Finalment, tenim partícules (adverbis, preposicions,
conjuncions) compostes. Es distingeixen de llurs
components presos aïlladament, per la diferent funció
gramatical que exerceixen. Exemples classificats:
- adverbis: amunt (antigament a munt), avall, enlaire,
daltabaix (adv. i subst.), enlloc (distint de en lloc),
pertot (dist. de per tot), onsevulla; aleshores (dist. de
a les hores), tothora (ant. tota hora); alhora (dist. de
a l'hora), gairebé (dist. de gaire bé), només, potser
(pronunciat amb la 1ª síl·laba àtona; dist. de pot
ser), també (amb la 1ª síl. àtona; dist de tan bé),
tampoc (amb la 1ª síl. àtona; dist. de tan poc),
sobretot, nogensmenys, tanmateix; de sotsobre.(12)
- preposicions i conjuncions: malgrat; sinó (dist. de si
no), perquè (dist. de per què).
Compostos derivats
Hi ha LOCUCIONS (en les quals cada mot funciona
gramaticalment com a independent, tot i que el conjunt
té un sentit unitari o propi) que han donat origen a
altres mots amb un sufix de derivació. Aleshores sí que
els considerem compostos en sentit morfològic i, per
tant, els escrivim soldats (llevat dels casos en què
calgui facilitar-ne la lectura mitjançant el
guionet).(13) Així:
1) procedents de "substantiu + adjectiu" tenim
casos com robavellaire (de roba vella: persona que
comercia comprant i venent roba usada; també pot
significar "peller"), preufetaire o preufeter
(persona que treballa a preu fet), aiguabeneitera (pica
de l'aigua beneita), gatamoixeria (qualitat de gata
moixa), camí-raler (de camí ral: peó caminer),
lliurecanvisme i lliurecanvista (de lliure canvi),
comptecorrentista (de compte corrent), maltempsada (de
mal temps), bonhomia (condició de qui és bon home),
setmesó (criatura nada al cap de set mesos de
gestació), curtcircuitar (establir un curt circuit),
jocfloralesc (relatiu als jocs florals), costariqueny (de
Costa Rica), novaiorquès (de Nova York), etc.
2) procedents de "substantiu + nexe +
substantiu": blatdemorar (camp plantat de blat de
moro), capicular (de cap i cul), etc.
3) altres: entotsolar-se (de tot sol, amb el prefix en-),
percentatge (tant per cent), anorrear (de no re, amb el
prefix a-), foraviar (de fora via), miquelangelesc (de
Miquel Angel), felipnèria (religiosa de sant Felip
Neri), deumil·lèsim (de deu mil), etc.
També s'escriuen soldats, en esdevenir derivats, molts
compostos que anaven amb guionet, com ja hem anat veient:
xiuxiuejar (de xiu-xiu), zigzaguejar (de zig-zag),
noucentisme i noucentista (de nou-cents), etc.
NOTES:
1. Tanmateix vegem en nota els casos més freqüents de
LOCUCIONS amb uns quants exemples de cada tipus:
a) amb valor de substantiu:
- locucions formades per "substantiu +
adjectiu" o viceversa: argent viu, clau anglesa,
cotó fluix, curt circuit, estat major, lliure canvi, mà
morta, muntanyes russes, targeta postal; baix relleu,
fals escaire, franc tirador, lesa majestad, mals
endreços, Tots Sants;
- locucions formades per "substantiu + de +
substantiu": agulla de cap, blat de moro, braç de
gitano, cap d'ase, carn d'olla, cop d'ull, cuc de seda,
esperit de vi, esquena d'ase, fum d'estampa, joc de mans,
mestre de cases, punt d'honor, ull de bou, ull de poll;
arc de Sant Martí, blanc d'Espanya; el Pla de Beret, la
Seu d'Urgell;
- locucions formades per "substantiu + i +
substantiu": filosofia i lletres, punt i coma, els
alts i baixos, la flor i nata.
b) amb valor d'adjectius: blau cel, blau marí, gris
perla, groc canari, verd fosc;
c) amb valor de verb: fer veure (= simular), tocar el dos
(= fugir), tenir por (= témer), fer farons (=
faronejar), fer forrolla, fer ali, fer denteta (o
dentetes), prendre a dents, donar abast, anar de tort,
haver esment, fer pam i pipa.
2. A vegades un mateix mot pot tenir diverses accepcions:
p.e., caganiu pot referir-se a un animal o a una persona;
apagallums, ho podem dir d'un estri o d'un individu. Els
noms i els adjectius que
obtenim per composició són també susceptibles, per
habilitació, de passar a altres categories gramaticals;
així el subst. somiatruites equival a l'adj. visionari,
i l'adj. camallarg podem usar-lo com a subst.: els
camallargs (és a dir, els ocells de l'ordre dels
camallargs). No cal dir que els compostos, com els altres
mots, a vegades prenen sentits figurats.
3. Tradicionalment s'ha considerat que es tractava de la
2ª persona de l'imperatiu, però és probable que es
tracti sols d'un tema verbal, és a dir, de l'arrel del
verb més una vocal temàtica segons la conjugació.
4. Les regles sobre l'ús del guionet en els compostos
les trobareu en EL CATALÀ/1, p. 127. Una excepció n'és
tornassol (amb els seus derivats tornassolar,
tornassolat), compost antic, escrit soldat i amb doble
essa, en contrast amb gira-sol.
5. Hi ha casos en què els elements del compost no
coincideixen exactament amb els mots independents
actuals. Així tenim batiport (de batre + porta),
cobrellit i cobretaula (on el verb modernament fa
cobreix), paraigua (on s'ha elidit una a i el primer
component ja es pronuncia àton), etc.
6. S'escriu separadament "un males mans".
7. Naturalment, quan parlem de "violentar la sintaxi
ordinària" ens situem en un punt de vista
sincrònic. Dins aquest apartat de compostos sintètics
podem esmentar tots els formats amb prefixoides, vistos
en el tema 14, del tipus fotocòpia (= còpia per
fotografia), radionovel·la (= novel·la per ràdio),
cine-club (club de cine), autopista (= pista per a
automòbils), als quals se'n poden afegir més (p.e.,
eurodiputat, és a dir, diputat al parlament europeu,
etc.).
8. En canvi, no considerem compostos, sinó agregats de
mots, els grups "substantiu + substantiu" en
què el segon és subordinat al primer. Exs.: vaixell
escola (on se sobreentén una explicació com
"vaixell que fa d'escola"), vaixell cisterna,
moble bar, paper moneda, cotó pólvora, cartó pedra,
vagó restaurant, satèl·lit espia. O bé en què el
segon element adjectiva el primer: indústria clau (=
indústria essencial), pais satèl·lit, planta pilot,
govern pont, etc.
9. Anàlogament, sembla aconsellable d'escriure també
amb guionet els noms i els cognoms compostos o dobles,
com ara Joan-Lluís, Guillem-Jordi, Josep-Sebastià,
Maria-Antònia, Eva-Maria, Maria-Agnès; López-Picó,
Salvat-Papasseit, Rosselló-Porcel. Però no els casos
com Joan Baptista, Cèsar August, Miquel Angel, Maria
Mercè, Maria Dolors, en què el segon mot és un
determinatiu del primer.
10. En aquest apartat podríem incloure els adjectius
numerals: trenta-un, trenta-dos, dos-cents, etc.;
vint-i-un, vint-i-dos, etc. Notem: allioli (de all i
oli), escrit tot junt perquè és un mot molt antic.
11. Però en el català balear hom veu aquests compostos
analíticament i es fa concordar el segon element amb el
primer: camesllargues. panxacontenta, llenguallarga, etc.
(segons Moll, Gram. cat., p. 248).
12. Sobre els adverbis en -ment, que en certa manera
també són compostos, vegeu p. 63, nota 2.
13. Prosòdicament, aquests compostos conserven el primer
component tònic, mentre que en el segon l'accent es
desplaça cap al sufix (p.e., en robavellaire són
tòniques les síl·labes ro i llai).
Seria del tot
convenient que et fixessis amb l'ortografia del guionet.
|
CODI ACTIVITAT: TL06022